El president a l’exili, Carles Puigdemont, i els consellers del seu Govern -Clara Ponsatí, Antoni Comín, Lluís Puig i Meritxell Serret- presentaven el passat 5 de juny una demanda civil contra el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena davant la justícia belga, per la qual demanaven la recusació del magistrat per vulnerar el seu dret a un “jutge imparcial i independent”, a un “procés judicial just” i a la “presumpció d’innocència”.
El proper 25 de setembre -la vista preliminar s’ha ajornat, estava prevista per al 4 de setembre- un advocat del bufet Liederke Wolters Waelbroeck Kirpatrick representarà el jutge instructor de la macro causa contra l’independentisme davant de la justícia belga. Però després de les pressions rebudes per Cs, el PP i també associacions de magistrats, aquesta defensa la pagaran tots els contribuents espanyols, perquè el govern de Pedro Sánchez ha considerat que es tracta d’un “afer d’Estat”. Seran 544.982 euros que s’assumiran amb diner públic, tot i que, com remarca a El Món l’advocat català del president a l’exili, Jaume Alonso Cuevillas, “l’Estat no és part d’aquest procés, no està acusat de res, és una demanda civil pel dret a l’honor i la presumpció d’innocència dels demanadants”. En aquest sentit, una de les incògnites de la vista preliminar d’aquest dimarts és si la justícia belga deixarà que l’advocat pagat per l’Estat intervingui també per defensar Espanya i no només el jutge Llarena, que és qui està citat a declarar: “La justícia belga, com la resta de justícies europees, és molt independent i no entrarà en consideracions polítiques, es mourà només en clau processal. En aquest sentit, tinc dubtes que deixin intervenir com a tal l’Estat espanyol, perquè no forma part d’aquest procés. Seria incomprensible que algú prengués la paraula en nom d’Espanya”.
Alonso Cuevillas es mostra prudent sobre l’èxit final de la demanda, però alhora veu “molt probable” que la justícia belga admeti a tràmit la demanda i tiri endavant un judici civil contra Pablo Llarena, “del qual podem arribar a tenir un qüestionament per part de la justícia internacional de la instrucció del cas”, considera que Puigdemont i els consellers del seu Govern ja tenen “una victòria: “El principal objectiu d’aquesta demanda era evidenciar la manca de respecte cap a la presumpció d’innocència per part del jutge Llarena, i aquest objectiu no només ja s’ha assolit, sinó que amb l’actitud que ha adoptat l’Estat –contractant un advocat per a la seva defensa- hem obtingut més del que preteníem”.
I és que, segons Cuevillas, “hem posat en evidència que aquesta manca d’imparcialitat i de falta de respecte per la presumpció d’innocència ja no és només una actitud exclusiva del senyor Llarena sinó de tot l’Estat espanyol. L’Estat vulnera la presumpció d’innocència en pagar la defensa de Llarena, i això ho percebrà Europa. Si finalment es resol positivament per a nosaltres, ens donarà molta força”, analitza l’advocat del president a l’exili, que remarca que l’Estat no les té totes, sobre la innocència del jutge del Suprem: “Si tan temerària i infundada fos la demanda, no s’haurien gastat mig milió d’euros per a defensar Llarena, per tant, l’Estat té la mateixa percepció que nosaltres, que pot guanyar però també pot perdre.
Ara bé, que Madrid hagi destinat més de mig milió d’euros a defensar una persona a títol privat per una demanda civil podria no ser legal. Cuevillas confirma a El Món que l’equip d’advocats estudien aquesta qüestió, entenent que “des del punt de vista administratiu, la contractació del gabinet d’advocats belgues és irregular, en base a les condicions administratives de contractació, perquè l’única explicació és que hagin utilitzat el procediment d’emergència. Però aquest procediment només està pensat només per casos de catàstrofe nacional o qüestions de defensa nacional”, assenyala.
Sobre les possibilitats que la demanda prosperi, Cuevillas reconeix que “si s’admet a tràmit, s’obrirà un procés, que estarà ple de dificultats, però tenim coses a favor, com per exemple que a Europa són molt escrupolosos amb la presumpció d’innocència, i el fet que un jutge que porta un assumpte pugui fer manifestacions fora de les resolucions judicials i que doni a entendre de forma clara que no respecta la presumpció d’innocència a ultrança, és considerat un fet de gran gravetat”.
Si finalment la justícia belga admet a tràmit la demanda dels exiliats, la reacció contra el jutge belga que instrueixi la causa està assegurada. El PP ja ha demanat a la Fiscalia que estudiï una querella contra el jutjat belga, la mateixa petició que han fet algunes associacions de magistrats. “Que vagin preparant la querella”, avisa Cuevillas.
