Batalla sense quarter de la fiscalia del Tribunal Suprem contra els drets penitenciaris dels presos polítics. Ni una setmana després que el departament de Justícia, a través de les Juntes de Tractament, decidís atorgar el tercer grau als presos polítics, la Fiscalia ja esmola les eines per rebentar la proposta. De fet, ja ha presentat al Suprem els recursos del 100.2 atorgats i avalats pels Jutges de Vigilància penitenciària. Un règim flexible de compliment de pena. Una prèvia del que els Fiscals ja anuncien que serà un recurs davant la sala Penal del Suprem, el tribunal sentenciador, del tercer grau concedit. L’objectiu és demorar al màxim la sortida dels presos polítics dels centres encara que es retallin els drets penitenciaris reconeguts pels mateixos tribunals ordinaris de vigilància penitenciària. Una autèntica croada.
En aquest informe, al que ha tingut accés El Món, els fiscals de Sala Javier Zaragoza, Jaime Moreno, Fidel Cadena i Consuelo Madrigal, insisteixen a remarcar que el 100.2 no es pot entendre com un “grau mig de classificació (un primer grau i mig o segon grau i mig)”. En aquest sentit, els fiscals sostenen que aquest règim té “un alt grau de discrecionalitat, que genera un alt risc d’arbitrarietat”. Fins i tot, recorden un congrés de Fiscals de 2015 on es reclamava la reforma que clarifiqués l’ús del 100.2. Així alerten als magistrats que presideix Manuel Marchena que pot esdevenir un “perillós camí per eludir el compliment de les decisions judicials”.
Cursos de Reinserció Constitucional
La Fiscalia del Suprem entèn, igual que la Fiscalia de Catalunya, que els programes amb què es justifiquen els 100.2 dels presos polítics no són “veritables programes de tractament”. “La reinserció dels delictes comesos, a judici d’aquests recursos, no passa per cuidar familiars, acudir al voluntariat, portar l’anterior vida laboral, o difondre a classe les pròpies idees, sino en programes que reinserreixin l’intern, pal·liant aquelles carències que el van portar a la comissió del delicte”, asseguren els fiscals.
Els togats de Zaragoza continuen exposant que els presos polítics “no han comès els delictes per les seves relacions familiars, per carències d’hàbits laborals o absència de consciència d’ajuda social, sinó per abusar de la situació de poder que ostentaven convertint la seva pròpia voluntat en llei”. “Els programes de reinserció en aquests casos serien aquells que tendeixen a inculcar el respecte a la Constitució i a les lleis, com a principi bàsic i inderogable d’un Estat Democràtic i de Dret”, conclouen.
“Ho tornarem a fer”
Les Fiscals de Sala es queixen que en molts casos s’han obtingut aquests graus sense haver complert la quarta part de la pena. Tampoc no és pas un requisit com subratllava Armand Carol, director general de Reinserció del departament de Justícia en la roda de premsa de dijous passat per explicar la nova situació dels presos. La Fiscalia també retreu que no es poden donar aquests permisos per la “gravetat dels delictes comesos” i pel “fet que la majoria no reconeix la comissió delictiva i no asumeix la seva responsabilitat”. En aquesta línia, destaquen “la pública manifestació d’algun d’ells de la seva voluntat de tornar-ho a fer”. Unes consideracions que porten a concloure que no es tracta de rehabilitació “sinó directament a l’objectiu d’alterar la decisió condemnatòria i el seu efectiu compliment”.
La Fiscalia entén que el 100.2 és un “tercer grau encobert”. Per argumentar-ho recorda que el departament de Justícia parla de “presos i preses polítiques”. “Només es busca una sortida diària del centre”, indiquen els fiscals. Una situació que defineixen com a “frau de llei”. Per tot això, i a la vista, que els tribunals de vigilància penitenciària donen la raó als presos, els Fiscals tiren de comodí i demanen al Tribunal Sentenciador que unifiqui la doctrina de com s’han d’otorgar aquests permisos i més quan són “tercers graus encoberts”. Una posició que fins i tot es llegeix com una descortesia professional perquè se salta el tram de l’Audiència Provincial en estirar el xiclet de la llei processal per encabir el recurs directament al Suprem fent passar el 100.2 com aquest “tercer grau encobert” que ha de jutjar el tribunal sentenciador.
fiscal23
