Catalunya com és una república de dret, democràtica i social”. “La sobirania nacional rau en el poble de Catalunya”. “Mentre no s’aprovi la Constitució de la República, aquesta llei és la norma suprema de l’ordenament jurídic català”. Són els tres primers articles de la Llei de transitorietat jurídica i fundacional de la república, coneguda com una de les dues lleis de la desconnexió, que es va aprovar al Parlament de Catalunya el 7 de setembre de 2017. Era la llei que havia de garantir el trànsit legal de Catalunya d’una monarquia parlamentària espanyola a una República catalana, unes regles de joc legals que regirien al país mentre no s’aprovés la constitució catalana, i que permetrien la negociació amb Espanya per a una desconnexió endreçada. La llei de transitorietat, dissenyada per JxSí –coalició de CDC i ERC- i la CUP es va presentar en societat el 28 d’agost.
[r:1]
Aquell dia s’obria la capsa dels trons i l’unionisme es preparava per plantar cara. S’augurava, com va succeir, un ple –el del 6 i 7 de setembre- tens, però pocs imaginaven que més enllà de la dialèctica parlamentària i el joc democràtic, aquell ple marcaria també una onada repressiva de l’Estat contra els representants legítims de l’independentisme. Els membres sobiranistes de la Mesa del Parlament serien assetjats políticament i perseguits judicialment per haver permès el debat i votació de les lleis del referèndum i de transitorietat –la presidenta, Carme Forcadell, és a la presó amb una condemna d’onze anys i la resta de membres d’aquella Mesa són jutjats al TSJC-, tot i que la llei mai no va entrar en vigor.
El ple de la desconnexió va marcar l’inici de la repressió de l’Estat contra l’independentisme. JORDI BORRÀS
Havia d’estar a punt per si guanyava el sí al referèndum de l’1-O, però no va entrar en vigor l’endemà mateix, com molts esperaven, ni tampoc quan el 27 d’octubre es va declarar la independència al Parlament, amb una proposta de resolució que, sense efectes jurídics, instava el Govern a prémer el botó de la desconnexió amb la llei de transitorietat. Aquell mateix dia, però, l’Estat prenia el control del país a través de l’article 155 de la Constitució espanyola i els líders independentistes es preparaven per resistir la repressió, alguns marxant a l’exili i altres confiant que la justícia faria justícia. Al capdavall, la DUI era només una declaració política. El desenllaç és conegut. El poder polític i judicial espanyol va posar en marxa la maquinària repressiva i tres anys després hi ha nou líders polítics i socials empresonats i set més a l’exili. La llei segueix al calaix sense poder complir el propòsit amb què es va redactar, convertir els súbdits catalans en ciutadans lliures.
Però què deia la llei que es va donar a conèixer als catalans avui fa tres anys? Amb 89 articles i tres disposicions finals, fixava en un apartat de drets dels ciutadans les condicions per adquirir la nacionalitat catalana: per residència legal i continuada a Catalunya durant un període de 5 anys anteriors a la petició. També preveia la doble nacionalitat, catalana i espanyola, i la cooficialitat de la llengua castellana.
Igualment, s’establia la continuïtat de les normes locals, autonòmiques i estatals vigents a Catalunya. A més, les lleis orgàniques de l’Estatut d’Autonomia i de la Constitució espanyola, vigents en el moment de l’entrada en vigor de la llei, passarien a ser ordinàries. També quedava clar que es respectaria el dret de la Unió Europea i el dret internacional, així com els contractes, convenis i acords actualment vigents amb l’estat espanyol.
Pel que fa a les institucions polítiques, el president de la Generalitat esdevindria el cap de l’Estat.
JXSí i la CUP van pactar la llei de transitorietat i la del referèndum, aprovades el 6 i 7 de setembre de 2017. JORDI BORRÀS
En el capítol del poder judicial, l’únic que no està transferit a Catalunya, el Tribunal Superior de Catalunya es transformaria en el Tribunal Suprem català. No hi hauria la denominació de Tribunal Constitucional i sí una Sala de Garanties que debatria matèries constitucionals. Aquesta sala de garanties podria impugnar resolucions fermes de qualsevol òrgan judicial contràries a aquesta llei, de manera que es podrien anul·lar les condemnes pel 9-N o pel referèndum. Per altra banda, els jutges, magistrats i fiscals que en els últimes tres anys haguessin ocupat plaça a Catalunya podrien mantenir.
[r:2]
En l’àmbit de la política fiscal i els drets socials, la llei garantia la protecció dels ciutadans pel que fa a les pensions, i els defensaria de les qüestions relacionades amb el pagament d’impostos davant d’eventuals sancions de la Seguretat Social i la hisenda pública espanyola. Finalment, la llei de transitorietat jurídica preveia un procés d’elaboració de la Constitució catalana. Primer es faria un procés participatiu que s’allargaria durant sis mesos després del referèndum. Així, a l’abril del 2018 es convocarien eleccions constituents. La cambra legislativa sortint elaboraria una proposta de Constitució, que, finalment, seria votada en referèndum.
