David Bonvehí (Camps, 1979), president del PDeCAT, rep ‘El Món’ un dia després del fracàs de Pedro Sánchez en el debat d’investidura. JxCAT li va dir ‘no’, adoptant curiosament una postura molt més ferma que ERC. Tot això, pocs dies després que els republicans i JxCAT protagonitzessin una altre episodi de desavinences pel pacte amb el PSC a la Diputació de Barcelona. Bonvehí defensa el pacte perquè hi ha mil milions d’euros en joc. Més enllà d’aquest conflicte, el president del PDeCAT segueix apostant per la unitat electoral de l’independentisme. De fet, avança que davant d’una eventual repetició d’eleccions generals al novembre, el partit tornarà a posar sobre la taula la necessitat d’anar plegats en una llista unitària. I aquí no ha passat res.
Fa dos anys, abans de l’1-O, vostè va ser el centre de la polèmica per una gravació en què entre afiliats al seu partit deia que si el referèndum no sortia bé caldria buscar un candidat per a unes autonòmiques. Li van ploure crítiques severes, sobretot des d’ERC. Vostè va anunciar que ho portaria a la Fiscalia. Com passa el temps, no?
A la setmana següent vaig anunciar que no perquè la unitat de l’independentisme era important i em va semblar que era judicialitzar un tema polític. Sí, han canviat molt les coses. El país ha canviat i el procés independentista ha agafat un caire totalment democràtic, però és veritat que no esperàvem mai la reacció en contra de l’Estat espanyol que es va produir l’1-O. Des d’aleshores aquest país ja ha decidit que vol ser independent i que ja no hi ha marxa enrere. Mai m’hauria imaginat, però, que els abanderats de no fer marxa enrere…[no acaba la frase] fins i tot en gestos i en quant a discurs JxCAT ara és molt més ferm i determinat que altres forces independentistes.
Això que no s’imaginaven que la reacció de l’Estat fos la que va ser no s’ho empassa tothom…
Vam fer el que ens va encomanar la ciutadania a través d’un programa electoral. Recordem que havíem d’aprovar unes lleis de desconnexió, que les vam fer al Parlament de Catalunya de manera democràtica. Unes lleis que preveien com s’havia de fer, en cas que sortís que ‘sí’ en un referèndum, el traspàs de les estructures d’estat espanyoles a les estructures d’estat catalanes. Mai ens haguéssim imaginat que fer lleis al Parlament portaria a la repressió totalment desmesurada de l’Estat espanyol. Una altra cosa hagués estat que Catalunya hagués fet quelcom emmarcat dins algun tipus penal del Codi Penal. Però Catalunya, ni la seva gent ni els seus polítics, mai va cometre cap delicte que estigui previst en el Codi Penal. Per tant, crec que la reacció de l’Estat és totalment desmesurada i no ho prevèiem.
David Bonvehí (Jordi Borràs)
Unilateralitat sí o no?
Sí. Perquè fer política actualment la majoria d’accions que fem en el Parlament de Catalunya i en el Govern de la Generalitat molts cops són de forma unilateral. És una paraula a la qual sovint se li dóna un altre significat que nosaltres no acabem de compartir. Però és evident que quan exerceixes les competències com a nació i també dins de l’autogovern i quan veus que el Tribunal Constitucional és totalment un òrgan arbitrari, sempre hi ha aquest concepte d’unilateralitat o de defensa pròpia o d’accions pròpies a les quals ens hem d’anar a acostumant. Si no estem disposats a prendre decisions per nosaltres mateixos no avançarem.
Això que vol dir exactament?
Això vol dir que sempre que es faci de manera pacífica i amb majories al Parlament de Catalunya i respectant les institucions catalanes el país ha de continuar intentant governar-se de la millor manera i intentar defensar les seves institucions. Si per això algun cop a l’Estat espanyol no li sembla bé o el Constitucional fa resolucions no respectant aquest principi democràtic que nosaltres tenim, crec que Catalunya no es pot aturar i no pot tenir por de continuar avançant.
