Domènech: "Nosaltres no posem dates límits per a construir el país"

Entrevista al líder d'En Comú Podem, que afirma que cal tornar a interpel·lar el PSC perquè el futur de Catalunya "no és només entre independentistes i Comuns

Xavier Domènech (Sabadell, 1974) és el líder d'En Comú Podem al Congrés. La seva candidatura ha guanyat ja dues eleccions a Catalunya, i és un dels grans constructors del nou partit dels Comuns. Celebra que el Govern hagi tornat a apostar pel referèndum, però retreu que JxSí afirmés que aquesta pantalla ja s'havia superat.

 

 

 

 

Vostè ha celebrat que el referèndum torni a l'agenda política catalana per quedar-s'hi. Hi haurà unitat del bloc sobiranista per a garantir que se celebri?

És evident que el referèndum genera un consens més ampli que el que hi havia fins ara. En aquesta nova fase, el president Puigdemont ha fet un encàrrec durant la qüestió de confiança al vicepresident Junqueras i al conseller Romeva, perquè desenvolupessin la proposta. I al debat de política general hi ha hagut dues resolucions importants, una que apunta clarament al model de buscar les forces que ens permetin crear l'escenari que faci possible el referèndum pactat. I l'altra, que proposa que si no es pot produir aquest primer escenari, fer igualment el referèndum. Estem en aquesta fase. Nosaltres clarament buscarem les majories del 80% que vol el referèndum.

 

 

Aquest dilluns Puigdemont va explicar a Madrid la seva proposta de referèndum Hi van assistir una desena d'ambaixadors, però cap representant del govern espanyol. És la mostra definitiva que el referèndum pactat no té cap interès a Espanya?

Que el govern del PP no té cap mena d'interès és evident. Per això nosaltres hem treballat per buscar una alternativa, i hem vinculat la celebració d'un referèndum a aquesta alternativa. Això significa que cal continuar treballant al Congrés de Madrid, amb les forces aliades de l'Estat, si es confirma el que sembla més probable ara. És a dir, un govern del PP amb Mariano Rajoy. Ara bé, això vol dir que aquesta feina s'ha de deixar de fer? No. La sortida de la crisi del règim actual de l'Estat és en fals, ja que s'ha produït gràcies a C's, un partit que es diu regenerador, i que dóna suport al PP; i amb el PSOE, un partit que deia que no votaria mai el mateix PP. I pot ser que s'acabi abstenint. Així, amb aquest govern no es pot pactar un referèndum. Però també creiem que aquest govern té una data de caducitat, i no crec que aquesta legislatura duri més d'un any i mig, o dos com a molt. A l'oposició només hi som nosaltres.

Els Comuns heu decidit, per primera vegada, escoltar la proposta d'un referèndum vinculant a Catalunya encara que no sigui pactat, i que el Parlament no s'ha d'aturar per esperar majories a l'Estat

Bé, jo sempre he cregut que el Parlament no s'ha d'aturar mai. És més, ara mateix hi ha el perill que amb el referèndum hi hagi una segona virtualitat: hi havia un full de ruta amb el qual es justificava l'existència de JxSí, i després el pacte amb la CUP. Aquest full de ruta obviava els diferents projectes socials, polítics i nacionals justificant que en 18 mesos s'aconseguiria la independència de Catalunya. En aquests dos debats del setembre (qüestió de confiança i debat de política general) s'ha colat una cosa que no s'ha explicat. Les eleccions constituents que havien de culminar el procés el març de 2017 ara seran al març de 2018. Hi ha un perill de paralitzar el país. En el fons el que s'està fent és subordinar qualsevol altre debat al full de ruta del procés, que allarga de cop i volta un any sense explicar per què. Nosaltres creiem que el Parlament, les forces polítiques, les socials i culturals han de poder construir sense esperar a res. Ho hem dit sempre. Ens presentem a les eleccions espanyoles defensant el referèndum, i uns ens diuen que és una pantalla passada i altres que és una mentida piadosa. No s'ha de paralitzar ni subordinar mai. I aquesta idea es pot expressar de dues maneres: primer la independència i després parlarem de la resta, i ara primer el referèndum i després tota la resta. Nosaltres aquí no hi serem mai. Entenem que decidim construint, i no paralitzant debats ni decisions.

