A foc lent. Així es va cuinant una virtual candidatura electoral catalanista. Bé, de fet, sobiranista atès el decàleg que han signat Convergents, Lliures i la Lliga Democràtica. Un document, enllestit i aprovat aquest dimarts a la seu de la Lliga, el partit impulsat per l’expresident de Societat Civil Catalana, Josep Ramon Bosch, i la politòloga Astrid Barrio, en una reunió a tres bandes. Tres formacions que provenen de la implosió de Convergència i Unió. Convergents, liderada per l’exconseller Germà Gordó; la Lliga, amb l’exconvergent Sílvia Requena de secretària general i Lliures impulsat pel també exconseller de CiU, Antoni Fernández Teixidó. La idea és incrementar els subscriptors d’aquest decàleg amb formacions com Units per Avançar, d’Albert Batlle i Ramon Espadaler; el Partit Nacionalista de Catalunya, de Marta Pascal, i si fos possible el PDeCAT, si finalment es desentèn del projecte de Carles Puigdemont.
El decàleg, al que ha tingut accés El Món, és un document allunyat de floritures però basat en una feina d’orfeberia dels negociadors que fa mesos que es van reunint. L’acord ideològic és la base d’una futura candidatura electoral pels propers comicis al Parlament. Una plataforma que aglutini el catalanisme però això sí, sobiranitzat. L’objectiu és oferir una oferta electoral assimilable a l’antiga Convergència i Unió. Segons els seus impulsors hauria d’agradar liberals, democristians o socialdemòcrates d’Olof Palme en un gran paraigua del centre dreta. A més de ser una marca, sobiranista i d’ordre.
Decàleg programàtic acordat
El decàleg aprovat comença amb un punt de partida contundent: “Catalunya és una nació”. Un subjecte, verb i predicat que determina la resta de punts. En aquest sentit, el segon punt defensa una “votació en la propera legislatura d’una proposta del Parlament sobre el seu autogovern com a nació” i que “doni sortida a l’actual crisi política entre Catalunya i l’Estat espanyol”. Una proposta que s’amotlli a l’ordenament jurídic però que defensi un pacte fiscal “similar al concert basc o conveni navarrés” i que el català sigui “d’obligat compliment”.
En el decàleg programàtic, les tres formacions aposten per competències exclusives en ports i aeroports, seguretat, Economia i Finances i la Seguretat Social així com la Conca Hidrogràfica de l’Ebre. Per altra banda, subratllen que cal mantenir la coexistència de centres públics, privats i concertats tant en el món educatiu com en la salut. Així mateix, posen negre sobre blanc la defensa aferrissada de la família, la rebaixa de la pressió fiscal als ciutadans i protegir les pimes i els autònoms. El decàleg recull en bona part els elements del document de Lliures titulat “El Nostre compromís per la unitat del catalanisme”, el “decàleg de la Lliga” i sobretot, la insistència de la línia sobiranista que defensen aferrisadament
Els documents de Convergents, Lliures i la Lliga amb què han basat el decàleg de l’acord Quico Sallés
Un pacte llarg, vetos i a l’expectativa d’ampliar-se: fusió freda
El pacte és ampliable i els interessats ho entenen com una base ferma per l’acord electoral. Ara bé, esperen recollir més suports. Al capdavall, és una fusió freda electoral que permetria matisos en les posicions polítiques. En concret, de les altres formacions sorgides del desmembrament de CiU. La llista és relativament llarga. En primer terme, Units per Avançar (UxA), l’spin off sorgit d’Unió Democràtica inspirat per Ramon Espadaler i actualment, lligat amb el PSC. Actualment compta amb una tinença d’alcaldia a Barcelona, la poderosa regidoria de Seguretat, a mans d’Albert Batlle, i el mateix Espadaler com a diputat al Parlament. A la llista també hi ha el PNC i el PDeCAT.
Ara bé, tot i l’interés electoral que podrien tenir, la suma d’altres formacions no és fàcil. Units té molt clar que hi podria jugar sempre i quan el número u de la coalició fos Batlle. Fins ara, els negociadors d’UxA també volien imposar la marca electoral. El seu argument de força era la visibilitat i els drets electorals que ostentaven si trencaven l’acord amb els socialistes. Uns drets -com participacio als mitjans públics i bestreta econòmica electoral- que les altres formacions ja van assenyalar que no existien.
Per la seva banda, el PNC es resisteix a un acord. La direcció que acompanya Pascal no està per la feina. Fonts de la formació apunten a El Món que el seu projecte és a “llarg termini”. “La immediatesa no és el nostre mercat”, constaten i al·leguen que de concórrer a les eleccions aniran sols. De tota manera, el PNC és temptador pel suport mediàtic que ha acumulat en els darrers mesos. El PDeCAT manté una bilateral permanent amb Convergents i una altra amb la Lliga. De fet, aquesta segona ha estat la base de l’acord. Participants de les reunions informen que part de problema són els vetos creuats. Per una banda, el PDeCAT no vol seure amb la Lliga i a l’inrevés. “El PDeCAT és un partit independentista”, al·leguen. Lliures tampoc veu clar la unitat amb Units que ubiquen en la socialdemocràcia. I el PNC arrufa el nas a seure amb el PDeCAT i a l’inversa. A més, el PDeCAT carrega amb el jou de CDC i els problemes de corrupció que l’han portat als tribunals.
Escenaris de futur
De tota manera, el punt d’inflexió es troba en què farà el PDeCAT. Si el partit de David Bonvehí decideix participar en la formació de Puigdemont, JxCAT, o finalment, estripen relacions. En aquest escenari, la direcció del PDeCAT ja ha deixat clar que es presentaria a les eleccions. Aquí és on Convergents i Lliures veuen una oportunitat. Si els de Bonvehí es presenten sols esberlarien les possibilitats d’éxit d’una coalició. Si, per contra, s’animen a formar part d’una candidatura podrien tenir comandament en aportar drets electorals. Un aliat indiscutible de cara als comicis.
Un dels altres problemes que afloren és el candidat. Si Units per Avançar posa com a condició que Batlle ho sigui, per tal d’unir-se, la resta no ho acaben de veure. Així, la proposta s’establiria a través d’una enquesta de coneixement per tal de presentar un nom com a mínim reconegut per la ciutadania.
En qualsevol cas, a diferència de fa any i mig que els negociadors van partir peres, ara la situació és diferent. Hi ha un acord. I just s’ha signat la setmana dels resultats electorals a Euskadi, que en pandèmia, ha fet baixar el preu de l’escó, han fomentat que l’acord sigui més proper que mai. De moment, una cosa és clara, la formació de Josep Ramón Bosch, abans fuet del sobiranisme, ara reconeix Catalunya com a nació i que la ciutadania “una proposta política acordada al Parlament” sobre el seu “autogovern”.
