Entre l’11 i el 13 de novembre del 2019, 179 persones van ser identificades pels talls a l’AP-7 a la Jonquera per protestar contra la sentència del Suprem, en una acció convocada per Tsunami Democràtic. Gairebé un any després, la justícia espanyola els ha començat a citar com a investigades per desordres públics i danys. De fet, la Guàrdia Civil s’ha dedicat durant aquest temps a rastrejar les xarxes socials dels sospitosos que han començat a declarar aquests dies, i la investigació als jutjats es fonamenta en cinc atestats dels Mossos i un de la Guàrdia Civil, que han permès identificar 196 persones. En paral·lel, els Mossos també han informat de dues empreses de ‘vending’ i una ferreteria que, segons la policia catalana, van ser les responsables del muntatge de l’escenari de la frontera des d’on es donaven consignes als manifestants.
[r:1]
A l’altra banda de la frontera, a El Pertús, es van produir 18 retencions. Una lletrada de la Coordinadora de l’Advocacia de Catalunya, que havia nascut arran de l’1-O per defensar els “drets i llibertats fonamentals dels catalans i les institucions”, va tenir notícia de les retencions i es va desplaçar a la part francesa de la frontera per assistir les persones retingudes. Posteriorment es va crear una xarxa d’advocats voluntaris de la Catalunya Nord per fer el seguiment dels casos. I a dia d’avui, l’Estat francès ni ha iniciat cap investigació ni ha citat cap de les 18 persones que van ser portades davant la policia francesa el 2019. “No hi ha hagut cap procediment obert ni cap multa, i no crec que se’ns notifiqui res al respecte. De fet, a França es considera que haver estat citats davant de la policia en el moment de la retenció ja és una sanció”, explica en declaracions a El Món l’advocat nord-català Mateu Pons coordina l’assistència jurídica. De fet, quan se’ls va citar a declarar a la prefectura de Perpinyà deu dies després dels talls a l’AP-7, els advocats “vam recomanar comparèixer atenent als antecedents jurisprudencials dels armilles grogues”, rememora l’advocat.
[r:2]
Mateu Ros remarca que hi ha diferències substancials en la manera de procedir de la justícia espanyola i la francesa pel que fa a drets de protesta: “El fet de tallar una autopista per protestar és una pràctica habitual a França, quan algú no està content per alguna raó amb les institucions, o per una vaga, tallen la frontera. Hem tingut els armilles grogues, i si no hi ha hagut desordres greus o danys evidents en mobiliari públic, ni tan sols s’ha citat a declarar els manifestants”. En aquest sentit, afegeix l’advocat nord-català, “a Espanya sembla que si talles una carretera acabes davant d’un jutge encara que sigui pacíficament, però a França, la política de la Fiscalia és perseguir-te només si a banda de tallar la frontera comets un delicte”.
[r:3]