Pedro Sánchez i el PSC els demanen que deixin estar la unilateralitat. S’hi podran entendre mai? A la Diputació de Barcelona han pogut…
Nosaltres tenim uns socis estratègics, que són els socis independentistes. Crec que la unitat de l’independentisme l’hem de preservar i hem d’intentar fer les coses sempre conjuntament amb ERC. Amb el PSC i altres forces no independentistes el que hem de fer és parlar, fer política a les institucions on de vegades les majories són les que són. Però estratègicament el soci amb qui hem de fer camí actualment no és el PSC.
A Madrid van trobar 155 raons per no donar suport a Pedro Sánchez. A la Diputació de Barcelona van fer els ulls grossos o és que van mirar cap a una altra banda?
Sóc dels que creu que per avançar l’independentisme ha de governar i ha d’ocupar espais de poder. Davant de la possibilitat altament probable que la Diputació de Barcelona quedés en mans de PSC, Comuns i el suport de Cs —com passa a l’Ajuntament de Barcelona—, una part de l’independentisme, en aquest cas JxCAT, vam considerar que valia la pena ser-hi. Així podíem governar aquesta institució, que gestiona mil milions d’euros, i encarregar-nos de la cultura, les carreteres, els camins, les TIC, els governs locals, les biblioteques. Per no deixar-ho tot en mans d’un govern unionista…
Així doncs, si hi hagués hagut mil milions d’euros sobre la taula la posició de JxCAT a Madrid hagués estat una altra?
És evident que nosaltres som els del diàleg i que fa temps que estem demanant d’asseure’ns en una taula i si ens asseiem en una taula i hi ha diàleg i propostes sobre la taula JxCAT sempre escoltarà.
David Bonvehí (Jordi Borràs)
El dret a l’autodeterminació és inamovible o el PDeCAT estaria disposat a aparcar la reivindicació per avançar a favor del diàleg?
Nosaltres mai no renunciarem al dret a l’autodeterminació perquè som un partit independentista, nacionalista, que entén que les nacions tenen —de forma inherent— el dret a l’autodeterminació. Per tant, no ens poden fer renunciar al nostre principi més bàsic.
Aleshores l’independentisme només pot confiar en què al PSOE algú es doni un cop al cap i canviï d’idea perquè ells també posen la negativa al dret a l’autodeterminació com a idea irrenunciable…
Sí, però fixi’s que dic que no ens poden fer renunciar mai al dret a l’autodeterminació, però que nosaltres hem estat disposats a escoltar les propostes que l’Estat espanyol ens faci sobre Catalunya. Mai ens hem negat a que ens facin propostes. Un problema que hi ha hagut fa 40 anys, però també concretament amb Pedro Sánchez des de fa un any, és que no és que estiguin en contra del dret a l’autodeterminació és que ell no fa cap proposta perquè Catalunya pugui avançar i, per tant, és un problema doble. Bàsicament el problema rau en què l’Estat espanyol i Pedro Sánchez no fan cap proposta, sigui d’autodeterminació o no sigui d’autodeterminació.
I la proposta que no fos sobre l’autodeterminació quina podria ser?
Nosaltres hem de lluitar per l’autodeterminació i hi continuarem lluitant cada dia. Si Espanya té una millor solució l’ha de plantejar.
Com prepara el PDeCAT el proper 11 de setembre i com es lliga a la resposta de país a les sentències del Tribunal Suprem?
La resposta a la sentència no ha de ser una única acció. Hi ha d’haver vàries accions, tant a nivell de mobilització ciutadana com a nivell institucional. El president Torra ha obert una ronda de contactes amb les entitats, que hi han de ser perquè nosaltres considerem que és primordial, i també molts grups parlamentaris. Al final de tota aquesta ronda de contactes amb el president Torra acabarem de consensuar quina és la proposta del grup majoritari, en aquest cas que som nosaltres. En tot cas, crec que l’11-S s’ha de mantenir la diada familiar, pacífica i festiva que hi ha hagut cada any. Una diada que la gent se la sent pròpia i que ja és part del patrimoni i dels independentistes. Sóc dels que penso que val molt la pena tornar a sortir tots l’11-S.
