El secretari d’Economia i Hisenda, Albert Castellanos, lamenta les crítiques de Foment i PIMEC a l’acord de pressupostos en matèria fiscal i de despesa en promoció econòmica i els reclama “dirigir el seu neguit” cap a Madrid. “El que és confiscatori és el ‘dumping’ fiscal de Madrid”, ha dit a a l’ACN. Castellanos veu “contradictori” que els líders de les patronals reclamin més recursos per a promoció econòmica però siguin “tan poc permissius” en fiscalitat. De fet, el secretari nega un interès purament “recaptatori” i revela que el Govern ha decidit fer marxa enrere i treure l’energia hidroelèctrica i la cogeneració del nou tribut sobre la producció de les elèctriques arran de les crítiques i les “incoherències” denunciades pel sector.
“Recollim bona part del malestar”, admet Castellanos, després que l’Associació i el Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya i el Consell de Treball Econòmic i Social reclamessin “no discriminar” la hidroelèctrica i la cogeneració, responsables del 12,5% de la producció elèctrica a Catalunya, amb el nou gravamen. “L’energia de cogeneració d’alta eficiència o la producció energètica de font primària hidràulica no estaran subjectes al nou impost”, confirma. El sector veia “incoherent” fer-los pagar més impostos -fins a 20 milions d’euros anuals en el cas de la cogeneració- i defensar la promoció d’una política de l’energia verda. Segons el secretari d’Economia i Hisenda, la decisió de l’executiu de fer marxa enrere descarta que hi hagués “un objectiu recaptatori per sobre del compromís de primer nivell d’accelerar el procés de transició energètica”. Els plans del Govern preveien una recaptació anual amb el nou impost de 145,1 milions d’euros, amb una previsió per al 2020 de 72,6 milions. Ara, les xifres s’hauran de revisar a la baixa, però segons Castellanos, l’impacte “no és gaire gran” perquè les estimacions eren “clarament conservadores”. “No afectarà l’equilibri pressupostari per al 2020”, afirma el Secretari d’Economia i Hisenda.
El secretari d’Economia i Hisenda, Albert Castellanos | ACN
On el Govern descarta cap canvi d’última hora és amb l’IRPF o successions. Arran de les crítiques per l’augment a l’IRPF a les rendes per sobre dels 90.000€ anuals, Castellanos diu que alguns tenen “una percepció parcial de la realitat”. “La classe mitjana no cobra 90.000€ l’any, ni hereta més de 150.000€”, defensa. “Si volem ser ambiciosos en serveis socials, els recursos han de sortir d’algun lloc”, afirma el secretari, que veu una “qüestió de justícia” fer que els tributs siguin progressius i que paguin més els que tenen “condicions més privilegiades que la majoria de catalans”. Castellanos afirma també que el Govern ha decidit “no tocar” l’impost de patrimoni, com volien els sindicats, una mesura que “probablement seria progressiva” però que tem que podria “generar efectes no desitjats com la deslocalització d’algunes rendes”. “Hem mirat de fer mesures fiscals progressives que afectessin una part relativament petita de la població, i que fossin poc sorolloses”, reitera.
Castellanos atribueix la situació actual de les finances de la Generalitat a un model de finançament “injust” i insta les patronals que es queixen dels augments d’impostos a deixar de disparar cap a Barcelona. “Madrid gaudeix de tots els beneficis derivats de l’efecte seu i es pot permetre, per la capacitat d’atracció de ser capital d’estat, fer una política fiscal molt agressiva que no només perjudica a Catalunya sinó que està depredant fiscalment la resta de l’Estat. Això hauria de preocupar a les patronals”, assegura Castellanos, que veu l’impacte de les mesures fiscals de la Generalitat “innòcues” en comparació.
Foment, PIMEC i la Cambra de Barcelona també han lamentat que els comptes, en el seu parer, es queden curts en polítiques de promoció econòmica, i no despleguen prou el Pacte Nacional per la Indústria, per exemple. Així, PIMEC troba a faltar com a mínim 200 milions més i Foment lamenta que l’augment en dinamització econòmica només representa l’1% del total. “És un pèl contradictori dir que falten recursos per aquestes polítiques i alhora ser tan poc permissius en fiscalitat”, critica Castellanos, que nega dedicar pocs recursos al sector. “Hi ha uns 170 milions als pressupostos en dinamització econòmica, molts per al desplegament del Pacte Nacional per a la Indústria, i l’any 2020 també veurem la plena transformació de l’Institut Català de Finances en una Banca Pública”, defensa, recordant que aquesta entitat permetrà “fer polítiques contracícliques amb inversions amb un temps de maduresa molt més llarg del que són capaços de finançar els bancs privats”. “Proposo a les patronals que siguin molt més punyents i exigents amb el govern de l’Estat perquè Catalunya tingui un finançament just”, defensa el número dos de Pere Aragonès. “Ens agradaria tenir les patronals fent una demanda molt més explícita” per a un finançament “menys discriminatori”, diu Castellanos.
El secretari d’Economia i Hisenda, Albert Castellanos | ACN
En aquesta mateixa línia, reitera les crítiques del Govern als límits de dèficit imposats per l’Estat, al que acusa de “centrifugar les obligacions i centralitzar els ingressos”. El secretari d’Economia i Hisenda, que ha preparat uns comptes per tancar l’any en equilibri pressupostari, veu una aplicació “totalment discriminatòria” dels objectius d’estabilitat. De fet, Castellanos creu que Catalunya i altres comunitats haurien de poder arribar al 0,3% de dèficit, tot i que afirma que és plenament “exigible” que el govern espanyol permeti situar-se en el 0,1%, especialment tenint en compte que està demanant a la Comissió Europea més flexibilitat per a sí mateix. El secretari d’Economia i Hisenda fa seves les paraules d’Aragonès i diu que els comptes s’impulsen per aprovar-los i desplegar-los des del Govern. “Si el que volem és aprovar uns comptes per al 2020 seria una mica absurd que no volguéssim executar-los. Els escenaris que puguin venir en el futur són hipòtesis que em queden una mica lluny”, diu, sobre la convocatòria d’eleccions anticipades.
Castellanos també critica les paraules de la portaveu parlamentària del PSC, Eva Granados, que va dir que els comptes serien “paper mullat” si no s’aproven els Pressupostos Generals de l’Estat. “Ho veig un plantejament força incoherent” amb l’objectiu de buscar estabilitat, lamenta. Amb tot, Castellanos també avisa Madrid: “Seria molt estrany parlar de coses tan específiques com els pressupostos generals de l’estat o el finançament sense haver vist cap avenç en l’aixecament de la repressió política”.
