Déu torna a la política

Sociòlegs i teòlegs alerten d'una nova instrumentalització de la religió per part de partits d'extrema dreta, tant a les Amèriques com a Europa

“Excloure l’ensenyament de l’islam de l’escola pública”. Aquesta és la mesura número 25 del programa electoral de Vox dins el capítol de “Defensa, seguretat i fronteres” i aquest és l’exemple espanyol d’un fenomen polític internacional que es caracteritza per tornar a posar la religió com a element destacat en el debat públic. S’ha vist a Itàlia, on Matteo Salvini no ha dubtat en treure el rosari enmig d’un míting, o al Brasil, on l’ultra Jair Bolsonaro s’ha convertit en el primer president que desfila a la Marxa per Jesús, el principal acte de masses dels evangèlics que se celebra al país llatinoamericà.

Precisament aquesta febre religiosa s’analitzarà, sota el títol “Fonamentalismes cristians i autoritarismes”, el dilluns 13 de gener (19 hores) en un cicle sobre drets humans que se celebra al centre d’estudis Cristianisme i Justícia de la Fundació Lluís Espinal. En aquesta sessió hi intervindran la sociòloga Mar Griera, el jesuïta i doctor en Teologia Víctor Codina, i el periodista de TV3 Joan Carles Peris.

El cas de Vox a Espanya, Bolsonaro al Brasil, Salvini a Itàlia, però també el que passa a Estats Units amb Trump i a Polònia amb un govern fervorosament religiós són una mostra de l’onada conservadora que recorre la política a nivell global. La sociòloga Mar Griera, professora de la UAB i directora del grup de recerca ISOR (Investigacions en sociologia de la religió), explica a ‘El Món’ que la religió “torna a reutilitzar-se en un context on semblava que vivíem en un món secularitzat”. Es tracta d’un ressorgiment que té lloc “en la última dècada de forma més evident, quan la religió torna a ser un component de la vida pública”.

Aquest renaixement no deixa de causar sorpresa entre els mateixos sociòlegs. “Als anys 70 i 80 la majoria de sociòlegs i politòlegs consideraven que la religió desapareixia, que ja no tenia importància en la vida pública i que passava a ser quelcom de la vida privada”. Tant és així que a nivell d’estudi, en l’inici de l’anàlisi del creixement del populisme de dretes,“de religió gairebé no se’n parlava, era com una cosa gairebé marginal”, recorda Griera. El canvi, però, s’ha produït i ara el cas de Bolsonaro a Amèrica Llatina i l’ús que en fan polítics a Europa “posen sobre la taula que la religió continua sent un factor rellevant en la vida pública”.

El primer ministre d'Israle Benjamin Netanyahu i el president del Brasil Jair Bolsonaro preguen al mur de les lamentacions de Jerusalem (Europa Press)

El primer ministre d'Israle Benjamin Netanyahu i el president del Brasil Jair Bolsonaro preguen al mur de les lamentacions de Jerusalem (Europa Press)

Griera, però, fa un advertiment: cal distingir “entre l’ús de la religió a la vida pública i el que seria la vida religiosa dels ciutadans”. De fet, apunta que el que està succeint és que l’ús de la religió com a discurs polític i com a element d’identitat cultural “guanya terreny de forma gairebé autònoma del que són les creences individuals”.

La “manipulació” de les creences

El jesuïta i doctor en Teologia Víctor Codina, que ha estat molts anys professor de la Universitat Catòlica de Bolívia, opina que el que està passant “és una manipulació de la religió, i concretament del cristianisme, per uns interessos polítics”. Codina afirma que la “dimensió sagrada” té una “gran força” en totes les religions de manera que “si un projecte polític té el suport” de la religió “sembla més vàlid i té més força per anar endavant”. Pel teòleg, aquesta instrumentalització de la religió no és per un convenciment dels polítics, sinó pels beneficis que pot aporta als seus interessos particulars.

Aquesta situació fa que la religió quedi “manipulada” i, d’altra banda, que els tipus de governs que en surten beneficats siguin de caràcter “autoritari, feixista, pronazi, que no respecta la voluntat de la gent, que no hi ha llibertat de premsa, que va contra la democràcia, que anul·la totes les dimensions que la societat moderna ha anat adquirint a través de les lluites”, lamenta Codina. Pel teòleg, aquest fenomen representa “una agressió a la política més madura que la humanitat ha aconseguit al llarg del temps i concretament contra la democràcia”.

La religió serveix en aquest sentit per justificar el discurs anti-immigració de molts partits d’extrema dreta. Griera explica que això es veu particularment a Europa on s’intenta “crear una idea d’un Occident judeocristià en contraposició a l’Islam”. La voluntat d’aquests moviments polítics és recrear la idea d’una Europa d’arrels judeocristianes que es contraposa a un món musulmà. “És la conversió d’un racisme biològic que tenia la dreta a un racisme més de tipus cultural”, apunta la sociòloga. La defensa d’aquesta diferenciació contribueix a “marca una frontera entre un nosaltres i uns altres i per això es justifica una política exclusivista, nativista, racista basada molt en la idea de nació cultural, ja no tant en la idea clàssica de la raça”. “Defensen que tenim unes arrels cultures i valors diferents i hem de protegir-nos respecte a aquests altres”.

Matteo Salvini besa un rosari durant una visita a una comunitat catòlica (Europa Press)

Matteo Salvini besa un rosari durant una visita a una comunitat catòlica (Europa Press)

 

Pel teòleg Víctor Codina el que s’està produint és una perversió dels valors principals del cristianisme: “Cal anar als principis fonamentals del que és el cristianisme i cal demostrar que l’autèntic, el dels Evangelis, no és això, sinó un cristianisme molt més defensor de la llibertat de les persones i de la vida, demostrar que això és una corrupció del cristianisme”. De fet, en aquest sentit, Mar Griera defensa que precisament les persones que formen part d’una comunitat religiosa són menys proclius a votar partits d’extrema dreta, aposten per posicions conservadores, però no se’n van als extrems. “A vegades —apunta la sociòloga— el fet de pertànyer a una comunitat religiosa els vacuna contra l’extrema dreta, no vol dir que votin a l’esquerra, sinó a partits cristians tradicionals o de centre. A Catalunya votarien des del PP a l’antiga Convergència o Unió”.

L’auge de l’extrema dreta també ha fet que s’importi l’agenda de la “política moral”, que inclou qüestions com l’avortament, l’eutanàsia o els drets LGTBI, explica Griera. Es tracta de debats que van començar a tenir rellevància als Estats Units durant l’era Reagan i que han arribat a Amèrica Llatina a través de les xarxes evangèliques i l’acció de lobbies. En el cas d’Europa hi influeix també en els darrers anys l’arribada de l’ex-assessor de Trump Steve Bannon.

Els catalans i la religió

A Catalunya, el Govern va analitzar la situació de les creences religioses de la ciutadania el 2016 amb un baròmetre que va revelar que el 58% dels enquestats es definien com a catòlics, mentre que només un 4,8% mencionava l’islam. El 50,

9% es manifestava com a persona creient, davant d’un 47,5% que afirmava el contrari. Sigui com sigui, segons el Baròemetre el 68,1% dels catalans consideren que és molt o bastant important disposar d’algun coneixement sobre la diversitat religiosa per tal de comprendre algunes expressions culturals o artístiques o determinades situacions polítiques.

 

Comentaris