La trama russa a Catalunya ha arribat al Congrés dels Estats Units. Un informe del Servei de Recerca de la cambra nord-americana del 24 de novembre reporta la suposada activitat dels serveis d’intel·ligència militars russos al voltant del Procés. L’estudi es titula La intel·ligència militar russa: antecedents i temes pel Congrés, consta de 24 pàgines i el signa Andrew S. Bowen, una autèntica vaca sagrada dels analistes nord-americans experts en afers russos i europeus. En aquest informe s’analitza i es reporten diverses “accions” i “ingerències” del GRU, el Departament Central d’Intel·ligència, els temuts serveis d’intel·ligència militars russos i en concret de la Unitat 29155, que porta de corcoll als serveis de seguretat occidentals per la seva alta especialització en sabotatges, accions subversives o assassinats. Una trama russa que va versionar el jutge de l’operació Volhov per investigar el finançament del Procés.
Portada de l’informe del Congrés nord-americà sobre les accions encobertes de l’espionatge rus Quico Sallés
El dossier centra la pilota en les accions d’aquest servei després de “l’ocupació russa a Crimea l’any 2014”. Així, hi estudien les sospites sobre la ingerència russa en les eleccions nord-americanes del 2016, que va guanyar Donald Trump; un intent de cop d’Estat a Montenegro; ciberatacs a l’Agència Mundial Antidopatge i de l’Organització per a la Prohibició de les Armes Químiques; l’assassinat del desertor de la intel·ligència russa Sergei Skripal al Regne Unit i l’oferiment de recompenses als combatents vinculats als talibans per tal que ataquin personal i interessos nord-americans a l’Afganistan, així com una subversió a Moldàvia i l’intent d’assassinat d’un traficant d’armes mundial búlgar. Accions principals que contextualitzen l’informe i a les quals hi afegeixen altres operacions encobertes de desestabilització geopolítica, com ara el referèndum d’autodeterminació de Catalunya del Primer d’Octubre de 2017.
Sergey Vyacheslavovich Fedotov, a Catalunya el 2016
En concret, l’informe parla d’una acció de la Unitat 29155, tant el novembre del 2016 com en dates posteriors, amb el referèndum ja sobre la taula, els dies previs del referèndum i la setmana de la declaració unilateral d’independència. Unes operacions que va registrar la publicació d’investigació Bellingcat i que va ser investigada per l’Audiència Nacional. De fet, l’informe inclou un article del diari El País sobre la ingerència d’aquesta unitat d’espies d’elit en el sobiranisme català del 22 de novembre de 2019. El dossier per als congressistes de la Comissió d’Exteriors de la cambra relata els viatges que suposadament va fer a Barcelona el veterà espia Denis Vyacheslavovich Sergeev o Sergey Vyacheslavovich Fedotov – aquest darrer és el nom de feina– “al voltant del referèndum il·legal d’independència organitzat pels separatistes catalans”.
Fedotov és una autèntica bèstia negra dels serveis de seguretat i d’informació occidentals. De fet, té una investigació oberta a l’Audiència Nacional dirigida pel jutge Manuel García Castellón i que porta a terme la Comissaria General d’Informació del Cos Nacional de Policia. Segons les seves perquisions, aquest espia ensinistrat en els sistemes de la URSS hauria viatjat a Catalunya el 25 de novembre de 2016 i s’hi hauria estat durant sis dies. Va tornar des de Barcelona passant primer per Zurich, on també va ser detectat, fins a marxar cap a Moscou. El segon viatge es va realitzar just abans del 27 de setembre i es va allargar fins al 9 d’octubre, i curiosament també va marxar cap a Moscou, via Suïssa. Fedotov se’l reconeix com un membre d’alt rang dels serveis d’acció exterior russos i preparat a l’Academia Diplomática Militar d’Elit, coneguda com El Conservatori. Home acostumat a la disciplina i a la duresa, va encetar la seva carrera militar a Sibèria. El seus viatges a Catalunya van despertar els cossos i forces de seguretat de l’Estat i el Centre Nacional d’Intel·ligència que sempre ha defensat la ingerència russa en el procés sobiranista.
Aquesta presència russa alimenta la tesi de l’operació Volhov orquestrada pel magistrat titular del Jutjat d’Instrucció número 1 de Barcelona, Joaquín Aguirre, i el cap de la Unitat de Policia Judicial de la Guàrdia Civil a Catalunya, el tinent coronel Daniel Baena. Una instrucció que s’enceta en un possible cas del malversació de fons de la Diputació de Barcelona destinats a la cooperació internacional i evoluciona cap un presumpte i elaborat finançament internacional del Procés amb la participació del Kremlin. Fins i tot, al sumari hi consta un surrealista oferiment de 10.000 soldats i finançament a Carles Puigdemont per part de suposats emissaris de Vladimir Putin. Però també, el jutge va incorporar al sumari una segona pista sobre la ingerència russa que apuntava a l’estrambòtica complicitat dels serveis secrets de Putin amb el subministre de les urnes del Primer d’Octubre. De tota manera, no només el jutge sospitava això, ja ho havia dit abans el Departament de Seguretat Nacional, el màxim òrgan assessor de la Moncloa. I ara, el Congrés nord-americà torna a treure una altra derivada russo-catalana.
Part de l’informe sobre les accions de la intel·ligència russa a l’exterior on parla de la relació amb Catalunya Quico Sallés
1 
