La presidenta del comitè de Drets Humans del parlament alemany, Gyde Jensen, creu que la Unió Europea hauria de portar “les dues parts” del conflicte català “a una taula de negociació” i el govern d’Angela Merkel “hauria” de tenir un rol de líder en l’impuls de les converses. Sobretot, “tenint en compte que Puigdemont és a Alemanya”. Segons ella, el país germànic “hauria de jugar un rol en la negociació, mediació i discussió entre els dos actors enfrontats” i la UE “hauria de tenir un paper més moderat i neutral”. En una entrevista a l’ACN, la també diputada del partit liberal (FDP) creu que “s’ha de poder parlar” d’independentisme al club comunitari.
Per a Jensen, el cas de Carles Puigdemont “és judicial, però la vessant política s’hauria de solucionar d’una altra manera, com ara també en una negociació amb la Unió Europea”. La diputada al Bundestag també creu que “la presó i el silenci no haurien de ser mai l’última solució”, i posa en dubte que es respectés la llibertat d’expressió amb la violència policial durant l’1-O. Tot i que evita considerar explícitament la UE còmplice de la violència policial l’1-O, cita un diplomàtic internacional a Alemanya per dir que “sempre que hi ha silenci, hi ha complicitat”.
Jensen creu que Brussel·les “hauria de promoure un discurs més positiu” i no es pot “apartar una regió i la gent que es vol independitzar” de la UE. Si això passa, diu la representant al Bundestag, és perquè “no s’està entenent de què va la Unió Europea”. Jensen considera que s’ha de reflexionar sobre com Alemanya i les institucions comunitàries “poden evitar aquest tipus de conflictes i aportar quelcom positiu a una discussió sobre la secessió”. “Això era un afer espanyol, però la UE potser podria haver fet un pas endavant i haver assegut els dos actors en una taula”, afegeix.
D’altra banda, afirma que “l’ús de la força” a Catalunya l’1-O “no va ser equilibrat”. La presidenta del comitè de drets humans a la cambra alemanya creu que l’actuació de la policia espanyola podria haver representat una vulneració de “la llibertat d’expressió”. “No hi hauria d’haver una força d’un estat que dissuadeixi la llibertat d’expressió”, afirma. Jensen també mostra interès a “saber què hi diuen els tribunals a nivell europeu, però també espanyol i alemany”. “Cal discutir sobre si l’ús de la força va ser apropiat”, puntualitza, i creu que això val per qualsevol lloc dins o fora de la UE “on la gent intenta defensar les seves idees”.
Pel que fa al procés judicial de Puigdemont, afirma que el president a l’exili està “en bones mans” i que el seu cas és “judicial i també polític”. Segons ella, “no serà extradit” per rebel·lió, o el seu equivalent alemany, alta traïció, “perquè no va fer servir la força” per celebrar el referèndum. Amb tot, recorda que el tribunal de Schleswig-Holstein s’ha de pronunciar sobre el delicte de malversació.
