El coronavirus ha impactat en pràcticament tots els aspectes del normal funcionament de la societat dels països afectats per aquesta pandèmia. I els àmbits judicial i polític no en són una excepció. S’ha paralitzat l’activitat política i judicial ordinària a l’Estat espanyol però també a la resta de països de la UE i també a les institucions europees, inclòs el Parlament europeu. Una aturada forçada que, de retruc, trastoca el calendari de la persecució política i judicial de l’Estat espanyol contra els exiliats catalans que pilota el jutge del Suprem Pablo Llarena.
Aquest tribunal estava pendent que el Parlament europeu posés en marxa la maquinària per decidir si accepta o no retirar la immunitat que com a legítims eurodiputats tenen el president a l’exili, Carles Puigdemont, i els consellers Antoni Comin i Clara Ponsatí, tots tres amb escó de JxCAT. Un procés, el del suplicatori, que pot durar mesos i que, si bé a priori les majories polítiques a l’eurocambra apunten a un resultat a favor d’Espanya, aquest tràmit només suposaria que els tres polítics catalans quedarien en mans de la justícia internacional i no de l’espanyola. Serien les justícies de Bèlgica i del Regne Unit les que decidirien sobre l’euroordre que ja havia enviat el jutge del Suprem.
El magistrat del Suprem Pablo Llarena
Però el coronavirus imposarà una moratòria a aquests tràmits: “El suplicatori queda paralitzat i dependrà de quan es reprengui l’activitat parlamentària, perquè òbviament aquesta no és una qüestió essencial per a l’Europarlament. A més, hi ha una compareixença personal dels afectats, s’han de revisar expedients i fer molts tràmits que requereixen de presència física. Evidentment, els eurodiputats continuen tenint intactes els seus drets i deures com a representants polítics per molt que aquesta comissió es demori en les seves conclusions i la votació al ple s’allargui en conseqüència. Llarena s’haurà d’esperar uns mesos més del previst, però a efectes pràctics, nosaltres tenim plena confiança que aquesta causa la tenim guanyada al marge de les demores. El coronavirus el que farà serà allargar el patiment de Madrid, però no el nostre”, relata a El Món l’advocat Gonzalo Boye.
Les euroordres contra els tres eurodiputats ja estaven suspeses per la seva immunitat abans que esclatés la crisi del coronavirus, però en el cas del conseller Lluís Puig, que estava citat per comparèixer davant la justícia belga aquest dilluns 30 de març, el coronavirus sí que ha fet que se suspengui la vista, en considerar-se una qüestió no urgent. “Les actuacions relatives a Lluís Puig han estat suspeses indefinidament, però estem en contacte permanent amb el jutjat per tot allò que pugui requerir”, afegeix Gonzalo Boye.
Jordi Turull surt de la presó per anar a treballar Jordi Borràs
El coronavirus perjudica els presos polítics
Però la paralització de les qüestions no urgents tindrà una repercussió negativa en el cas dels presos polítics, ja amb sentència del Suprem des del 14 d’octubre del 2019. Així ho adverteix l’advocat de Carles Puigdemont Jaume Alonso Cuevillas: “Les actuacions del Tribunal Constitucional estan aturades, i això vol dir que se’ns retardarà el camí cap a Estrasburg, perquè el recurs al TC és un pas previ necessari per arribar al TEDH. La legislació espanyola no estableix cap termini màxim perquè l’alt tribunal espanyol doni una resposta, de manera que el coronavirus serà una altra excusa per dilatar el procés. I tot plegat, mentre els presos polítics continuen complint condemna a la presó”, lamenta en declaracions a El Món.
Ara bé, aquesta paralització pel coronavirus no ha impedit que el Tribunal Suprem hagi dedicat esforços a advertir el Govern català que si allibera els presos polítics per la pandèmia del coronavirus podria estar cometent un delicte de prevaricació, i per tant, faria actuar la Fiscalia. “El problema de la justícia espanyola és que és el propi Tribunal Suprem qui finalment decideix qui prevarica i qui no. Si qualsevol adopta una decisió de sentit comú i d’acord amb ONU, els tribunals poden dir que és una prevaricació. Però només ells mateixos poden jutjar la legalitat de la seva pròpia actuació”, denuncia Alonso-Cuevillas. Una amenaça que ha fet efecte, perquè les juntes de tractament de les tres presons catalanes han denegat la sortida als presos polítics.
Tubau i Trapero durant el judici (ACN)
I encara hi ha un altre aspecte que podria perjudicar altres processats per l’1-O. L’article 749 de la Lecrim estableix que “si per raó dels casos 4rt i 5è si s’ha de prolongar indefinidament la suspensió d’un judici, o per un temps massa llarg, es declararà sense efecte la part del judici celebrada”. Els casos 4 i 5 fan referència a malalties tant dels acusats com de les defenses o els magistrats o fiscal. Un article que a parer d’Alonso Cuevillas, catedràtic de Dret Processal de la UB, “seria de difícil aplicació en aquest cas, quan tota la prova ja ha estat practicada”. Reconeix, però, que el precepte és “ambigu” i, en una interpretació extrema podria provocar l’anul·lació del judici contra la cúpula dels Mossos que se celebra a l’Audiència Nacional, i ja ajornat pel coronavirus: “Aquesta anul·lació tindria efectes negatius, perquè s’hauria de repetir. Els imputats han patit, han pagat desplaçaments i allotjaments, el judici ja és una càrrega per ell mateix, i a més el judici estava ben encarat per als processats”, apunta. De fet, els processats estaven citats pel dilluns posterior a l’anunci de l’estat d’alarma, i s’havia anunciat que la Fiscalia canviaria la qualificació de rebel·lió per desobediència o per una alternativa a la rebel·lió.
