Gairebé 200. Concretament, 198 efectius d’Informació del Cos Nacional de Policia van arribar a Catalunya els dies previs al Primer d’Octubre per reforçar el dispositiu policíac contra el referèndum, l’Operació Copèrnic. Un operatiu que dirigia l’aleshores cap de la Brigada Provincial d’Informació de Barcelona del CNP, el comissari Juan Manuel Quintela. De fet, va ser el comandament encarregat de la coordinació d’Informació del cos durant aquells dies i actualment, ascendit a cap de la Comissaria Provincial de Barcelona.
Quintela va confirmar aquesta xifra al tribunal que jutja a la cúpula d’Interior per rebel·lió. Ara bé, si se’n va estar de dir el nombre dels efectius definitius que van participar per impedir el referèndum. Per blindar aquesta informació va assegurar que es trobava protegida per la llei de Matèries Reservades. En tot cas, el Cos Nacional de Policia va preparar un dispositiu per tal d’actuar amb independència del que fessin els Mossos, o sense esperar a què la policia catalana demanés suport d’ordre públic tal i com s’establia en la interlocutòria del Tribunal Superior de Justicia de Catalunya.
El pla, que ha estat aportat a la causa i al que ha tingut accés El Món, es fonamentava en primer terme en les instruccions 2/2017 i la 4/2017 de la Fiscalia Superior de Catalunya. Les modificacions posteriors no s’han aportat al sumari, però sí que els agents del cos que van actuar van reconèixer davant el Tribunal Suprem que en el briefing del 30 de setembre ningú els va advertir que havien d’actuar en suport de Mossos. Per exemple, l’inspector de la Unitat Central d’Informació del CNP amb TIP 88009 i l’inspector 75137 de la Policia Judicial van admetre el 10 d’abril de 2019 davant el Suprem que tenien ordre d’actuar unilateralment. “En cap moment se’ls va comunicar que s’havia quebrat el dispositiu dels Mossos, només que sobre les vuit o un quart de nou ens van dir que teníem via lliure per entrar als col·legis del llistat que tenien”, van afirmar aleshores.
Pla d’actuació
De fet, això ja estava plantejat des del minut zero del dispositiu arran d’aquest pla d’actuació. El disseny que s’establia era que, d’acord amb la Guàrdia Civil, el CNP actuaria a Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona. En aquest sentit, l’apartat cinc del memoràndum ja determinava que no només farien tasques d’ordre públic, sinó que encomanava deures als agents d’informació i intel·ligència policials, els ‘espies’ del cos segons l’argot. “Per part de les unitats d’informació, dispositiu i activitat permanent d’informació i intel·ligència, en ordre a obtenir les dades rellevants sobre els actes il·legals de preparació, i/o persones i col·lectius que puguin alterar l’ordre públic”, es llegeix al document.
En el punt 6, encara anava més enllà en definir les “normes d’actuació en torn a la celebració del pretès referèndum”. Així assegurava que la “Prefectura amb els recursos humans i materials a la seva disposició, establirà l’oportuna ordre de servei, que inclourà totes les actuacions tendents a evitar la celebració del referèndum, informar dels actes il·legals que es substanciïn en aquesta dada, establir els canals de comunicació interns i amb els òrgans jurisdiccionals necessaris per a la finalitat proposada i tenir disposats els equips d’informació, reacció i tràmit documental que es considerin”.
A l’apartat 7 descrivia els “dispositius previstos” eren que “informació, policia judicial, seguretat i protecció, estrangeria, frontera i logística, degudament coordinats, a nivell territorial i seguint la cadena de comandament establerta”. “Es realitzaran els adients plans específics d’actuació en cadascuna de les àrees”, concloïa. Per fer-ho, la Prefectura comptava amb el “personal comissionat per la Superioritat, per coajudar a l’èxit de l’objectiu proposat”. Amb un “reforç de les especialitats policíaques d’Informació” a més de Judicial, Estrangeria i fronteres, Seguretat i Protecció i logística.
