La detenció d'independentistes en les protestes per la sentència inspira un conte infantil

'On és el tiet?', d'Elisenda Pascual, ajuda a explicar als infants l'anhel de de llibertat de les persones empresonades

La psicòloga familiar Elisenda Pascual ha escrit un conte infantil il·lustrat que busca acostar als més petits una reflexió sobre la recerca de la llibertat de les persones que es troben empresonades. La idea de fer el conte va néixer de la pròpia experiència personal basada en la detenció del seu cosí a Lleida durant les protestes contra la sentència del passat mes d’octubre.

El seu cosí va participar en les manifestacions que van derivar en aldarulls i detencions. Després d’uns dies a dependències judicials, el cosí de l’autora va tenir un judici ràpid i va ser enviat a presó de forma preventiva. A la presó de Ponent s’hi va estar un mes, ara està fora ja, però pendent de judici, explica Pascual a ‘El Món’.

On és el tiet? és el títol del conte publicat per l’editorial Pol·len, la protagonista del qual és l’Aina, una neboda de quatre anys del detingut que viu l’angoixa i l’atenció mediàtica sobre les detencions dels dies convulsos que van viure’s després que es fes pública la sentència contra el procés. D’aquí Pascual va veure la necessitat de trobar instruments per “explicar una situació difícil, a través de paraules senzilles” sobre la situació política “sense parlar de política”. L’autora creu que els infants tindrien dificultats per entendre la discussió política, però sí que poden comprendre en canvi qüestions lligades a la llibertat i, en aquest sentit, sobre qualsevol tipus d’empresonament. El conte ofereix una guia pedagògica per a les famílies per ajudar-les a resoldre dubtes que els infants poden tenir sobre les persones que es troben privades de llibertat.

Així doncs, en el conte el tiet es converteix en una persona que busca la llibertat, en escenaris diferents, “la lluna o un altre país”. En aquest cas concret, però, el narrador explica que el tiet està a la presó “perquè pensa diferent als que manen”. Pascual adverteix que “no es parla de bo o dolent, sinó d’ una recerca interna de la llibertat, que és el que busquen tots els que estan empresonats”.

 

El conte resulta emotiu fins i tot per als adults, ha comprovat l’autora: “Toca quelcom profund, perquè la llibertat és un tema filosòfic, i en aquest cas s’aconsegueix fer-ho amb criatures molt petites”. El llenguatge és senzill i per a infants que no poden encara comprendre les diferències polítiques. “Això ja li arribarà, però no hem de generar motxilles que no els són pròpies per l’edat”, remarca Pascual.

El conte està despullat d’imatges polítiques perquè al cap i a la fi la voluntat és incidir en el relat sobre la llibertat que pot servir a qualsevol família que tingui algun dels seus membres a la presó. Així doncs, el relat és útil com a “eina” per poder explicar la situació de manca de llibertat.

Pascual havia fet altres contes abans que aquest. El 2017 va publicar L’ombra de la Clara i el2 018 va publicar Criar y jugar amb Urano.

 

Comentaris