La catorzena jornada del judici oral dels atemptats del 17A ha tingut un protagonista clar: la pèssima tecnologia per fer teledeclaracions. Gairebé totes les testificals i pericials practicades s’han vist entretallades, amb poc so, amb congelació d’imatge, lentes i sovint han trigat més a connectar que no pas a fer la declaració. El matí ha deixat imatges difícils de descriure. Per posar un exemple: quan s’ha reclamat a un testimoni que ratifiqués el reconeixement facial que va fer pocs dies després de l’atemptat. La mala connexió no permetia un diàleg àgil amb els advocats de les parts ni amb el president del tribunal, Félix Alfonso Guevara, que en diverses ocasions ha estat a punt de perdre la paciència. L’advocat de la defensa de l’acusat Driss Oukabir, Luis Álvarez, intentava aclarir si un dels que va reconèixer el testimoni portava el tipus de barba anomenada popularment “perilla”. No hi havia manera que el testimoni entengués el que se li demanava. L’advocat i el jutge han apostat per elevar el to i el volum i sil·labejar “pe-ri-lla” a ritme d’escola de logopèdia. Un punt que la defensa considera clau de cara a la seva estratègia.
La curiositat és que ha estat més clara, nítida i ràpida la connexió amb una testimoni italiana que no pas les connexions amb Barcelona, amb les metgesses forenses, Ripoll i Tarragona. Tot el mecanisme es gestionava a través del “sistema de videoconferència de l’administració de justícia” estatal.
1 
