“Aquí no están acostumbrados a esto, ¿no? En otras partes sí”. Això és el que va dir un agent de la Guàrdia Civil a la Núria quan diversos agents la van aturar a la carretera divendres passat, a la sortida d’Igualada, per un escorcoll arbitrari. Ella mateixa ho ha explicat al Món: “El primer policia va ser el que em va dir que m’aturés, i amb to xulesc em va demanar que posés el cotxe davant seu, i em va fer baixar el vidre”. Seguidament li va preguntar que d’on venien i on anaven. “Vinc de recollir la meva filla i la seva companya de l’escola, i anem a dinar a casa, com cada dia”, va respondre.
“Em va fer apartar a l’esquerra, amb un altre agent. Em va ordenar parar el cotxe i treure les claus del contacte, i deixar-les a la part de davant del cotxe. Ens van demanar els DNI. I quan ens el van tornar ens va dir que el deixéssim amb les claus, que no el podíem guardar”, relata. La Núria estava molt sorpresa per tot el que estava passant: “Em semblava surrealista!”, recorda. Després l’agent li va fer treure els diners del bolso i el que tingués de valor al cotxe per, seguidament, fer-la sortir del vehicle.
“També em va fer treure tot el que portava a sobre, i treure les butxaques per veure que no hi quedava res. Però jo no portava res”, afirma. Mentrestant, la seva filla, menor d’edat, i la seva amiga eren dins del cotxe. “Em va fer anar més enllà, que hi havia un altre agent”, i per a ella, aquest va ser “el pitjor moment, perquè les nenes es van quedar dins del cotxe”.
Ella, caminant amb les mans a la butxaca, es dirigia fins a la tercera part del control, quan un guàrdia civil amb un fusell li va demanar treure les mans de les butxaques. Hi havia més gent, i es va posar al seu costat. La seva filla i la companya hi van arribar tres o quatre minuts després. El cotxe va quedar sol, i la Núria veia com els policies li regiraven: “Crec que jo hauria d’estar present en un escorcoll com aquest”, opina.
Finalment, va arribar un altre agent, que els va dir que ja podien marxar. Ni dos minuts després la Núria li va dir a la seva filla que agafés el mòbil per trucar als Mossos. “Els vaig preguntar si era normal, si els agents podien fer tot això, i em van dir que això ho havia de preguntar a la guàrdia civil, que ells tenien els seus protocols”, recorda.
Dos dies després, la Núria encara no entén què va passar. “Tothom em deia que això no podia quedar així, i per això vaig fer un àudio, que s’ha fet viral”, assenyala. “Fa ràbia, i només vull que se sàpiga”, afirma amb contundència, i critica que especialment a un dels agents “se li notava que estava gaudint de la situació”, i que tenia una actitud “xulesca i prepotent”.
