El director dels Mossos va proposar a Trapero canviar l’1-O per una “campanya d’autoinculpació"

Un mail del 27 de setembre acreditaria la nul·la intenció del director general de la Policia de fer una DUI

El mail de Soler a Trapero que consta al sumari del seu procés on aposta per canviar l'1-O per una autoinculpació

El mail de Soler a Trapero que consta al sumari del seu procés on aposta per canviar l'1-O per una autoinculpació

Una “campanya d’autoinculpació”. Aquesta va ser l’alternativa al referèndum del Primer d’Octubre que l’aleshores director general de la Policia, Pere Soler, va proposar al Govern de Carles Puigdemont i al Major dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero. Una proposta que va fer només quatre dies abans del referèndum, el 27 de setembre a les 7:37 del matí. Així es desprèn d’un mail que Soler va fer arribar a Trapero i a la resta de consellers del Govern amb un text titulat “Proposta d’actuació davant les instruccions rebudes pel cos de Mossos d’Esquadra per part del Fiscal Superior de Justícia i dels Fiscals Provincials en cap”.

El plantejament de Soler, que ha de prestar declaració aquesta setmana davant l'Audiència Nacional, acredita que les intencions del director general de la Policia no eren, ni de bon tros, assolir la independència de Catalunya sinó un procés per reclamar el dret d’autodeterminació dels catalans a través de la denúncia judicial. Uns fets que no justificarien un procés per rebel·lió amb una petició de condemna d’11 anys de presó.

El correu electrònic, al que ha tingut accès El Món i que consta en el sumari, coincideix amb la declaració de Trapero al Fiscal Miguel Ángel Carballo d’aquest dimarts on assegurava que parar els peus a Soler en la seva intenció d’interposar una querella a la Fiscalia per les ordres dictades contra el referèndum. El correu arriba després que el Major comuniqués a la cúpula política d’Interior les ordres donades per la Fiscalia al Cos per tal d’impedir el Primer d’Octubre.

En el mail, Soler informa que “d’acord amb el meu Conseller us faig arribar la meva posició en relació a les Instruccions que el Cos de Mossos d'Esquadra”.  Una “posició” que basava en dos punts. En primer terme, que no es podia “permetre que s’obligui a impedir als Mossos res que en si mateix no sigui delicte (mani qui ho mani)”. En segon lloc, que “com a a Govern, id’acord amb el mandat parlamentari que emana del poble de Catalunya, s’ha decidit exercir el dret d'autodeterminació, com a dret col·lectiu, no vol dir que exercir el dret a vot del ciutadà, comporti així mateix drets fonamentals individuals des de la perspectiva de cadascun dels ciutadans que el vulguin exercir”.

En base aquests arguments, la idea comunicada per Soler, és demanar al Major que “a més de tenir en compte les consideracions jurídiques de l’escrit, us plantejo, contra l’actuació del ministeri públic es valori la possibilitat que finalment s'impedeixi l’exercici d'aquests drets, a banda d'intentar el dret a vot, es denunciï aquesta situació de forma individual davant dels tribunals de Justícia, en una campanya semblant a la del 9N de l'autoinculpació”. En comparació a la campanya encetada pel processament d’Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau per la consulta sobiranista de 2014.

 

Soler, a més detallava que en lloc d’utilitzar el “Jo M’acuso” del 2015 calia fer la de “JO ACUSO a qui impedeixi ais ciutadans exercir aquest dret de vot davant deis Jutjats de Guàrdia”. “Encara que el TSJC ho rebutgi des de la seva Sala de coordinació (l'obligaríem a pronunciar -e) , i deixaríem molt clar que estem exercint drets i ho estan impedint”. L’aleshores cap polític dels Mossos emfatitza a Trapero que  també després hi hauria  “la possibilitat de la denúncia a través dels Tribunals Europeus per vulneració de drets individuals”.

Abans de donar pas a l’informe, Soler es mostra convençuts que la Fiscalia ha “convertit aquest problema polític en un problema judicial i ara el volen convertir en un problema poIicial (a través de l'excusa del poder ordenar la fiscalia com a policia judicial i de poder donar a la Policia determinades ordres (ara completament il·lícites) , i els nostres ciutadans l'hauran de tornar als jutjats”.

En aquest sentit, Soler assenyala que “la Policia està fonamentalment per garantir els drets de tothom (a part de per investigar suposats delictes) perquè aquest problema torni a estar a la taula de la vessant política d'on no hauria d'haver sortit mai”. I s’acomiada amb un “atentament i a disposar”.

 

Comentaris