Utilització de la Junta Electoral Central per aturar l’independentisme. Aquesta és la tesi que Gonzalo Boye i Isabel Elbal, els lletrats del president inhabilitat Quim Torra, plantegen en el recurs d’empara interposat davant el Tribunal Constitucional. Segons els advocats, el procés per “derrocar” el president Torra té el seu “origen” en el primer procés electoral celebrat a Catalunya amb posterioritat a la seva investidura. Un procés on es va posar en marxa una nova JEC, després d’un any caducada, i amb una doble intencionalitat, posar “totes les traves” als partits independentistes i, en segon terme, fer caure el govern de Torra.
Segons el recurs, els advocats denuncien la “sistemàtica utilització de la Junta Electoral Central, que hauria de ser un àrbitre neutral en el procés electoral, com a ariet partidista contra determinades opcions polítiques que obtenen un ampli suport electoral dels ciutadans de Catalunya”. L’explicació de Boye i Elbal comença tot recordant que la JEC es va constituir el 2 de novembre del 2017. És a dir, amb més d’un any de demora respecte del termini establert, dins els noranta dies des de la sessió constitutiva del Congrés de Diputats, aleshores el 19 de juliol del 2016. Un endarreriment que l’advocat posa en relació al retard en la renovació del Consell General del Poder Judicial o altres ”òrgans constitucionals”.
“Només es va optar per portar-la a terme [la renovació] amb vistes a les eleccions al Parlament del 21 de desembre del 2017”, alerta Boye. És a dir, pels comicis convocats a través del 155. La intenció de la nova JEC era “actuar d’ariet contra les opcions polítiques que havien fet costat al govern de la Generalitat també derrocar el 27 d’octubre de 2017”. Com a prova, la defensa de Torra aporta l’acord de 12 de desembre del 2017, pel qual la JEC es “va negar a adoptar cap acció” perquè els candidats de JxCAT “participessin en les eleccions en condicions d’igualtat”.
Segons els lletrats, “la utilització política de la JEC assoliria el seu punt àlgid en els darrers mesos del seu mandat, conforme creixia la frustració política d’alguns dels seus vocals, clarament parcials”. “Aquesta virulència es canalitzarà per part e la Junta Electoral”, continua el recurs, “cap un doble objectiu contra aquestes opcions polítiques”. En primer terme, “posa totes les traves imaginables a la participació política de les opcions polítiques que sostenen el Govern en els procesos electorals que anaven a celebrar-se aquell any”. I en segon lloc, “impulsar l’enderroc del Govern, amb el seu president al capdavant”.
Pel que fa el primer objectiu, les defenses determinen que s’impulsaria en les eleccions espanyoles del 28 d’abril, així com a les municipals i europees del 26 de maig del 2019. Dues eleccions on, segons el recurs, “es va dificultar la participació dels candidats en actes i debats”; “es va impedir la candidatura de Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí a Europa” i “un cop electes, es va impedir a Puigdemont, Junqueras i Comín, prendre posessió com a eurodiputats”.
En aquest marc, els advocats emfatitzen que la JEC no va actuar sola. Ans al contrari, apunta que “no van ser alienes” a l’estratègia altres institucions de l’Estat com el Tribunal Constitucional o el Tribunal Suprem. Ara bé, Boye destaca que no els va sortir del tot rodó perquè el Tribunal de Justícia de la Unió Europea va definir la jugada de la JEC i de les institucions de l’Estat com el “mètode perfecte” per privar-los de la seva condició de diputats. En canvi, pel que fa el segon objectiu, els advocats admeten que l’Estat se n’ha sortit amb “manifest menysteniment als principis democràtics” i “construint una causa penal per desobediència”.
Els advocats afegeixen que per “a la construcció política de la causa penal ha estat palmària en tant que s’ha utilitzat una consulta d’un partit polític (Cs) que posteriorment resolia com a vocal de la Junta Electoral Central qui també prestava, durant l’execució del pla, serveis professionals al mateix partit, el senyor Betancor Rodríguez”. Hi sumen un altre vocal de la JEC que va firmar el manifest S’enfronta Espanya a un moviment prefeixista?, document que mostrava el “més profund rebuig a l’elecció de Quim Torra com a president de la Generalitat”. Tot un argumentari que els advocats clouen descarnant que la JEC “ha ignorat els límits de la seva pròpia competència”. “S’ha passat per sobre de tot quan ha estat necessari”, emfatitza el recurs, per “l’objectiu de derrocar el president de la Generalitat per mètodes no democràtics, que és el que passarà sinó ho evita el Tribunal Constitucional”.
