El curiós cas de les “restes humanes” a la badia de Roses que va espantar un diputat del PSC

Una confusió pels termes utilitzats obliga la consellera a aclarir per escrit al Parlament unes troballes marítimes

Un verbívor com Màrius Serra hauria gaudit, i molt, amb aquest cas. Una confusió de conceptes marítims que va disparar les alarmes del diputat per Girona del PSC, Rafel Bruguera. Un cas que ha obligat a la consellera d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Teresa Jordà, a presentar per escrit al Parlament una explicació, a la que ha tingugt accés El Món, acurada del que significa en llenguatge mariner "restes humanes"

 

El cas es remunta a l'estiu de l'any 2018, quan el departament de Jordà a través de la Direcció General de Pesca i Afers Marítims, va impulsar el que s'anomena una "cartografia bionòmica" de la Badia de Roses. L'estudi anava a adreçat a quantificar i constatar el nivell dels hàbitats de Cymodocea, Posidònies, les sorres fines infralitorals, les algues fotòfiles i els fons precoral·ligen.

 

Ara bé, més enllà d'aquest objectiu l'estudi també va identificar 84 elements dipositats al fons d'origen "antròpic". Elements com canonades, cables submarins, restes d'àncores, línia de boies, cadenes a més d'objectes que no es van poder identificar i que es van incloure en el treball. El 21 de març d'enguany, l'empresa responsable de l'estudi i el departament van presentar els resultats. Una presentació on es va utilitzar l'expressió "restes humanes"

 

Amb aquesta expressió van saltar les alarmes. I d'aquí que el diputat del PSC, Rafel Bruguera, preguntés a través del Parlament sobre aquestes "restes humanes". La consellera ha trigat però ha contestat especificant que era "imprescindible aclarir el significat de la paraula mort en la terminologia marina". En aquest sentit, la consellera informa que  l'Institut d'Estudis Catalans, a través del DIEC, defineix aquest terme com a "objecte pesant que es lliga a un ormeig de pesca, quan es deixa calat, o a una embarcació per tal que no es mogui"

 

"És possible que la confusió generada pugui tenir el seu origen en una errada en el lèxic emprat durant la presentació dels resultats", explica Jordà. "Es va utilitzar l'expressió 'restes humanes' en detriment d'expressions més concretes com podrien haver estat 'elements d'origen humà' o 'restes d'origen antròpic'", remarca. Per solucionar-ho, la consellera detalla que "en conseqüència, els serveis tècnics de la Direcció General de Pesca i Afers Marítims tindran en compte aquesta errada en el lèxic per a futures campanyes de comunicació, amb l’objectiu d’evitar confusions o interpretacions desencertades derivades d’un ús poc acurat del llenguatge". 

A més, aclarit el malentès, Jordà també fa un incís assegurant que si a la Memòria Tècnica "Cartografia de les praderies fanerògames maries de la badia de Roses" s'haguessin localitzat restes humanes durant la prospecció "evidentment que s'hauria actuat d'acord amb els protocols establerts". 

 

Comentaris