Les defenses desgranen la paradoxa de l’acusació a la Mesa

Els advocats argüeixen que es permet votar sobre la independència però no un vot que permeti votar-la

Els informes finals de les defenses de la Mesa del Parlament de 2017 i de l’exdiputada cupaire, Mireia Boya, han travat amb traça i ofici, la seva línia argumental de defensa. De fet, en la jornada d’avui, la darrera, han utilitzat amb perspicàcia les escletxes de les proves de l’acusació, com els testimonis dels lletrats del Parlament i una documental que portava a confussió. Les conclusions han escorxat la gran paradoxa d’aquest judici. L’Estat permet votar una iniciativa parlamentària sobre la independència, però en canvi, castiga el vot que permet votar aquesta iniciativa. El peix que es mossega la cua i que també porta a la banqueta tot un parlament.

 

El primer torn ha estat per a Judit Gené, lletrada de Lluís Corominas, Ramona Barrufet i Lluís Guinó. L’advocada ha dibuixat amb destressa el camp de joc. El judici només ha estat possible gràcies a dos grans canvis. Primer, el de la doctrina del Tribunal Constitucional consolidada el 2019 i, en segon terme, la reforma de 2015 la Llei d’aquest tribunal. A partir d’aquí, Gené ha desenvolupat un treballat i precís informe amb què ha evidenciat la possible vulneració de la inviolabilitat parlamentària, la separació de poders  i dels drets parlamentàris. La tesi és la incongruència, a parer de la lletrada, que es puguin votar lliurement iniciatives parlamentàries independentistes però alhora es persegueixi els diputats de la Mesa que faciliten aquestes votacions. "Et protegeixo quan votes a favor de la independència, però no quan votes per permetre que es voti", ha ironitzat.

 

Canvis doctrinals

 

Per a Gené , els seus clients van actuar seguint el criteri etern del Tribunal Constitucional de no entrar a valorar el contingut de les iniciatives. “Van fer el que s'havia fet sempre", ha recordat. En aquest sentit, ha emfatitzat el caràcter polític i parlamentari de la Mesa d’un Parlament i ha remarcat al tribunal que no és pas un òrgan administratiu perquè el sol fet de tramitar una iniciativa és un acte parlamentari. Per tant, està amparat per la inviolabilitat parlamentària. "Se'ls jutja perquè van interpretar de forma diferent a la que volia el TC”, ha afegit.Una interpretació pacífica que va començar a virar el 2014 però que no es va consolidar fins el 2019 i que, per tant, noe s’hauria d’aplicar en resolucions de 2015, 2016 i el 2017.

 

La lletrada ha anat més enllà tot situant l’origen del judici en què les resolucions que els acusats van permetre tramitar van ser aprovades per una majoria independentista. En aquest punt ha apuntat que el Tribunal no podia requerir a tots els parlamentaris i, per això, s’actua contra la Mesa. Quan el que hauria de fer el TC és, segons l'advocada, permetre la votació i anul·lar-ne el resultat si considera que és inconstitucional.

 

El Suprem, pel mig

 

Gené també ha sumat la sentència del Tribunal Suprem  al president Artur Mas i tres exconsellers, que va elevar a jurisprudència el criteri que es podia condemnar  per desobediència sense haver tingut advertiments judicials concrets i previs. Atès el raonament de la lletrada, amb el criteri actual del Tribunal Constitucional hauria de perseguir tots els diputats que van signar la presentació de la llei d'independència, i no només els presidents de grup.

 

Una de les altres línies de defensa ha estat dedicada a enderrocar el mantra que s’ha sentit molt en la vista: “Ningú està per sobre de la llei”. Gené ha recordat que tampoc ho estan els tribunals, i en aquest cas, el poder judicial és “jutge i part” pel xoc de legitimitats entre el poder legislatiu i el judicial.

Raimon Tomàs, en un moment de la presentació del seu informe final

Raimon Tomàs, en un moment de la presentació del seu informe final Quico Sallés

Xoc de poders 

Les defenses, que s'han repartit els papers, han continuat amb el torn de Raimon Tomàs, advocat d'Anna Simó. Tomàs s'ha afegit a les conclusions de la seva companya per plantejada en el marc més concret de la inviolabilitat. L'advocat ha partit de la idea que "l'objecte del debat del judici es circumscriu en si l'activitat parlamentària pot ser limitada preventivament, pot ser censurada" . És a dir, "si un òrgan jurisdiccional port determinar l'activitat d'un parlament democràtic".

Amb aquest rerefons ha preguntat al tribunal "si es pot si es pot perseguir penalment els diputats que amb el seu vot van permetre que l'activitat d’un parlament no es veies sotmès a ingerències externes". De fet, ha recordat que des de l'any 1989 s'han votat resolucions a favor del dret a l'autodeterminació sense cap conseqüència. Així també ha destacat votacions similars en el Parlament basc o el cas del Pla Ibarretxe al Congrés.

 

 

Desolació jurídica

Pel lletrat de l'esvicepresidenta, el conjunt de procediments dels tribunals en el procés independentista "deixen un panorama absolutament desanimador per l’exercici de drets fonamentals, com el dret a representació política i de llibertat d’expressió, és un efecte dissuasiu en l'exercici dels drets". en aquest sentit, ha subratllat que tant el judici com la condemna a Carme Forcadell a 11 anys de presó per part del Tribunal Suprem, "empobreix el sistema de representació directe i posa en risc el concepte de democràcia parlamentària".

També ha volgut incidir en un dels altres mantres de l'antiindependentisme, el ple del 6 i 7 de setembre. Tomàs ha estat dur en la seva exposició. "Durant anys s'ha demonitzat la Mesa i la presidenta del Parlament per una decisió que no van exercir ells sinó el ple", ha ressaltat defensant l'opció de tràmit parlamentari triada. 

 

Al·legat polític

Qui ha tingut un paper menys tècnic i més polític ha estat l'advocat de Mireia Boya. de fet, les altres defenses havien fet aquesta feina. Carles Lòpez ha disparat amb bala i ha atribuït el caràcter de "polític" al judici dins la "causa general contra l'independentisme". La seva línia argumental ha estat senzilla: "la inviolabilitat parlamentària abasta la presentació de les iniciatives parlamentàries, no només el vot". Així s'ha mostrat convençut, que en el judici  "no es jutja una desobediència sinó una obediència a l'Estat. "L'acusació de l'Estat mostra que no importa perquè Boya està asseguda sinó que estigui asseguda", ha refermat. Per tot plegat, l'advocat ha conclòs que "la causa de l'Estat contra l'independentisme té una explicació més primària, la politització de la justífica".

 

Absolució

 

Per últim, Gené ha reiterat la petició d'absolució, però ha sol·licitat que si són condemnats els seus clients, s'individualitzi la pena als fets concrets en els quals van participar i que només se'ls inhabiliti per la funció que feien en aquells moments, i no pas per qualsevol càrrec públic. Guinó, per exemple, és alcalde de Besalú (Garrotxa) des de fa dècades i només va ser vicepresident de la Mesa tres mesos. Raimon Tomàs, també ha tancat reclamant la lliure absolució. Per la seva banda, Lòpez ha advertit que la “sentència sempre serà injusta”.

 

 

Comentaris