De defensar una Constitució republicana a erigir-se en l’esquerra monàrquica

El PSOE va proclamar la “República com a forma de govern” l’any 1978, i el 2014 Pedro Sánchez clamava “salut i República”. El 2020, els socialistes són els grans valedors dels Borbons

“Cap demòcrata pot negar l’afirmació que cap generació no pot comprometre la voluntat de les generacions successives. I nosaltres agregaríem que cal facilitar la lliure determinació de les generacions futures”. 11 de maig de 1978. Qui defensava aquest argument era el PSOE, per boca de Luís Gómez Lorente en un vot particular al tercer paràgraf de l’article 1 de la Constitució espanyola, en què es defineix la forma d’Estat, en el marc del debat constituent al Congrés espanyol. “Defensem la República com a forma de govern”, va afegir el diputat socialista. En aquella intervenció, el representant del PSOE insistia que el seu partit no creia “en l’origen diví del poder”, i que “no compartim l’acceptació de cap carisma que doni privilegis a un ciutadà simplement per raons de llinatge”. A més, va insistir a recordar que el cap d’Estat ho era per “desig” de Franco. Tot i que els socialistes eren conscients que no hi havia marxa enrere perquè la monarquia era avalada per la majoria del Congrés, van argumentar el seu vot particular per “honradesa i lleialtat” al seu electorat i a la ideologia del partit: “Per conseqüència amb les idees del nostre partit, perquè hem de prosseguir una línia de conducta en realitat clara i conseqüent”. 

Trenta-sis anys després, i només dos mesos abans que el rei Joan Carles I abdiqués en favor del seu fill Felip, ja amb la sospita de diversos casos de corrupció i amb l’escàndol de Botswana i Corinna Larsen, Pedro Sánchez, aleshores diputat del PSOE però ja aspirant a liderar el partit, va fer una piulada el 14 d’abril: “Salut i República”. Sobre el paper, l’ara líder del partit només ratificava l’ideari del socialisme espanyol, que es defineix en els seus documents des de fa dècades com “de tradició republicana”. Però a la pràctica, només és fum, perquè el PSOE se sent profundament incòmode quan sorgeix el debat sobre el model d’Estat, i en els darrers anys ha reafirmat amb fets la seva defensa aferrissada de la monarquia parlamentària.

 

 

Tant, que amb la fugida de Joan Carles I, el govern del PSOE-Podemos ha sortit a defensar el rei emèrit i a deixar clar que la monarquia no es toca. Qui fa sis anys reclamava la República, ara, com a president del govern espanyol, ha encobert i justificat la fugida del monarca. I com a secretari general del PSOE, ha enviat una carta als militants per deixar clar que la supervivència de la monarquia va lligada a la supervivència del règim del 78 i el pacte constitucional: “La monarquia parlamentària és un element d’aquest pacte, no tot el pacte”, però “tot el pacte és la Constitució i no es pot trossejar i seleccionar a caprici. Som lleials a tota la Constitució de principi a fi, i la defensem a les verdes i a les madures”.

Tota la defensa del republicanisme que ha fet el socialisme espanyol ha estat en textos escrits o en paraules, mai en fets. És més, quan algun partit ha pres la iniciativa, el PSOE s’hi ha oposat frontalment. A banda de l’independentisme, en què el rebuig és doble, pel dret a l’autodeterminació i pel republicanisme”, quan l’any 2018 Izquierda Unida –ara sòcia de govern- va plantejar mocions en tots els ajuntaments per reprovar la monarquia i exigir un referèndum sobre el model d’Estat: El PSOE va recórrer al Constitucional. Els socialistes argumentaven que s’atacava l’Estat i es donava ales a l’independentisme.

Felipe González i el rei Joan Carles

Felipe González i el rei Joan Carles

 

Des de les joventuts socialistes, es va plantejar una esmena en un congrés del PSOE que demanava instaurar la República. Va ser tallada en sec. L’equip de Pedro Sánchez va impedir que ni tan sols se sotmetés a votació, i només es va acceptar una esmena en què es deia que “el PSOE vol promoure un model federal i enfortir els valors republicans”. 

Ha plogut molt des d'aquell 11 de maig de 1978. Però el cert és que el PSOE s'ha convertit amb el pas dels anys, i amb molts anys al poder, en un partit que s'autodefineix d'esquerres i que defensa la monarquia com un puntal fonamental de la unitat d'Espanya. Els socialistes són clau en la formació de majories, i de la mateixa manera que Sánchez és president per la voluntat de formacions de tall republicà, com a mínim sobre el paper, també podrien sumar per, com a mínim, sotmetre a votació dels ciutadans si volen continuar mantenint una monarquia corrupta i il·legítima -però legal per la Constitució- o si volen triar democràticametn el cap d'Estat i la forma d'Estat. Ara per ara, el PSOE prefereix presentar-se com el partit més monàrquic d'Espanya. 

 

Comentaris