Internacionalització del procés. Sí, i gràcies a les agències d’intel·ligència nordamericanes, tan públiques com privades. Així ho demostra, la darrera actualització d’aquest octubre al The World Factbook sobre Espanya, de la Central Inteligence Agency, la poderosa CIA del govern dels Estats Units, que fa referència a les manifestacions del moviment independentista com una característica ja habitual de l’Estat. Però no només l’agència pública d’intel·ligència exterior destaca les manifestacions, també la privada, Stratford, que ha emès un informe on destaca la violència de les protestes, els joves que hi participen i la seva animadversió als Mossos.
El Factbook de la CIA sobre Espanya és una mena de minut i resultat de dades polítiques, explicacions, econòmiques i socials sobre un Estat on els EUA hi tenen interessos. Aquest informe s’enceta amb un apartat de Background, on contextualitza en un paràgraf la història antiga i recent del país, com per exemple l’imperi castellà o la crisi econòmica del 2008.
En aquesta explicació, actualitzada el dos d’octubre, informa que el país “s’ha enfrontat en els darrers anys a un augment dels aldarulls a causa del moviment independentista català”. A més, el mateix informe, detalla que els líders de Junts per Catalunya són Carles Puigdemont i Jordi Sànchez, i d’ERC, Oriol Junqueras, malgrat les inhabilitacions i condemnes que pateixen.
Part de l’informe de la CIA que parla de les manifestacions independentistes Quico Sallés
La privada, també
Per la seva banda, l’agència d’intel·ligència privada nord-americana, Stratford, també ha difós als seus abonats un informe titulat “In Spain, protest continue in Catalonia”. Aquest dossier, analitza que “si bé les protestes relacionades amb la independència han estat una amenaça perenne a Barcelona, l’actual onada ha estat més violenta del que és habitual”.
La conclusió dels analistes és que els manifestants encara no han atacat interessos privats -empreses o bancs- ni persones concretes, però quan més s’allargui aquest malestar, més gran serà el risc”. A l’anàl·lisi no hi afegeixen el saqueig de tres comerços a Barcelona dissabte a la nit, que s’han registrat com a fets aïllats.
En qualsevol cas, Stratford a través de la seva font a “lloc”, remarca que els aldarulls s’han localitzat al centre de Barcelona i que la majoria de la ciutat no mostra cap rastre de les manifestacions”. Tot i això, l’agència subratlla que “moltes empreses fan treballar els seus empleats des de casa o els han fet plegar més aviat per evitar problemes de mobilitat”.
Capçalera de l’informe d’Stratford Quico Sallés
Sobre els Mossos
Stratford també incideix en el canvi de percepció de la imatge de la policia catalana per part de l’independentisme. Assegura que el Primer d’Octubre, els “Mossos eren vistos com herois” perquè “no seguien ordres de tancar les escoles”. “Ara les manifestants”, conclouen els redactors de l’informe, “veuen la policia alienada amb el govern central i topen amb ells quan els mantenen allunyats dels edificis governamentals”.
En aquest marc, l’agència recorda la figura del major Josep Lluís Trapero. De fet, apunten que tindria “part de culpa” d’aquesta animadversió per haver titllat els líders independentistes ”d’irresponsables” quan va prestar testimoni al judici del procés del Tribunal Suprem. “La crítica es va entendre com un abandonament dels independentistes tot i que els Mossos mai van donar suport obertament al referèndum”, sentencia.
Manifestants
Pel que fa als manifestants, Stratford subratlla el pacifisme de les protestes independentistes. Ara bé, a parer de l’agència, “la joventut que caracteritza l’onada de manifestacions que viu Catalunya trenca aquesta dinàmica”. “La gent jove pot ser més susceptible d’actuar irracionalment”, alerta. “No estan preocupats per la diferència amb les autoritats”, avisent. “Una de les característiques de l’adolescència és la impulsivitat”, justifica l’informe.
En qualsevol cas, els analistes constaten que els manifestants han “centrat la seva ràbia en símbols del govern”, tot i que el vandalisme ha provocat danys de milers d’euros a la propietat pública de Catalunya, i especialment, de Barcelona.
