Cruanyes: "L'alcalde de Tortosa ha de retirar immediatament el monument franquista"

El portaveu de la Comissió de la Dignitat creu que la llei de reparació jurídica de víctimes del franquisme ha d'empènyer alcaldes com Bel i Àngel Ros a dir clarament si condemnen o no el feixisme

 

 

El Parlament de Cataunya ha aprovat, per unanimitat, una llei de reparació jurídica de víctimes del franquisme, que anul·la els consells de guerra sumaríssims i els actes jurídics contra víctimes republicanes. Una llei que va impulsar la Comissió de la Dignitat amb el suport d'altres entitats memorialistes, i que han treballat al Parlament JxSí, la CUP i CSQP. El PSC, el PPC i C's s'hi han sumat. Per al portaveu de la Comissió de la Dignitat, Josep Cruanyes, amb aquesta votació s'han posat les bases d'una nova legalitat democràtica catalana, que marca un punt de no retorn. 

 

 

El 29 de juny del 2017 Catalunya ha trencat amb el règim del 78 amb l'aprovació d'aquesta llei històrica al Parlament?

L'aprovació d'aquesta llei es fonamenta en la recuperació de la legalitat republicana i en la reivindicació d'aquesta legalitat republicana que sustenta el nostre Parlament. És un trencament amb la Transició espanyola, que en moltes coses, i també en memòria històrica, va imposar la idea que abans de la Constitució del 78 no hi havia res, només el franquisme. I és precisament en base a aquesta legalitat republicana que s'ha fet aquest acte de sobirania del Parlament a través del qual es declaren il·legals els tribunals franquistes i declara nul·les totes les resolucions emeses.

 

Quin efecte pràctic té aquesta llei per als represaliats i les seves famílies?

Aquells processos pels quals havien estat jutjades gairebé 64.000 persones són jurídicament nuls, i mai més existirà una sentència condemnatòria, perquè totes hauran desaparegut en el moment en què entri en vigor la llei catalana. I moralment, es retorna la dignitat robada a les víctimes i les seves famílies.

 

Quina reacció podria tenir l'Estat, davant d'aquest acte de sobirania, que a més, entronca amb la legalitat republicana no reconeguda per l'Estat?

Quan aquesta llei es publiqui al DOPC, les sentències seran nul·les i això ja no ho pot fer enrere ningú, ni el Tribunal Constitucional ni cap altre tribunal. Que faci el que vulgui, l'Estat. Què farà, tornar a rehabilitar les sentències? El Parlament de Catalunya les ha declarat nul·les i així es notificarà a les Nacions Unides i a tot el món. A partir d'aquí no hi ha marxa enrere, si no és que l'Estat reivindica la legitimitat dels tribunals franquistes. En aquest cas, hauria de donar moltes explicacions a les democràcies europees.

L'hemicicle aplaudeix les entitats memorialistes i els familiars de les víctimes del franquisme | Jordi Borràs

 

Si era tan fàcil com votar una llei al Parlament, per què s'ha trigat tant? 

En aquest país han canviat moltes coses en els darrers anys, i des de fa un temps ha canviat també la mentalitat dels partits i de la societat sobre el franquisme. Aquesta llei, com a Comissió de la Dignitat, la teníem pensada, feta i comentada fa ben bé quatre anys, però aleshores ningú ens ho va comprar.

 

Ningú vol dir ni ERC ni CiU?

Ningú és ningú. Ho comentàvem, els semblava bé, però no feien el pas. Però en aquest procés polític que viu Catalunya han canviat moltes coses, i una d'elles és que el Parlament i la societat ara estan convençuts que la sobirania rau en aquesta institució. I en conseqüència, es dóna per fet que aquesta institució ha de resoldre els problemes dels catalans sense esperar que ho faci Madrid. El Parlament no està per fer declaracions, sinó lleis que donin solució als problemes. I això és el que ha passat.

 

És un acte propi d'un Estat?

