Dos col·lectius de juristes recorden que Torrent pot ordenar publicar resolucions al BOPC

Secretaris, Interventors i Tresorers de l’Administració Local per la Independència (SITxCAT) remarquen que no és legal falsejar al BOPC les resolucions aprovades

La darrera polèmica al Parlament de Catalunya ha tornat a transcendir l’àmbit polític per instal·lar-se en el món jurídic. El Butlletí oficial del Parlament de Catalunya BOPC número 668, de 10 d’agost, no es va publicar íntegrament la Resolució 905/XII del Parlament de Catalunya, sobre la situació política creada per la crisi de la monarquia espanyola, adoptada pel Parlament en la seva sessió del dia 7 d’agost de 2020. La decisió de mutilar el text la va prendre el Secretari General, Xavier Muro, en considerar que contravenia els advertiments del TC.

Davant d’aquesta situació, el col·lectiu Secretaris, Interventors i Tresorers de l’Administració Local per la Independència (SITxCAT i el col·lectiu Maspons i Anglasell miren de respondre a algunes preguntes des del punt de vista de la normativa del BOPC en un document al qual ha tingut accés El Món: Pot publicar-se al BOPC una resolució  incomplerta, censurada i que per tant no sigui reproducció fidel del que el Ple del Parlament ha acordat? El secretari del Parlament pot decidir trossejar, censurar o excloure part d’una resolució del Parlament de Catalunya, per evitar  la seva publicació al BOPC? Si el Secretari General del Parlament es nega a efectuar una publicació íntegra al BOPC, existeix alguna  alterativa per aconseguir aquesta publicació?

Sobre si es pot publicar una resolució incompleta, i per tant, “censurada”, els juristes que han treballat el document remarquen que “el Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya és una edició del propi Parlament, que garanteix que els documents que s’hi publiquen són una fidel reproducció del seu original, complint així amb els principis de “fe pública”, i garantint, en cas de dubte, el text original dels documents, tal i com regula l’article 108 del reglament de la cambra. Segons aquest article, es pot publicar qualsevol text o document ja sigui perquè ho exigeix el reglament ja sigui perquè ho ordena el president. “D’aquest redactat s’evidencia que el President està investit d’una “autoritas” que li permet ordenar la publicació d’un document al BOPC”, diuen els juristes.

En aquest sentit, adverteixen que no hi ha al Reglament del Parlament de Catalunya “cap previsió que contempli la publicació incomplerta d’allò que el Ple hagi acordat. Tampoc hi ha cap referència  en base al fet que a causa d’ un judici de valor previ efectuat pel seu responsable administratiu, sobre una hipotètica contravenció de la normativa jurídica fruit d’aquesta publicació, li atorgui la facultat de decidir que es publica i que no es publica al BOPC”. És més, afegeixen, “cap norma reguladora d’un butlletí oficial d’un òrgan parlamentari permet un judici de valor previ a la publicació per esbrinar si el que es publica, en quant al seu contingut material, és conforme o no a dret”.

 
Reunió de la Mesa del Parlament

Reunió de la Mesa del Parlament

En el cas de la resolució sobre la monarquia, Xavier Muro “ha oposat una excepció legal a aquesta publicació fruit de les interlocutòries del Tribunal Constitucional que l’han dut a retallar part de la resolució adoptada pel Ple del Parlament de Catalunya”, una decisió que consideren no ajustada a la norma.

Els dos col·lectius de juristes del món local també analitzen quin paper podria haver jugat Roger Torrent com a president de la cambra. Argumenten que no li correspon al secretari general decidir què es pot publicar i que no es pot publicar, per tal de donar compliment al principi de Fe Pública i que per tant allò que es publica coincideix amb allò que s’ha aprovat. I en conseqüència, “és al president de la cambra a qui correspon, malgrat els advertiments que pugui efectuar el secretari general, donar les instruccions precises sobre si la publicació és íntegra, o es suprimeix algunes parts de la resolució, a criteri del Secretari General. I si existeixen aquestes instruccions, s’han de complir. Tot i que aquesta actuació no hauria de succeir mai, atesa la claredat de l’art. 108 del Reglament del Parlament, segons el qual s’han de publicar tots els acords del Ple, la manca d’una ordre en aquest sentit per part del secretari general es pot suplir per aquesta instrucció del president”, conclou el text. 

 

Comentaris