Cruanyes: "El Parlament tenia una obligació moral i política amb les víctimes del franquisme"

JxSí, la CUP i CSQP aprovaran una llei que anul·la els consells de guerra sumaríssims i restableix l'honor de víctimes i familiars, tal i com els han demanat les entitats memorialistes

 

 

 

 

"El Parlament tenia l'obligació moral, jurídica i política de declarar nuls els judicis sumaríssims, una obligació amb les víctimes del franquisme, que ara quedaran reparades, i a més, el Parlament complirà amb el mandat internacional de les Nacions Unides". Així s'ha expressat el portaveu de la Comissió de la Dignitat, Pep Cruanyes, que ha presentat al Parlament la llei que presenten conjuntament JxSí, CSQP i la CUP per declarar nuls els consells de guerra sumaríssims. Aquesta llei, que s'aprovarà dimecres, "posarà de manifest que a l'Estat espanyol no s'ha fet cap pas en aquest sentit".

 

 

 

 

 

 

Totes les entitats memorialistes i els familiars de les víctimes "estem emocionats, dimecres serà un dia històric per a la vida del Parlament. Ha assumit una responsabilitat històrica, no podia passar que essent la Generalitat responsable en l'administració de Justícia no digués res sobre els fets greus comesos per tribunals il·legals del franquisme", ha explicat Cruanyes.

 

 

 

 

 

 

Els tres grups parlamentaris presenten dimecres una llei de reparació jurídica de les víctimes del franquisme que anul·larà els consells de guerra sumaríssims del franquisme, encara avui vigents, que van afectar unes 20.000 persones a Catalunya. Amb aquesta llei es declararan nuls i sense cap efecte jurídic tots els consells de guerra sumaríssims i les corresponents sentències, instruïts per causes polítiques a Catalunya pel règim franquista entre el 1938 i el 1975. 

La llei estableix que el Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, "d'acord amb la present llei, emetrà a sol·licitud dels processats o dels seus familiars una certificació de la nul·litat del procediment i sentència corresponents". Es calcula que a Catalunya es van dur a terme uns 20.000 consells de guerra sumaríssims, i d'aquesta llei en queden exclosos casos com el del líder d'Unió, Manuel Carrasco i Formiguera, perquè va ser afusellat a Burgos, o el del sindicalista anarquista Joan Peiró, jutjat a València.  La proposició de llei també conté una disposició final que faculta el Govern de la Generalitat de Catalunya per establir el procediment administratiu oportú per al desplegament dels certificats, i estableix que les despeses que es puguin produir aniran a càrrec dels propers pressupostos. 

 

 

 

 

 

 

La llei tindrà efectes sobre les persones que van ser jutjades i executades a Catalunya, però Cruanyes avança que diversos col·lectius que treballen a l'Estat pel restabliment de la memòria històrica i la dignitat de les víctimes del franquisme "s'ho miren amb molta esperança". Ara bé, tal i com recull l'exposició de motius de presentació de la llei per part de JxSí, la CUP i CSQP, "mai cap govern espanyol no ha fet cap gest per eradicar del sistema jurídic espanyol els simulacres de judicis duts a terme per motius polítics per la dictadura franquista. Les excuses d'algunes forces polítiques, en el sentit de no reobrir velles ferides del passat, són inconcebibles en un context democràtic que no cerca la revenja, sinó la justícia, com així ho van demostrar Alemanya i França en el seu moment". 

 

 

 

 

 

 

La llei també remarca que, havent comprovat que l'Estat espanyol durant quatre dècades "no ha dut a terme actes d'estricta justícia" com l'anul·lació dels consells de guerra sumaríssims duts a terme pel franquisme per motius polítics, contra el propi president de la Generalitat Lluís Companys i milers de ciutadans i ciutadanes, "el Parlament de Catalunya, en aplicació de la sobirania que el poble de Catalunya li ha concedit, ha d'assumir la responsabilitat que va contreure des del moment en que es van començar a produir els fets a Catalunya, durant la primera legislatura, des de l'abril de 1938 fins el 1975".

 

Comentaris