Els números sorgits de les eleccions del 21D deixen una aritmètica parlamentària més o menys clara. La majoria independentista continua però el repartiment d’escons amb l’augment de Ciutadans i la patacada del PPC i la CUP, pot canviar les coses. Com exemple, la primera prova de foc de la nova legislatura, la dotzena: l’elecció de la Mesa del Parlament.
Amb els resultats a la mà, els set lloc de la mesa i seguint la tradició de cortesia parlamentària, es repartirien d’acord amb número d’escons de cada formació. Així, l’opció que més números té de partida és que Cs, JxCAT i ERC tinguin dos llocs a la Mesa i el PSC, un. Els comuns, amb un representant en les dues darreres legislatures, David Companyon i Joan Josep Nuet, quedarien fora, és a dir, com la Mesa que va sorgir de les eleccions de novembre de 2010 que va portar a Núria de Gispert a la presidència.
Seguint aquesta fórmula, entre les travesses apareix l’opció que si bé s’ha de restablir el Govern legítim, també s’hauria de rehabilitar la Mesa i això passaria per cedir la presidència a ERC, amb Carme Forcadell. Una decisió que encara no està clara. De retruc, quedarien les dues vicepresidències per Cs i JxCAT, i les quatre secretaries també anirien a parar a Ciutadans, als junters, als republicans i s’hi afegiria una al PSC.
De fet, actualment ja en tenen una. El sarró del PSC té 17 diputats més del doble dels 8 diputats d’En Comú Podem. Amb aquest càlcul, la majoria independentista tindria el control de la Mesa com ha passat en la darrera legislatura.
Però les càbales van més enllà, perquè l’aritmètica permetria que una “aliança estratègica” podria fer perdre una cadira als independentistes a la Mesa en favor dels Comuns. La jugada s’interpretaria com una inversió a futur, donar protagonisme als comuns i començar a restablir ponts. Ara bé, com a contrapartida això implicar per part dels independentistes un acord tàcitper mantenir la majoria a la Mesa en qüestions de l’eix nacional. Unes situacions que fonts dels partits tampoc veuen tan freqüents com l’anterior legislatura atesa les tres querelles que planen sobre els caps dels anteriors membres de la Mesa de la cambra catalana.
El ritual d’una nova legislatura
Tots aquests càlculs s’hauran de negociar abans del 23 de gener, el termini dels vint dies hàbils següents als comicis que el Reglament determina per constituir el Parlament. Serà en aquesta sessió constitutiva quan se celebri el primer ple de la legislatura. Aquest mateix divendres el Parlament ha començat a tramitar les fitxes dels diputats electes per “avançar feina”.
Abans d’escollir la Mesa, per un procediment de vot cerimoniós, de vot secret amb urna. Aquest ple el presideix el diputat de més edat, assistit pels dos més joves. És el que s’anomena Mesa d’Edat. Un cop elegits els diputats per ocupar la Mesa ocupen els llocs respectius, i el president elegit s’adreça a tota la cambra, declara constituït el Parlament i aixeca la sessió. Va ser en aquest discurs quan Carme Forcadell va tenir la primera polèmica en acomiadar-se amb el crit: “Visca la República catalana!”.