És un acte d'Estat en molts sentits, perquè intervé sobre l'àmbit judicial, en el qual la Generalitat als anys 30 tenia unes competències que avui no té. I precisament buscant aquesta legitimitat històrica republicana fa aquest acte d'Estat declarant un fet transcendent i acceptat a la resta de països democràtics menys a l'Estat espanyol: Durant la dictadura hi havia tribunals que atemptaven contra la legalitat vigent republicana, de manera que les seves sentències són nul·les de ple dret. Això no es qüestiona en cap altre país, però els tribunals espanyols han refusat totes les declaracions que s'han volgut fer de nul·litat de sentències en plena democràcia. Sigui com sigui, la nostra legalitat és una altra i des que hem aprovat aquesta llei estem davant d'una nova base de la legalitat democràtica catalana.

 

El PSC-PSOE i el PP sempre s'han negat a anul·lar els consells de guerra quan s'ha demanat a Madrid, tant governant el PSOE com el PP. A què atribueix que al Parlament s'hagin sumat a aquesta llei?

Benvinguts siguin! I ara hi haurà una segona part, i és que el PSC va presentar una proposició de llei al Congrés dels Diputats demanant que el congrés declarés nul·les les sentències fora de Catalunya, perquè la llei s'ha aprovat només es refereix a judicis i actes repressius que van tenir lloc en territori català. En concret, hi ha documentats 63.961 casos. Al Congrés es veurà si el canvi d'actitud és real o no. En tot cas, penso que votar contra la llei equival a donar suport i validar la justícia i els tribunals franquistes. Estèticament i políticament tindria un cost molt elevat, i celebrem que al final aquests partits s'hagin posat al costat del sentiment majoritari de la societat, que ha demanat que Catalunya condemni la justícia franquista i faci un acte de sobirania.

El monument franquista de Tortosa | ACN

 

 

 

No és contradictori, recuperar la legalitat republicana i honorar les víctimes del franquisme, i alhora, que hi hagi un monument a Tortosa que humilia les víctimes republicanes, a més d'altres símbols feixistes als carrers catalans?

Aquesta llei pot ajudar a canviar aquesta situació. La llei parla molt clar respecte al franquisme, hem de sortir de les situacions d'ambigüitat que fins ara ens feia donar voltes sobre la qüestió dels consells de guerra, espero que a partir d'avui, tothom sigui molt clar amb el franquisme. Evidentment, una república catalana no pot admetre aquestes ambigüitats amb el franquisme i que es mantinguin aquests símbols al carrer. Si una cosa és clara i les Nacions Unides ho recorden, és que per a la salut democràtica de qualsevol societat s'ha de tenir clar qui són els enemics de la democràcia, que són els feixistes, i en el nostre cas, el franquisme.

 

Quin missatge li donaria vostè a l'alcalde de Tortosa, Ferran Bel (PDeCAT)?

L'alcalde de Tortosa sap perfectament que té un problema irresolt, i d'acord amb el pronunciament que ha fet el Parlament de Catalunya, el que ha de fer és resoldre aquest problema de manera immediata la retirada d'aquest monument. Que encara hi sigui és absolutament injustificable, i ell sap perfectament que tot el procés que va fer servir, un referèndum que preguntava sobre si feixisme al carrer sí o no, no va enlloc. Hi ha qüestions que la nostra societat ha de tenir clares, i jo li preguntaria a l'alcalde de Tortosa si està per la condemna del feixisme o no. Ho ha de dir ja, i la resposta és molt fàcil, sí o no. Això no se sotmet a cap votació.

 

Creu que aquesta llei pot servir perquè els alcaldes que són reticents a fer net amb el franquisme al carrer, com també el socialista Àngel Ros, canviïn d'actitud?

Espero que sí, que hi hagi un canvi d'actitud. Han de ser conscients que el Parlament representa el poble català, i que aquesta institució ha parlat molt clar en nom d'aquest poble.

 

En qualsevol cas, en un futur Estat català no hi haurà lloc per decisions com la de Ferran Bel o Àngel Ros?

Hi haurà una llei de la memòria i la repressió de víctimes del franquisme en què aquestes qüestions quedin clares i resoltes. El Parlament ha resolt una de les qüestions pendents, però en falten més. En tot cas, espero que Ferran Bel canviï la seva actitud i assumeixi que la societat catalana ha canviat.

 

Comentaris