La crisi del coronavirus descarna la guerra entre jutges espanyols

Dues resolucions del mateix dia fa pal·lesa l’enfrontament entre jutjats i Suprem alhora de protegir l’Estat

Nova escletxa en l’arquitectura de l’Estat arran de la crisi del coronavirus. Si hi ha Comunitats Autònomes que comencen a plantar cara a la metròpoli de Madrid, ara és el torn dels Jutges. Una veritable brega oberta que descarna les rencúnies entre els jutges de planta i els magistrats del Tribunal Suprem. Ho demostren dues resolucions judicials diametralment oposades arran de les demandes de material de protecció del personal sanitari per combatre el brot virulent de COVID 19. Una del Suprem, contra la urgència de lliurar material als sanitaris, i una del jutjat Social 31 de Madrid, que dictamina exactament el contrari. Les dues del mateix dia. 

 

Aquest matí, la Sala III del Contenciós Administratiu del Tribunal Suprem, amb Pablo Lucas Murillo de la Cueva, com a ponent ha notificat una interlocutòria amb què denegava que el Ministeri de Sanitat lliurés en 24 hores una sèrie de mesures de protecció al personal sanitari. Era la decisió a una demanda que a través del procediment especial inaudita parte, havia presentat la Confederació estatal de Sindicats Metges. Aquesta organització mèdica reclamaba que en un dia, el govern espanyol proveís a tots els centres sanitaris públics i privats, bates impermeables, màscares, ulleres i contenidors.

L'argument per desestimar la petició de en 24 hores abastir de màscars al personal sanitari

L'argument per desestimar la petició de en 24 hores abastir de màscars al personal sanitari

Els magistrats del Suprem, però, han denegat aquesta petició. Els arguments al·legats, fins i tot, la Sala passa per alt un problema greu de jurisdicció, és que l’Estat ja fa tot el que pot.  “La Sala és conscient de l’emergència en què ens trobem i també de la tasca decisiva per afrontar-la que estan realitzan especialment els professionals sanitaris”, alerten. I admeten que no desconeixen que els sanitaris “han de comptar amb tots els mitjans necessaris per a que la deguda atenció als pacients que estan prestant de manera abnegada no posi en risc la seva pròpia salut”.

 

Dit això, els magistrats consideren que no consta cap actuació contrària a aquesta exigència evident i sí són notòries les manifestacions dels responsables públics insistint en què s’estan desplegant tota sort d’iniciatives per satisfer-la”. “En aquestes circumstàncies”, conclouen, “no hi ha fonament que justifiqui l’adopció de les mesures provisionalíssimes indicades”. “És a dir, no s’han portat a les actuacions elements judicialment assequibles, els únics que s’han de considerar en el procés, en la virtud que s’han d’acordar sense escoltar l’Administració”, sentencien.

 

Diferència del Jutjat Social 31 de Madrid

 

 

En canvi, la magistrada titular del Jutjat social 31 de Madrid, Carmen López, ha dictat avui mateix una resolució diametralment oposada a la del Suprem. És la prova del cotó de les diferències de prespectiva de la tropa judicial respecte la jerarquía judicial. En concret, a la resolució a la que ha tingut accés El Món,  la jutgessa estima la mateixa pretensió que la Confederació de Metges aquest cop presentada per l’Associació de Metges i Titulats Superiors de Madrid contra la Conselleria de Sanitat de la Comunitat de Madrid.

 

En aquesta causa, la magistrada entén que concorren els requisits per estimar la demanda del sindicat. En primer terme, considera que les mesures preventives de lliurar el material en 24 hores “són necessàries per tal que els professionals sanitaris puguin realitzar la seva feina en les mínimes condicions de seguretat”. I per altra banda, la situació d’urgència que justifica obligar a lliurar el material sense escoltar l’altra part, “s’acredita per la pandèmia derivada del COVID 19”.

 

En aquesta línia, la magistrada recorda sentències del Tribunal Suprem, com la del 24 de gener de 2012, que castiga la conducta omissiva de l’empresa. De fet, la magistrada considera que el Jutge Social esdevé “el darrer garant de la normativa de protecció laboral”. Així remarca que el termini de 24 hores és d’obligat compliment doncs aquestes mesures “es consideren absolutament necessàries per tal que els metges i els titulars sanitaris puguin desenvolupar les seves funcions d’atenció i cura del pacient amb unes mínimes condicions de seguretat”. La guerra està oberta.

La resolució del Jutjat 31 de Madrid

La resolució del Jutjat 31 de Madrid que estima les demandes dels treballadors en contra la doctrina cautelar del Suprem Quico Sallés

 

 

Comentaris