Cuixart insta a dialogar fins i tot amb qui "els volen a la presó"

El president d’Òmnium envia un missatge d’unitat en un acte que ha comptat amb els comuns

Òmnium ha decidit que fer el paper d’Imedio. El famós pegament que calia bufar i bufar perquè fes efecte. Amb temps, paciència i aire, les coses s’acabaven enganxant. L’entitat sobiranista segueix el mateix criteri. El missatge d’erigir-se com un garant civil de la democràcia i de la defensa dels drets i les llibertats li dóna un camp per córrer de difícil accés als partits independentistes. Hi ajuda el fenomen del seu líder, Jordi Cuixart, que ha sabut mantenir-se allunyat de l’esbarzer de les sigles de partit i fer crèixer la seva figura d’activista compromès i creïble. De fet, Cuixart ha deixat clar aquesta Diada que el “diàleg i la confrontació” no són conceptes incompatibles, però sobretot cal dialogar amb qui et vol a la presó.

 

Seguint aquesta estratègia, l’entitat ha organitzat aquest migdia un acte polític a l’Arc de Triomf de Barcelona, allà on tradicionalment també hi celebra la Festa social de la Diada. El títol, evident: "Pels drets i les llibertats, absolució". Un míting marca de la casa, amb una escaleta carregada i gairebé zen, amb diverses veus que busquen mostrar la transversabilitat, el concepte que vol remarcar Òmnium.

 

Els de Cuixart han aplegat a tot el Govern, als familiars dels presos i exiliats, a l’ANC, i als partits independentistes. Però també als Comuns -amb un caire de fills pròdigs-, amb Jaume Asens a primera fila i amb Ada Colau treient el cap en un vídeo projectat per demanar “l’absolució”. De fet, ha titllat la presó dels líders independentistes de “barbaritat”. El guió de l’acte ha estat pensat, dirigit i soldat per deixar clar que per a Òmnium, la lluita de la Catalunya independentista és de “llibertat” i de defensa de la democràcia i els drets fonamentals.

 

Marcel Mauri, vicepresident d’Òmnium, ha clos els parlaments de l’acte. Mauri ha advertit que “si no hi ha absolució, l’estat espanyol tindrà un problema amb les seves institucions i la democràcia”. Així mateix ha apel·lat als grans "consensos i majories" sobre les que s’ha de construir la resposta a la sentència, si no és absolutòria."Perquè sabem que no hi haurà normalitat en el nostre país mentre hi hagi presos polítics o exiliats per defensar la sobirania de Catalunya; mentre estiguem pendents de condemnes que volen ser exemplars i seran segur injustes; mentre la ciutadania no pugui decidir en llibertat el seu futur”, ha sentenciat. 

 

Mauri ha clòs amb la lectura d’una brevíssima però clara carta de Cuixart. Una missiva que en dues línies intentava tancar el debat d’una virtual dicotomia entre “diàleg” i “confrontació”. Ens volen dividir entre partidaris del diàleg i de la confrontació, però la defensa permanent del diàleg és l’única via per a la resolució del conflicte. Forma part de la confrontació democràtica amb aquells qui volen condemnar la llibertat d’expressió i el dret a la protesta”, ha escrit des de Lledoners. “Mai no renunciarem al diàleg, tampoc amb els qui ens voldrien veure molts anys a la presó”, ha advertit Cuixart. L’estratègia és a taula. El públic ha acabat cridant “Unitat!".

 

 

Comentaris (3)
Dolors Fa 1 mes
Dialèg...cuan un dels dialogants du tps de suro a les orelles i a la ma la pistola de sortida del 155...de quin dialeg estem parlant ???...aaaah!, d' aquell qu'els de la lengua del imperio en diuen " dialogo para besugos"
Visca Estat Catala Fa 1 mes
Dialogar que exactament? Perque el que és dialogar com ser independents no passara pas.
Ramon Fa 1 mes
Tant de bo que l'estigui cagant però no me'n fio del Cuixart. És Òmnium. O sigui ERC. O sigui que em fa por que sigui el Pla B d'Espanya per si de cas els republicans no aconsegueixen reconduir-ho tot.