El coronavirus també marca el final de la legislatura catalana

Aquesta havia de ser una setmana clau per al Parlament, per al Govern i també per al calendari electoral de Catalunya. El ple de la cambra catalana havia de debatre el projecte de pressupostos de la Generalitat per al 2020, que ja compta amb el suport dels dos partits de Govern, JxCAT i ERC, i l’aval dels Comuns. A més, abans que la crisi del coronavirus prengués major dimensió, Ciutadans havia manifestat que no tenia intenció de presentar un recurs al Consell de Garanties Estatutàries, fet que hauria pogut endarrerir-ne l’aprovació fins a un mes. Tot semblava encarrilat perquè la legislatura entomés la recta final aquests dies…

[r:3]

Però, la crisi sanitària ha fet que el ple hagi estat suspès, i per tant, s’ajorni el debat pressupostari a la cambra. Però alhora, Ciutadans ha canviat de posició i anunciat que presentarà un recurs al Consell de Garanties Estatutàries adduint que els comptes no donen resposta a l’emergència sanitària que viu el país. El coronavirus, doncs, ha fet una mica més difícil un tràmit que marcarà el final de la legislatura, un moment que el president Torra va situar després de l’aprovació dels comptes, sense concretar, però, si seria de forma imminent o uns mesos després. 

[r:1]

Ara, amb l’estat d’alarma decretat per l’Estat espanyol -que avisa que es podria allargar més dels 15 dues decretats inicialment aquest dissabte al vespre-, amb el ple del Parlament suspès i amb el recurs del partit taronja, el debat i votació els comptes entra en un carreró sense sortida immediata. I en tot cas, caldrà esperar que Cs faci efectiva la presentació del recurs al Cosell de Garanties i que aquest organisme emeti el seu dictamen. Els quinze dies confinament fan preveure que el Consell de Garanties Estatutàries haurà de fer ús del termini màxim d’un mes, i un cop presenti l’informe, es podrà calendaritzar la votació al Parlament. Això, donant per fet que no detectarà que els comptes no s’ajusten a l’Estatut o a la Constitució espanyola, perquè en cas que ho fes, retornarien al Govern per a ser modificats. Amb tot, els arguments de Cs per interrompre el tràmit parlamentari són poc concrets. En una piulada, Carlos Carrizosa assegurava que “davant del Covid-19, les previsions d’ingressos no es compliran i quedaran en paper mullat”. Una previsió que és difícil de vincular a la vulneració de l’ordenament jurídic català i espanyol.

 

Cs llevamos los presupuestos al CGE porque no son buenos para los catalanes:
-No recortan chiringuitos.
-Están al servicio del procés. Pagaremos los abogados de los políticos separatistas.
-Ante el #Covid_19, las previsiones de ingresos no se cumplirán y quedarán en papel mojado.

— Carlos Carrizosa (@carrizosacarlos) March 13, 2020

 

En aquest escenari, fonts parlamentàries assenyalen a El Món que els pressupostos podrien arribar a la cambra, com a molt aviat, per al ple del 20-21 d’abril, una sessió que encara no està convocada formalment, però és la data amb què treballen inicialment els grups parlamentaris, sempre amb la prevenció que les mesures de contenció del coronavirus podrien allargar-se més enllà dels 15 dies oficials. En aquest supòsit, l’activitat parlamentària podria no reprendre’s a partir del 27 de març i els terminis s’allargarien com a mínim quinze dies més. 

[r:2]

Si finalment els comptes de la Generalitat es poden aprovar al ple del 20-21 d’abril, el president Quim Torra no podrà cridar a les urnes els catalans abans del cap de setmana del 13 i 14 de juny. Si convoca les eleccions immediatament després de l’aprovació dels comptes, segons el reglament del Parlament els comicis han de tenir lloc entre els quaranta i els seixanta dies següents a la data de publicació del decret en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Però el cap de Govern podria no fer l’anunci de forma imminent, o podria anunciar les eleccions per a una data després de l’estiu, a la tardor, i esperar a convocar-les més endavant.

Sigui com sigui, el coronavirus també haurà marcat el final d’una legislatura que el president Torra va donar per esgotada després que el Parlament li retirés l’escó de diputat acatant la resolució de la JEC, i desobeint, alhora, una resolució aprovada per la mateixa cambra en què es defensava el seu escó.