Defensa recomana un còmic sobre Catalunya escrit per l’extrema dreta

 

El ‘think tank’ del ministeri de Defensa, l’Institut Espanyol d’Estudis Estratègics (IEEE), no s’està de recomanar un còmic de l’entitat d’extrema dreta Somatemps sobre la història de Catalunya. De fet, descriu com a “didàctic” el còmic Cataluña. La Historia (Somatemps, 2015), escrit per Javier Barraycoa i Manuel Acosta, dos noms de la vella guàrdia ultraespanyolista a Catalunya, i dibuixat per J. Alonso. 

La recomanació és al document marc de l’IEEE, que depèn del Centro Superior de Estudios de la Defensa Nacional (CESEDEN) i del Secretari General de Política de Defensa, titulat el “El còmic, mitjà de reafirmació de la identitat nacional”, que signa l’analista del ‘think tank’ i capità de fragata, Manuel García Ruiz. L’estudi analitza el còmic com un “vehicle de transmissió dels ideals patriòtics o nacionals i també com serveix per ridiculitzar als que fan costat a valors oposats als desitjats”. Fins i tot arriba a assegurar que el “còmic és un mitjà sobradament utilitzat per governs o grups d’influència per difondre una ideologia o adoctrinar la població”.

L’informe repassa la historiografia del còmic des del nazisme i el feixisme italià o espanyol al de postguerra o la guerra freda. Fins i tot es mostra condescendent amb obres com el setmanari juvenil Flechas y Pelayos (Falange Española Tradicionalista y de las JONS, 1938), de què ressalta que “evoca èpoques glorioses passades en un moment crític per a la nació, devastada després de la guerra civil i en un intent d’elevar la moral de la població”.

Pel que fa a Catalunya, el document és clar. En primer terme carrega contra el “marcat caràcter reivindicatiu que persegueix l’Auca de la Història de Catalunya, de Joan Vilamala i dibuixada per Jaume Gubianas”. En critica que el “concepte de nació es redueixi a l’espai geogràfic català en contraposició a les obres anteriors”. “Menys reivindicativa i més didàctica és Catalunya. La Història (Somatemps, 2015) on un grup d’artistes catalans (Javier Barraycoa, Manuel Acosta i J. Alonso) intenta mostrar els episodis clau de la seva història des d’un punt de vista objectiu”, compara l’analista.

Curiosament l’entitat Somatemps, que es defineix com una “associació de catalans que ens sentim hispans i que veiem el nacionalisme com quelcom aliè a l’ésser català”. Al seu manifest, hi ha un anticatalanisme visceral, a més d’una visió d’ultradretana de la vida política i social. Fins i tot, anualment, convoca un congrés de Catalanitat Hispànica. Una empremta que també es constata en el còmic que recomana el ministeri de Defensa. En la introducció, els autors avisen que és una “reacció contra la moda que avui promouen diversos sectors i que consisteix en falsificar el passat”. A més, el defineix com un “tribut a Catalunya i, per tant, a Espanya”.

 

D’Hispània a Cuba

Tot i que tant Defensa com els autors en destaquen el “rigor” i el punt de vista “objectiu”, una lectura del còmic ho posa més que en dubte. Tot són referències a tòpics i iconografies del santoral nacionalcatòlic. Només a la primera plana, titulada ‘Hispània’, explica els pobles íbers que “negociaven amb estrangers fenicis”  i que “demostraven davant cartaginesos i romans el seu extraordinari valor, com la resistència de Sagunt o Numància”. A la tercera plana, en explicar que Hispània és la “província més rica i culta de l’imperi”, acaba referint-se a un “fet que sacsejarà la història de la humanitat”. “A Jerusalem serà crucificat Jesús de Natzaret, els seus deixebles recorreran el món predicant la seva ressurecció, això marcarà la història de casa nostra”, tot un paradigma que al seu parer canvia diametralment les coses.

Les pàgines 5 i 6 són un panegíric de tot el santoral. Comença per Sant Pau i els miracles de Santa Tecla, Sant Jaume i santa Eulàlia i el seu martiri. De fet, el còmic assegura que “Sant Jaume, futur patró d’Espanya, desembarcà a Barcino” i que “on avui s’erigeix la catedral de Barcelona, els hispans hi van veure per primera vegada el símbol de la creu”. Les planes següents són un recull de màrtirs com Sant Fèlix l’Africà, Sant Cugat, Sant Sever o Sant Pacià. Tot d’un rigor científic irònicament inapel·lable.

Si el primer capítol fregava el deliri, el segon és de traca i mocador. Es titula La Reconquesta i estableix l’any 589 com el naixement de la “nació espanyola”, que qualifica com “la primera a Europa des de la caiuguda de l’imperi Romà”, a través de III Concili de Toledo.  “Els visigots hem vençut als rebels bizantins, ara sí que Espanya és una”, remarca el còmic en explicar la “victòria de Suintila als bizantins que encara dominaven territoris a Llevant”. A continuació, el còmic assegura que “L’Espanya visigoda era una realitat” i que al segle VIII es van configurar els reialmes i comtats; naixien les Espanyes”. Un concepte on els autors inclouen “Astúries, Al-Andalus, Navarra i la Marca Hispànica”.

Immediatament després dissol la història de Catalunya com a regne d’Aragó, entronitzant la figura d’Abat Oliva, no sense abans vanagloriar la batalla de Covadonga, on s’exclama “Sant Jaume, tanca Espanya!”. Acaba capítol amb la derrota de la “corona d’Aragó” a la batalla de Muret de 1213.

El següent capítol es titula “Expansió Mediterrània”.  A la primera de canvi ja dibuixen Jaume I a la reconquesta de València (1238) entrant a cavall i espasa a la ciutat al crit de “Sant Jaume, tanca Espanya”. Continua una curiosa història dels almogàvers per encetar nou apartat: “Els Reis Catòlics”. Un capítol on es pinta un rei Ferran cofoi que estiguin “Novament unides Castella i Aragó, avui comença una nova era de grandesa per a Espanya”. Segons el còmic, amb Ferran Catalunya surt de la crisi, i clou el capítol amb “El Gran Capità” i l’expulsió dels francesos de Nàpols. Continua la història amb Pau Claris, una estrambòtica conspiració francesa per acabar amb “l’hegemonia mundial d’Espanya” a través de “brètols pagats per França que provocarien atemptats contra funcionaris de Felip IV a Catalunya”. De fet, el còmic assegura que França va dominar Catalunya fins que Felip IV va recuperar Barcelona l’octubre de 1653.

El tram final del còmic se situa a finals del segle XIX. El títol, evident, “1714: la invenció d’un mite”. Després dibuixa la Guerra de la Independència amb l’extraordinària història del Timbaler del Bruc, un capítol dedicat a Prim o a les guerres per mantenir les tradicions, així com La Renaixença. El còmic acaba a les eleccions de 1901, titllant Valentí Almirall de “radical”  que s’oposava a l’exposició universal perquè “no era nacionalista” i amb una conclusió un punt extravagant: “La major part del poble català rebutjava les interessades especulacions polítiques dels burgesos catalanistes i manifestava la seva espanyolitat en moments crucials, com va succeir a la Guerra de Cuba”. Tot acompanyat d’un dibuix de soldats amb barretina embarcant al crit de “Cuba és Espanya”. Això és només una mostra del que lloa el ministeri de Defensa espanyol.