 

 

I com s'han de trobar les forces sobiranistes al Parlament, per decidir construint?

Hi ha una majoria per a dues coses. Una majoria reclama que Catalunya és una nació i que com a tal ha de ser sobirana. I una altra que reclama que Catalunya ha de decidir el seu futur, via dret a decidir i referèndum. I aquesta és la majoria àmplia. Ara bé, hi ha diferències entre els uns i altres. Perquè també hi ha majories al país que reclamen per exemple que les classes altes paguin més fiscalment, i aquesta majoria no es recull en el Govern, que de fet s'hi posa en contra. ¿Es pot treballar conjuntament, i s'ha de treballar conjuntament a partir d'aquesta majoria àmplia i sobiranista? Sí. Ara bé, cal construir també a partir de bases àmplies que reclamen sobirania econòmica, sobirania energètica, mentre el Govern actua en sentit contrari.

 

 
Xavier Domènech és un dels principals constructors del nou partit dels Comuns a Catalunya | Jordi Borràs

 

 

Hi haurà unitat del sobiranisme per a reclamar una validació internacional del referèndum?

De quin referèndum?

 

 

Del que proposa Puigdemont, encara que sigui no pactat amb l'Estat

Nosaltres treballem pel referèndum pactat. I hi treballem sense calendaris. Hi ha la possibilitat de fer un referèndum no pactat? Si la comunitat internacional l'accepta, i si hi ha tota una sèrie de validacions... és que això de si és pactat o no pactat... [rumia]. Si hi ha possibilitats de fer un referèndum que passi per una altra via que validi la comunitat internacional, sí que hi treballarem. Però el que no farem serà marcar-nos tempos.

 

 

Però el tempo està marcat. JxSí i la CUP han aprovat que el referèndum es faci al setembre de 2017 com a molt tard

Això ho han marcat Puigdemont i el Govern, i nosaltres no pactem amb el Govern. Perquè també hi havia d'haver un tempo marcadíssim que deia que al març de 2017 hi havia d'haver eleccions constituents, i que al juny Catalunya ja seria independent. Això ara ja és al març de 2018. Per tant, algú s'ha saltat els seus propis tempos. Com que no pretenem crear tempos que després ens haguem de saltar sense explicar, treballem i treballarem perquè hi hagi un referèndum, però sense marcar-nos calendaris així. Treballem per moltes coses perquè totes elles tenen a veure amb la sobirania de Catalunya. El tempo dels 18 mesos que es van marcar Puigdemont, JxSí i la CUP ja s'han convertit ara en 30 mesos, i no n'han explicat el motiu. Ara ens diuen que encara que siguin 30, el setembre de 2017 és la data límit per a fer el referèndum. Bé, això s'ho han imposat ells, nosaltres no posem dates límits per a la construcció del país. Sobretot, intentem complir amb els compromisos i no estar constantment canviant els calendaris. La màgia dels calendaris ja fa anys que no funciona, i a més genera frustració.

Xavier Domènech fuig de la calendarització del procés sobiranista per part del Govern | Jordi Borràs

 

 

Però insisteixo, el ritme del Parlament és el que és, i el Govern té la intenció de convocar el referèndum. Si hi ha determinació, i Junqueras i Romeva compleixen l'encàrrec per a preparar els mecanismes del referèndum...

La situació abans del setembre, segons el Govern, era que el referèndum no feia falta. La situació ara és que el referèndum torna a fer falta i que s'ha de fer al setembre. A veure... Nosaltres sempre hem cregut el mateix: el referèndum és un espai de construcció de la sobirania de Catalunya i cal fer tot el possible perquè es pugui celebrar. Ha de ser un referèndum reconegut, amb efectes jurídics, i que interpel·li les majories del país. I treballem per això. Però els tempos els han posat ells, JxSí i la CUP, i nosaltres no serem presoners de decisions que prenen altres. Treballarem per a construir el país.

 

 

Però tampoc no en podeu defugir

Sí, però és que... fins ara.... [rumia] No podem defugir què?

 

 

Del ritme polític que marquin els partits, les institucions, el Parlament...

Són els mateixos que van dir que al març del 2017 hi hauria la independència de Catalunya.

