El curiós testimoni dels instructors d’una causa arxivada dues vegades contra els Mossos

Dos guàrdies civils expliquen els casos investigats de passivitat a Lleida

Matí, si més no curiós, a l’Audiència Nacional. El fiscal Miguel Ángel Carballo ha citat dos testimonis. Curiosament, dos guàrdies civils que van instruïr una causa contra els Mossos per la seva suposada passivitat durant el referèndum a Lleida. I curiosament també, una causa -les diligències 1341/17 - que va ser arxivada no només pel Jutjat Instructor, el 4 de Lleida, sinó per l’Audiència el passat 8 de novembre. Al fiscal li ha servit per remarcar el relat que l’interessa a l’acusació de connivència de la policia catalana amb el referèndum. De tota manera, la defensa del Major Josep Lluís Trapero, ha estat directa. No hi ha cap vinculació entre els fets investigats pels dos guàrdies civils amb el Major Trapero. I així consta a les actuacions.

 

Els TIP D19921C i C17150C es van encarregar de revisar les actes, mails i audios del Primer d’Octubre on s’hi involucrava l’aleshores cap de Sala de Comandament amb seguiments a les policies espanyoles. De res ha servit que la magistratura lleidatana advertís en el seu arxiu que no hi havia cap prova que la informació dels seguiments o les trucades es traspassessin al centre de comandament central o que la informació servís per desobeïr la interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia.

 

Ara bé, tots dos han brandat audios, un xat d’activistes batejat com Alcarràs,  on hi havia l’alcalde de la població i el cap de la sala de control  i el xat de “Mossos per la independència” on s’hi deia que “eren actors d’un mateix teatre”. Ara bé, el salt d’aquest xat amb la Prefectura han admès que és inexistent. Però això sí, les interpretacions són lliures. Aquest ha estat el cas d’un correu que va remetre el Major informant que nomenaria “comissaris de guàrdia” pel cap de setmana. Segons el TIP C17150G indica el “control ferri” que Trapero volia de l’operatiu. Una incongruència perquè al quadrant hi surten tots els comissaris.

 

La mateixa interpretació serveix pels mails de la Prefectura als comandaments regionals, que, segons la Guàrdia Civil, van esperonar a bellugar-se als Mossos a mida que avançava la tarda. “No concorden el que hem escotat als audios de la sala amb els correus”, ha afegit el TIP D19921C, sense cap concreció més.

 

 

El relat expressat pels dos testimonis anava encaminat a l’aparença o a fer veure que els Mossos intentaven impedir el referèndum. En aquest sentit, ha opinat que el fet que als xats hi haguessin articles de premsa a les sis de la tarda de divendres amb les pautes d’actuació acrediten la voluntat de fer saber com actuaria la policia per advertir a la població. Ha obviat el testimoni que les pautes es van difondre a la premsa al migdia i que els 17.000 mossos les tenien a l’intranet. La vista s’ha suspès fins demà on continuarà el testimoni però aquest cop amb les defenses. Els advocats aniran de cara a barraca desacreditar els testimonis dins aquesta causa. En cap moment, s’ha relacionat l’actuar d’uns mossos concrets a Lleida amb cap dels 4 encausats pels que se’ls demana un total de 37 anys de presó.

 

 

 

Comentaris