Desenterrar Franco i enterrar la memòria històrica?

Entitats memorialístiques temen que Espanya continuï oblidant les víctimes del franquisme després d’una acció que consideren “totalment secundària”

63.061,40 euros pagats de la butxaca dels contribuents de l’Estat. És el cost de l’operació del govern del PSOE a les portes de la campanya electoral del 10N per complir amb la promesa d’exhumar les restes del dictador, fins ara al Valle de los Caídos, i traslladar-les al cementiri de El Pardo. Una operació, però, que no va acompanyada d’una estratègia global de reparació de les víctimes del franquisme. En aquest santuari de la repressió franquista, que acull la fossa comuna més gran d’Espanya, Cuelgamuros, hi continuen enterrats 33.815 cadàvers, 21.423 dels quals ha estat identificats, segons el mapa de fosses que va elaborar el 2016 el ministeri de Justícia espanyol.

L’exhumació del dictador ha estat rebuda amb fredor per les entitats de memòria històrica, en entendre que es tracta d’una operació de maquillatge i no pas d’una veritable voluntat de fer una política de restitució de les víctimes del franquisme. El fet que l’exhumació vagi a càrrec de les arques públiques és, per a l'Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica, “una forma de maltractament a les víctimes de la dictadura, que han de pagar amb els seus diners la tomba del dictador en un cementiri que també és públic”, denuncia a El Món el president de l’associació, Emilio Silva, que es pregunta si “algú obligaria la família d’una víctima a pagar l’enterrament del seu assassí”.

La tomba de Francisco Franco

La tomba de Francisco Franco

Ara bé, aquesta entitat reconeix que el fet d’exhumar Franco té una importància simbòlica: “Simbòlicament, té valor, perquè la democràcia dona una ordre a un dictador que ha d’obeir. Però el que no és tolerable és que se’l porti a un panteó VIP, que era de l’ajuntament de Madrid i ara és patrimoni nacional. Una operació lamentable que no té justificació, menys encara des d’un partit que es fa dir d’esquerres”, conclou Silva.

 

Des de Catalunya, la Comissió de la Dignitat lamenta que amb l’exhumació “s’oblida la qüestió principal, que són totes les víctimes, tant les enterrades allà com els desapareguts de totes les fosses”, adverteix en Pep Cruanyes, portaveu de la Comissió. Remarca que l’Estat “se’n va desentendre amb la Llei de Memòria Històrica traspassant aquesta responsabilitat a les entitats”. Recorda que “ni es persegueixen criminals ni es produeix cap mena de restitució a les víctimes, empresonades, assassinades o espoliades. A més, no s’han anul·lat els consells de guerra, que segueixen vigents a l’Estat, amb l’excepció de Catalunya, on el Parlament, sobiranament, els ha anul·lat”.  Per tot plegat, Cruanyes creu que es tracta d'una "gran operació de màrqueting" i reclama una estratègia global de "reparació de les víctimes del franquisme".

Un home amb una bandera franquista al Valle de los Caídos

Un home amb una bandera franquista al Valle de los Caídos

Sobre el futur del Valle de los Caídos, la Comissió de la Dignitat creu que “o bé hauria de desaparèixer o bé s'hauria de convertir en un centre d'interpretació on s'expliqués la repressió franquista i els treballs forçats dels milers de persones que van haver-hi de treballar per aixecar-lo”. En aquest sentit, Emilio Silva denuncia que l’Estat “el vol convertir en un cementiri civil però sense dessacralitzar-lo, una incongruència lamentable, que se suma al fet que hi ha famílies que fa anys que intenten treure els seus familiars i resulta que sortirà primer el dictador, i pagant tots”.

 

Comentaris