 

 

Però entre aquest hivern i la primavera de 2017 vostès hauran acabat ja d'articular el nou subjecte polític, que formarà part de la construcció del futur de Catalunya

Sí.

 

 

I aquest partit s'haurà de posicionar en si dóna suport al referèndum vinculant que ha proposat Puigdemont, encara que no sigui pactat amb l'Estat

Ara mateix el que hi ha és una cosa que ens ajunta a tots, que és la possibilitat de construir un referèndum vinculant. Després es diu que hi ha una altra proposta, i que si aquest referèndum vinculant no es pot aconseguir en aquest calendari determinat. Doncs bé, que ens l'expliquin. Però el calendari el relativitzo, visto lo visto. Ja parlarem quan toqui si es fa al setembre o no.

 

 

D'altra banda, Puigdemont ja ha posat damunt la taula la proposta d'una pregunta clara pel referèndum, de resposta binària. Què n'opina?

La pregunta em sembla bé. La nostra proposta inicial, per exemple, era semblant [Està d'acord que Catalunya esdevingui un Estat independent d'acord amb els procediments legals pertinents?]. Ara bé, és cert que hi ha un debat que caldrà començar a tenir. El debat s'ha polaritzat molt entre partits independentistes i Comuns. Fins i tot he escoltat coses com que "el referèndum serà vinculant si els Comuns hi són", com si nosaltres tinguéssim un poder especial [riu], i que el referèndum no s'ha de pactar amb l'Estat, sinó amb nosaltres! El país és molt més gran que això. Vull dir que cal avançar internament cap a un pacte de claredat, i això no és només un diàleg entre Comuns i independentistes. Si no, realment només es parla de com s'arriba a unes eleccions, i no es parla de país. El debat de la pregunta del referèndum ha de ser més ampli. De fet, hi ha una cosa que em preocupa del procés... [rumia]

 

 

Quina?

Em preocupa que el procés té una direcció molt política, molt governamental. El procés està molt atrapat en els debats d'una aliança de Govern. I ara sembla que la deriva també interpel·la ara als Comuns, que a sobre són rivals electorals, i costa separar el gra de la palla. Recordo que hi havia una etapa del procés que era molt més civil, i crec que si s'encara un debat de país ha de tornar a ser molt més civil per agafar àmplies majories.

 

 

Però això ja era un objectiu de l'independentisme, que les institucions agafessin el relleu del procés. I ara per primera vegada hi ha una majoria independentista al Parlament, i un Govern que vol crear un Estat propi

Entenc aquesta lògica, però el debat de país s'ha acabat convertint en un debat sobre l'estabilitat del Govern. I no sé si això ajuda gaire al país. A més, el Govern té un problema de governabilitat, tot i que sembla que això s'ha superat aquest setembre. De seguim passem de la caiguda i la misèria, cap a l'èpica, i aquesta constant desgasta.

 

 
Xavier Domènech: "No serem presoners de decisions que prenguin JxSí i la CUP" | Jordi Borràs

 

 

Vostè reclama "un debat més de país" i un "pacte de claredat" que vagi més enllà dels independentistes i els Comuns. El PSC es pot recuperar?

Aquí hi ha diverses coses: el Pacte Nacional pel Dret a Decidir deu tenir alguna cosa a dir, ja que va quedar fora del procés perquè una majoria al Parlament deia que "això ja no toca". Si ara diuen que "ara sí que toca", alguna cosa ha de poder dir [el PNDD]. D'altra banda, el PSC està tenint ara un debat, vinculat a la formació de govern a l'Estat. I a la ponència hi apareix la via canadenca. És evident que al PSC se l'ha de tornar a interpel·lar. Perquè, si no, pot semblar massa que estem en un joc entre independentistes i Comuns, on s'està dirimint no guanyar un país sinó unes eleccions, i això seria un perill per a tots.

 

 

D'altra banda, i suposant que es convoqui el referèndum vinculant, i se n'organitzi una campanya, els Comuns podrien defensar el No?

Nosaltres tenim un debat, on decidirem quina serà la nostra proposta a nivell nacional. És veritat que quan pensàvem en el model del referèndum, ho fèiem pensant que seria pactat amb l'Estat. I que, per tant, si aconsegueixes que l'Estat et reconegui la sobirania, pots posar diverses coses en joc en el referèndum, més enllà de la independència. El referèndum pactat permet que es reconegui la sobirania de Catalunya, i així abans de votar d'alguna manera ja has guanyat. Aquí hi podria haver una possible proposta forta d'alternativa a la independència. Tanmateix, aquest debat encara l'hem de tenir, però no es pot avançar res per ara.