No li preocupa que hi hagi gent que rebutgi aquestes mobilitzacions que es redueixen a comprar una samarreta i desfilar un dia?
No estem aquí. Crec que la gent té ganes de tornar a sortir. És evident que cada any ens ho plantegem, però cada any la gent hi és i tinc la sensació que aquest any també hi serà.
Qui dur les regnes de JxCAT?
JxCAT és una filosofia i una idea. No és patrimoni de ningú. Hi ha un lideratge polític molt evident del president Puigdemont. Però JxCAT no és patrimoni de cap partit ni de cap persona. En aquest sentit, crec que si JxCAT ha de ser una cosa més o més coses del que és actualment —que és un grup parlamentari— ho hem de discutir entre tots els actors que formem part d’aquest gran espai. El PDeCAT està disposat a escoltar tots aquests altres actors per veure si podem confluir amb aquesta idea de JxCAT, que pot ser una cosa més que una filosofia i una idea. Tinc la sensació que els associats al PDeCAT se senten còmodes amb JxCAT, però també tinc molt clar que el futur del partit l’han de decidir els associats i associades. Per això hem iniciat un procés participatiu, per escoltar el territori i la gent i veure què pensen els nostres 14.000 associats. Volem saber si pensen que el partit ha d’evolucionar cap a un espai polític més ampli i també quin tipus de política hem de fer de cara enfora.
I quin paper reserva en aquest procés als independents de JxCAT?
No sóc ningú per dir-ho. M’agradaria que el PDeCAT formés part d’aquesta solució. El PDeCAT sempre ha estat generós i ha posat tot el seu saber i bon fer a disposició de les llistes electorals i això continuarà sent així. Pel que fa al paper dels independents, cada persona ha de decidir el seu paper i crec que hem descobert en aquest temps que hi ha persones independents que aporten molt a la política, però també que hi ha persones del partit i d’una organització política com el PDeCAT que també aporten molt i, per tant, hi ha d’haver un equilibri entre aquestes dues concepcions.
El PDeCAT ha hagut de deixar enrere alguns veterans en aquest procés, com el cas de Carles Campuzano. Els repescarà?
Les persones anem i venim de les institucions. Tinc la sensació que tota aquesta gent continua i només espero que en els propers mesos, siguin quines siguin les decisions, tota aquesta gent continuï col·laborant amb el nostre projecte polític. La figura de Carles Campuzano ha estat cabdal per entendre el que ha estat el nostre projecte polític molts anys i m’agradaria que en el futur hi continués sent.
I Marta Pascal?
Igual que Campuzano. Actualment és senadora de JxCAT, per tant continua a les institucions.
Ha parlat amb ella d’aquella idea que va llençar en un mitjà sobre crear un nou partit?
Amb Marta Pascal parlem de tot i sempre la meva posició és que crec que crear nous actors polítics no és cap solució. El que és important és que nosaltres tinguem un projecte polític fort on hi càpiga el màxim de gent possible. Això passa per entendre que som un projecte polític amb moltes sensibilitats i que els que de vegades no s’hi senten identificats s’hi puguin sentir en el projecte polític que hem de construir.
Li preocupa que el protagonisme que el PSC va guanyant? Segons el darrer CEO, li disputarà a JxCAT i Cs la segona posició al Parlament…
El PSC té un problema gros a l’Estat espanyol, que és que no està fent política. A Catalunya també es veurà arrossegat per la crisi que pateix el seu partit a nivell estatal. El PSC podria ser part de la solució, pensava que la nova generació del socialisme espanyol podria plantejar algunes solucions per Catalunya i a hores d’ara això no està sent així. Tinc la sensació que la gent de Catalunya que podia veure que els socialistes podrien tenir alguna solució ja està veient que aquesta no arriba. No els aniran bé les coses si no proposen solucions.
