Sense perill. Aquesta és l’avaulació de risc que fa el Centre Criptològic Nacional (CCN), el braç de ciberseguretat del Centre Nacional d’Intel·ligència –el servei d’informació espanyol– dels ciberatacs de l’independentisme en el seu darrer informe de Ciberamenaces i Tendències 13/2020, difós aquest dimecres. En el dossier, que analitza el 2019 i part d’aquest 2020 i al qual ha tingut accés El Món, el CCN destaca el gran fenomen “disruptiu” que ha suposat la pandèmia de la Covid-19 per a la seguretat de la xarxa. En canvi, resta importància als atacs realitzats des de posicions independentistes.
A diferència d’informes anteriors, el CNI alerta que en el “marc d’#OpCatalunya, amb les seves diferents denominacions, ha catalitzat les activitats d’identitats lligades a ideologies indepedentistes, malgrat que amb una reducció significativa d’aquestes activitats respecte del 2018”. En aquest sentit, el dossier destaca la identificació de “perfils ofensius” com ara els defacements, injeccions SQL o denegacions de servei. Uns perfils que, d’altra banda, defineixen com de “baixa perillositat en termes generals així com perfils desinformatius, amb l’objectiu de difondre propaganda secessionista a les xarxes socials”.
Ara bé, el CCN avisa que aquests perfils proindependentistes aparentment poc perillosos “poden estar lligats a actors amb capacitats més avançades i que treballen de manera coordinada”. Una referència als indicis que, segons els serveis d’informació espanyols, apuntarien cap a hacktivisme rus que col·laboraria amb l’independentisme com a element desestabilitzador d’Espanya i de la Unió Europea. Una tesi que ha arrelat en els serveis d’informació civils i militars espanyols.
De fet, el mateix informe admet que “ha evidenciat en altres operacions alienes a la situació política de Catalunya” que aquesta coordinació ha funcionat. Una referència velada a l’informe de contraintel·ligència del CNI presentat al juny, on constava que s’havia “incrementat la presència de serveis d’entel·ligència a Espanya”. De fet, avisava de “serveis d’intel·ligència hostils” que ja haurien començat a actuar “abans de la crisi a Catalunya”. És a dir, ho relacionava amb el Procés. També remarcava l’intent de robatoris d’informació confidencial i de les activitats subversives destinades a perjudicar la reputació de les altes institucions de l’Estat.
De tota manera, el CNI el setembre de l’any passat va estudiar fenòmens com el Tsunami Democràtic o Anonymus Catalunya en el marc de la trobada de les XIII Jornades STIC del Centre Criptològic Nacional. Amb el títol, Comunidad y Confianza, bases de nuestra ciberseguridad, aquest conclave –el més important del sector a tot l’estat– va reunir més de 3.800 experts que van estudiar i debatre aquests dos perfils d’activitat a través de la xarxa. Ara, en canvi, rebaixen la seva perillositat.