 

 

Canviem de tema. En Comú Podem s'ha centrat en buscar aliances arreu de l'Estat. Però aquestes forces del canvi no han estat suficients per a canviar aquest Estat, en el sentit que tot indica que el PP tornarà a governar

Sí, però això comporta molta més feina que d'altres. Part del discurs de l'independentisme argumenta que l'Estat és intransformable, i que qui l'intenti canviar està destinat al fracàs. Però alhora, aquest discurs diu que després de declarar la independència o després del referèndum es negociarà amb l'Estat. Aquell mateix Estat amb qui abans no has pogut negociar, voldràs negociar-hi després. I no es planteja mai com poder ajudar a canviar-lo. I nosaltres sí que ho intentem. Al Congrés hi ha un terç de diputat a favor del dret a decidir, i això no és menor. Hi ha forces a l'Estat que creuen que Catalunya té dret a decidir i que en reconeixen la sobirania, és una condició molt millor que la que hi havia fa uns anys. És una bona notícia per a Catalunya, i això té futur.

 

 

Un procés constituent a Catalunya que desemboqui finalment en la independència, pot ser una via per ajudar als processos constituents que volen que hi hagi a l'Estat espanyol?

Els processos constituents s'han de retroalimentar. Quan hi ha processos constituents que es retroalimenten, tots es fan més viables i factibles. En aquest sentit, sí, els processos constituents en les diferents nacions de l'Estat ajudaran la resta de nacions.

 

 
Domènech explica que a finals de febrer es constituirà el nou partit dels Comuns a Catalunya | Jordi Borràs

 

 

A mig termini, vostè es veu més aviat al Parlament o encara al Congrés?

Jo tinc un compromís, i si comença la legislatura he de representar En Comú Podem al Congrés. Quan em vaig presentar vaig fer-ho per dos mandats, per codi ètic, i jo ja els he fet [riu]. És curiós, perquè això es feia perquè la gent no s'eternitzés en la política, però no pensàvem que la política anés tan ràpida [riu], i ara en un any ja hem fet les dues legislatures. Jo he de fer la meva feina. Sí que es és cert que m'implicaré molt en la construcció del nou subjecte polític català. És una de les grans eines de país que podem construir, però la meva feina com a diputat ara mateix és al Congrés.

 

 

Què va fallar en la construcció de CSQP de cara al 27-S? Com s'evitaran els mateixos errors de cara al nou partit dels Comuns?

Portem damunt les espatlles diverses experiències de confluències, amb noms diferents, i per ajudar a unificar-ho farem aquest nou partit. Ara hi ha un debat, on hi ha BComú, organització que no va entrar a formar part de CSQP per diversos motius (s'entrava a l'Ajuntament i es van veure coses que segurament no es van veure gaire clares, i s'arribava a unes eleccions plebiscitàries). Nosaltres hem de construir una proposta per Catalunya, i no construirem un subjecte traslladant el que hem fet per anar al Congrés. En el debat del nou espai polític ho ajuntarem tot.

 

 

Hi ha veus dins dels Comuns que aposten per repetir la marca d'En Comú Podem

Això serà un debat. Jo ho veig, la idea d'En Comú Podem ha calat, però és cert que hi ha diverses posicions. Hauria de ser un debat menor, però sabem que això interessa molt.

 

 

Per acabar. Vostè fuig dels calendaris però bé n'haurà d'aplicar un per a construir un nou partit

Sí, sí, la idea és que entre finals d'octubre i principis de novembre s'obri un procés de debats i assemblees, que es culmini amb una convenció constituent, una assemblea, de cara a finals de febrer o principis de març. I el que està clar és que el model del partit tindrà dues vessants: una construcció molt de projecte de país, per a construir totes les sobiranies del país, i també respondre a les necessitats territorials. És a dir, una dimensió molt programàtica de propostes, i una altra molt territorial per fer efectiva la construcció del nou subjecte vàlida per a tota Catalunya.

 

Comentaris