Matí molt útil per a la defensa del Major Josep Lluís Trapero i la Intendent Teresa Laplana. La 21ena jornada del judici contra la cúpula d’Interior ha perfilat la complexitat que van tenir els Mossos a l’escorcoll d’Economia i els esforços que hi van esmerçar. Tant ha estat així, que quatre testimonis solvents, amb un to professional i sense apassionaments han despullat les contradiccions dels testimonis que ordeixen el relat de la fiscalia. Els caps de la BRIMO el setembre de 2017 han articulat un cordó en la defensa del Major que ha vingut reforçat per les declaracions del llavors cap de Mediació i per part d’un sergent de la Unitat d’Escortes, que va protegir fins el darrer moment la lletrada del Jutjat d’Instrucció 13. El seu relat és que la BRIMO va estar en condicions de poder treure la comitiva judicial. De fet, se n’han vantat.
BRIMO, el cordó
El matí ha començat amb el retard habitual de 25 minuts i amb un BRIMO de manual, el sots inspector Víctor Martín. El 20S era el número dos de la unitat d’elit antiavalots dels Mossos. Martín ha detallat la seva minuta d’aquell dia concretant dades i tot amb un excel DIN A3 on hi tenia totes les dades, com ara els 82 efectius de BRIMO i ARRO que hi havia a les 11 del matí. “Mai havia rebut tantes trucades”, ha arribat a ironitzar a les primeres de canvi del seu testimoni. Ha desgranat els canvis d’ordres i de peticions que rebien per part de la comitiva judicial que hi havia a l’escorcoll. També ha destacat que la “densitat dels concentrats” no permetia fer una actuació al matí. “Podríem haver provocat un allau”, ha emfatitzat. Fins i tot, li ha discutit amb garbo al fiscal Miguel Ángel Carballo, el nombre aproximat de manifestants.
Martin ha tret de l’equació a Laplana, donat que sempre s’ha referit al seu superior el comissari Joan Portals, aleshores cap del CECOR de Barcelona. Segons ha relatat van poder accedir a Economia gràcies al cordó dels voluntaris de l’ANC. Cap a 3/4 de 2 de migdia va participar en una reunió amb els tinents de la Guàrdia Civil, Laplana i un membre de Mediació -posteriorment s’hi va integrar un representant de l’ANC que no n’ha recordat el seu nom-possiblement Xavier Vinyals-. En aquesta trobada se li va comunicar que hi havia armes. Una novetat que “ni Laplana i jo sabíem”.
Sia com sia, ha emfatitzat que quan estaven preparats per fer el cordó “la Guàrdia Civil ens va dir que no, i no vaig preguntar per què”. Després la Guàrdia Civil no va peticionar res més fins l’hora de sortida de la comitiva judicial quan van rebre l’ordre de fer el cordó. “Vam activar dos equips, un per fer-lo i l’altre per encapsular la comitiva, (…) però va ser impossible avançar un metre, els dos grups van quedar separats”, ha destacat. “Hi havia tanta densitat que durant una hora no vam poder utilitzar les defenses”, ha reblat per deixar clar com estava la situació. “Aquell dia res era prudent”, li ha comentat al fiscal.
Sànchez: “Trapero s’ha begut l’enteniment”
La segona part de la declaració ha estat la de Carles Hernàndez, aleshores inspector en cap de la BRIMO i ara número dos d’Informació. Hernàndez ha detallat que aquell dia tenia una reserva de festa per un dinar familiar. Va arribar a Egara a les cinc de la tarda i es va dirigir primer a la seu de la CUP, on hi va deixar 4 equips, en veure que la UIP hi tenia fins a 25 unitats d’ordre públic.
Després es va dirigir a Economia on va començar a investigar el terreny i preparar l’escomesa de les ordres. Ha relatat el desori de les peticions de la Guàrdia Civil que el seu segon havia comentat minuts abans. “Primer em van demanar un cordó per la comitiva, després per deu policies i després un encapsulament que tingués present un gos…”, ha glossat.
Sobre les 20:40 va començar a accedir en “ziga-zaga” a la seu d’Economia on va quedar “sorprès” del volum de gent i la densitat de la concentració de clar “perfil social, com els de la Diada”. “Ens havíen dit que hi havia un cordó de voluntaris des del Coliseum fins a Economia i no era així, era de la joieria, la fila de 60 efectius van quedar col·lapsats”, ha alertat.
A les 10 de la nit va assistir a una reunió amb Jordi Sànchez i Lluís Llach. “Tal i com el vaig veure, no vaig parlar amb en Sànchez, que tenia un comportament altiu i prepotent, em va dir que treiés la BRIMO, vaig dir que no, que no s’equivoqués amb ell, que tenia ordres!”, ha volgut narrar. “Em va dir que ara telefonaria al President o al conseller i que hauria de marxar, va fer una trucada, no sé amb qui va parlar, però Sànchez va dir que ‘Trapero s’havia begut l’enteniment’ i llavors es va dirigir a mi dient que rebria l’ordre de retirar la BRIMO. “Ja pot trucar al Papa, que jo he de rebre l’ordre del meu comandament”, va advertir-lo. Una mitja hora després van fer les paus i es va quedar el seu telèfon i el de Jordi Cuixart perquè podrien ser útils.
Així ha explicat que quan havien de treure la Lletrada de l’Administració de Justícia del 13 va trucar a Sànchez i aquest li va dir que faria el possible per foragitar els concentrats. “Mentre esperava vaig enfilar-me a la furgoneta i per l’altaveu vam demanar a la gent que marxés i en 10 minuts va marxar tothom”, ha apuntat en favor de la mediació. “Jo no vaig veure sortir corrent la secretària”, ha sentenciat. Tots dos comandaments han presumit que la BRIMO estava en condicions de garantir la sortida de la comitiva judicial.
La sortida “neta” de la lletrada
Dos testimonis més han reafirmat la sortida neta de la secretària judicial. I dos testimonis clau. Per una banda, l’aleshores cap de Mediació i actual cap de la BRIMO, Xavier Pastor. El cap dels mediadors ha explicat que un caporal seu va trobar la sortida alternativa gràcies a què un vigilant de seguretat li havia comentat la connexió dels patis amb el Coliseum. “Vaig trucar al Major per dir-li que havíem trobat una sortida hàbil i es va emprenyar: ‘tot el dia aquí i ara em dieu que heu trobat una sortida!”, ha esbossat.
Segons Pastor, la Lletrada va acceptar la sortida però la Guàrdia Civil la va refusar perquè volien sortir amb els seus cotxes. L’intendent ha afegit que els propietaris del Coliseum van posar traves a utilitzar el teatre com a sortida. Així que van haver d’esperar fins que el Major va ordenar treure la lletrada perquè “abans que la imatge hi ha la seguretat de les persones”. Pastor va decidir complir i treure-la.
Durant l’espera de la negociació amb el teatre, la lletrada es va quedar en un camerí escortada per dos agents de contravigilància, un d’ells el sergent 5834, que la va acompanyar fins a la sortida. De fet, una versió que contradiu la de la secretària que va explicar que s’havia quedat sola. “Va ser una sortida neta, ni la BRIMO estava desplegada per no focalitzar els concentrats”, ha conclòs.