A la part final, del document, però justificaven tot l’operatiu en base que era “prou força i desplegament per col·laborar amb la Policia Autonòmica”. Ara bé, el Cos Nacional de Policia admetia en aquest document que ja “estava treballant en l’obtenció, a partir de diversos mitjans tècnics per tal d’obtenir el llistat real amb el que pogués estar treballant la Generalitat”. En definitiva, el pla d’actuació permetia actuar de manera independent el CNP amb l’ajuda extraordinària de gairebé 200 agents d’informació.
El comissari Principal de la Unitat Central d’Informació
Això quadra amb la declaració del 10 d’abril passat del TIP 19196, un veritable peix gros d el’estructura de la intel·ligència de la policia espanyola, el Comissari Principal de la Unitat Central d’Informació del cos. Un comandament policial que va aterrar a Catalunya el 17 de setembre com a comissionat d’Informació a la capital catalana en el marc de l’operació Copèrnico. Aquest comandament es va definir com a responsable dels integrants de les unitats d’Informació fins el Primer d’Octubre i a partir del referèndum, de tots els agents no uniformats.
Segons va narrar a Manuel Marchena, el 27 de setembre ja amb la interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, conjuntament amb la instrucció 7/2017 de la Fiscalia Superior de Catalunya van fer un “disseny sectoritzant els llocs d’intervenció”. En aquest sentit va reconèixer que ja el 25 de setembre li van lliurar un llistat de col·legis on haurien d’actuar”. “Disposàvem de personal que no és exclusivament d’informació per fer aquesta sectorització i valorarització dels centres on es podien dur a terme les votacions i amb criteris de seguretat”, va exposar. Una feina, que a parer del comissari, es feien en “coordinació amb la Prefectura de Policia per les unitats d’intervenció” que depenien en darrera instància del també comissari principal Sebastián Trapote, cap de la policia espanyola la tardor de 2017. Per cert, Trapote no ha estat cridat a declarar per les acusacions.
Amb el llistat a la mà i la “sectorització per districtes” es va fer un “reconeixement” dels centres de votació i es va “nomenar un responsable per districte que era alhora un cap d’un grup de l’àrea d’informació que depenien de la comissaria general”. “Vam fer un estudi detallat dels col·legis sempre amb criteris de seguretat, com buscar llocs amb accés de fàcil entrada i sortida, més de seguretat espaial o de seguretat ciutadana que no pas d’informació, com ara si hi havia centres socials autogestionats que poguessin generar més violència i, per suposat, que hi hagués lloc per deixar els vehciles de la UIP, eren criteris de practicitat”, va detallar.
El criteri operatiu va ser que cada responsable tenia 30 agents del CNP no uniformats. “Els responsables dels col·legis sota el criteri únic de l’instructor de districte abans d’accedir a un centre havia de comunicar-ho a centre de control instal·lat a la comissaria de La Verneda (centre operatiu del cos a Catalunya), la idoneïtat de l’actuació estava definida perquè havíem determinat que el col·legi era viable”. Precisament, en aquest centre també s’hi trobava el Director Adjunt Operatiu de la Policia. Un cop el responsable comunicava la intenció d’intervenir, el comandament que dirigia el mateix comissari “reconeixia” el centre i constatava que tindria un equip d’intervenció.
Un cop tenien el centre de comandament tenia informació procedia a donar l’ordre d’intervenció al responsable, però aquest li havia de comunicar al cap de la dotació de la UIP per si “procedia o no l’entrada si la seguretat estava garantida”. “En darrera instància, jo n’era el responsable”, ha confessat. “Vam començar a actuar a les 6:30 del matí”, una afirmació que juntament amb l’explicació de l’operatiu d’intel·ligència enforteix la tesi que tenien coll avall que actuarien al marge dels Mossos. De fet, va admetre que no sabia que “s’havien de coordinar amb la policia catalana”. El CNP ho tenia previst i programat per actuar a la seva.
