Barcelona, Madrid i París exigeixen als Estats més finançament per a les ciutats i obrir els espais de governança a les administracions locals, en un manifest conjunt signat per les seves alcaldesses, Ada Colau, Manuela Carmena i Anne Hidalgo, de cara a la conferència mundial Hàbitat III, que se celebrarà a Quito del 17 al 20 d’octubre.
L’alcaldessa de Barcelona ha defensat en declaracions als periodistes que els Estats han de tenir més en compte a les ciutats, que haurien de rebre un 25% del finançament total que es reparteix entre l’Estat, les CC.AA. i els municipis, quan ara se situa en el 13% a Espanya, en un sistema plantejat segons “un esquema del segle passat”.
Colau ha viatjat a Bogotà per assistir a la Cimera Mundial de Líders Locals (CGLU) i Regionals, que se celebra fins aquest dissabte abans de la cimera d’Hàbitat III a Quito, que fixarà les prioritats de la Nova Agenda Urbana per a les properes dècades, en una conferència d’Estats que per primera vegada reconeix formalment la participació de la ciutats, a través de l’Assemblea de Governs Locals.
L’alcaldessa de la capital catalana ha avisat que és essencial que les ciutats participin en l’aplicació d’aquesta agenda urbana per aconseguir la seva màxima eficàcia, i ha ressaltat: “No només volem que s’escolti la nostra veu, sinó que volem algun mecanisme específic de participació, implementació, seguiment i avaluació d’aquesta agenda urbana”.
Manifest
El manifest conjunt adverteix també que la col·laboració amb els governs locals és indispensable per desenvolupar la nova agenda urbana, i sosté que “el que és global ja no és concebible sense el que és local, ni el que és local sense el global, per la qual cosa resulta incongruent relegar a les ciutats al paper d’observadores als grans debats globals”.
Aposta per que la nova agenda urbana incorpori problemàtiques globals -com les desigualtats, el canvi climàtic i la crisi de refugiats- i també qüestions com l’impacte del turisme, la gestió de l’aigua, la transició energètica i el foment d’una economia productiva, diversificada i responsable. Considera que els governs locals són els que tenen més facilitat per arribar a acords -diu que, on els Estats competeixen, les ciutats cooperen-, i que desaprofitar aquesta capacitat suposa un dèficit democràtic que “només s’explica per la inèrcia del passat i per la voluntat dels governs nacionals de mantenir delimitat un monopoli de decisió a escala internacional”.
En el manifest, les tres ciutats asseguren que els Estats tenen cada vegada més dificultats per donar resposta a grans desafiaments -torna a citar les desigualtats, el canvi climàtic i els desplaçaments de població per guerra, misèria o desastres naturals-, mentre que les ciutats han demostrat que, “malgrat la infrafinanciació, poden fer més amb menys”.
Demana als Estats que destinin un 25% del finançament a administracions als governs locals, i també que els fons globals i europeus permetin a les ciutats accedir als mecanismes de finançament globals, i insisteix: “Els Estats haurien d’assegurar els recursos suficients perquè les ciutats puguin desenvolupar les seves polítiques de forma eficient”.