Sentència del procés, possibles eleccions generals. Quin seria l’escenari idoni pel PDeCAT per concorre a aquestes noves eleccions?
Cada setmana passen coses. Nosaltres crec que hem estat generosos, continuem tenint visió de país, com a PDeCAT el que faríem serà tornar a reclamar, com hem demanat els últims anys, una llista unitària independentista o sobiranista a Madrid. Aquesta seria la posició de sortida per part nostra. Nosaltres no hem canviat de visió estratègica. Crec que tot el sobiranisme i l’independentisme hauria de plantejar-se en aquests moments que estem vivint llistes transversals totals de l’independentisme. La posició del PDeCAT sempre ha estat aquesta i el sentir de la gent és aquest.
El futur del Govern el veu bé?
Quan hi hagi sentència el Govern ha de continuar amb aquesta mateixa lògica. Considerem que governs de JxCAT i ERC són el millor Govern que hi pot haver, amb els dos grans partits independentistes, som els que estem aguantant la posició. No veig cap bondat ni cap solució a res en anar a eleccions.
Com contempla el fet que el president Torra pugui ser inhabilitat pel cas del llaç groc?
Creiem que som innocents. No m’entra al cap que un president de la Generalitat sigui inhabilitat per un llaç groc, que és un símbol que representa el que representa. Escenaris futurs que veig que van en contra de la democràcia no els vull ni preveure. En tot cas, però, crec que Torra ha de continuar exercint el lideratge en els propers anys.
És a dir que li agradaria que repetís com a candidat a la presidència?
El president Torra ha de governar aquesta legislatura i després ja es veurà en cada moment quin és el líder electoral que convé. Pensem que ell és president de la Generalitat, però que també hi ha un president legítim, que és el president Puigdemont. No podem abandonar la idea del Govern legítim, la idea que som un espai que va molt més enllà del poder autonòmic que actualment s’exerceix. No podem abandonar els nostres referents i per tant en cada moment l’espai de JxCAT, si és que ens presentem així, decidirà el millor candidat a presentar.
David Bonvehí (Jordi Borràs)
Pot tornar Artur Mas?
Artur Mas està ajudant en el procés i ell mateix diu que si li demanen ara la resposta és que no que encara. Nosaltres el considerem un dels pilars del nostre projecte polític conjuntament amb el president Puigdemont.
Li molesta que a les xarxes socials sobrevoli la idea que el PDeCAT és una força que posa impediments a la independència i que hauria de desaparèixer?
El PDeCAT és un partit jove, nou, que intenta posar en pràctica tots aquells valors que considerem imprescindibles en política, que són el bon fer, la bona gestió, la transparència, un partit immaculat en el seu funcionament intern, amb sistemes d’eleccions dels propis associats. Som un partit del segle XXI. Em molesta que alguns cops per les xarxes socials es vegi com un impediment per la independència quan hem estat el partit que hem liderat des del 9-N fins a l’1-O i ara també, amb una part del Govern actual, tot el procés d’autodeterminació. No ho comparteixo. El PDeCAT té moltes persones valuoses, una base territorial fantàstica, persones en sectors i en el Govern fantàstics. Per tant, penso que quan s’escrigui i s’analitzi aquesta temporalitat de la nostra història es veurà que el PDeCAT va intentar ser un partit transversal, generós i que va intentar posar els millors valors seus al capdavant de les institucions. Reivindico aquest espai del PDeCAT com també reivindico que el PDeCAT, en un moment donat, volgués fer una llista de país i per això va renunciar en certa manera a presentar-se pel partit i col·laborés amb la llista de JxCAT. Va ser una decisió encertada en aquells moments.
