Aquest divendres el Centre d’Estudis d’Opinió publicava la segona onada del Baròmetre Òmnibus de la Generalitat de Catalunya. Una enquesta sobre una 1200 ciutadans que en un dels seus apartats analitzava la percepció dels efectes del referèndum de l’1 d’Octubre, tant del paper que van protagonitzar les diferents institucions polítiques i administratives com de les conseqüències.
Tant és així que segons aquest estudi el nivell de confiança dels ciutadans en les institucions de l’Estat està sota mínims. O ras i curt, la mitjana dels catalans han decidit aplicar ja el mandat de l’1-O i desconnectar emocionalment de l’Estat i de les seves institucions. Però també suspenen, no amb tanta duresa, la gestió del Govern i del Parlament de Catalunya.
Pel que fa a la gestió concreta del dia del referèndum, els resultats són prou evidents. La població catalana aprova amb desimbultora els Mossos, aprova just el Govern i atorga millor nota a l’Ajuntament de Barcelona i suspèn amb duresa l’executiu espanyol així com la Guàrdia Civil i Policia Nacional. Però, la xifra que atorga més càrrega de profunditat a l’evolució dels fets polítics de les darreres setmanes és quan es pregunta als enquestats sobre el nivell de confiança vers les institucions de l’Estat i la diferència de confiança amb les institucions catalanes.
L’anàl·lisi és concloent. Pel que fa al nivell de confiança en els Mossos, els catalans puntuen amb un 6,09 la policia catalana en una escala on 0 significa cap confiança i 10, molta confiança. La mateixa opinió mostren els ciutadans respecte el poder local. Els catalans consultats situen en un 5,71 la confiança en els seus ajuntaments després de la situació política viscuda en les darreres setmanes. Una bona nota també se l’emporta la policia local, que els enquestats puntuen amb un 5,63.
En canvi, els enquestats estiren les orelles al Parlament i el Govern respecte la gestió passat l’1-O. Pel que fa al Govern, els catalans remuguen de la gestió amb un 4,86 i el Parlament de Catalunya un 4,8. És a dir, gairebé aproven però no hi arriben, un senyal evident de certa queixa ciutadana, fins i tot, del bloc independentista.
Però que rep de valent, són les institucions més identificades amb l’Estat espanyol. Respecte els cossos i forces de seguretat de l’Estat, les coses canvien diametralment. El nivell de confiança se situa en un suspens dur, en un 3,35. De fet, el 30% dels enquestats mostren tenir 0 confiança. Concretament, el 54% dels enquestats situa la seva puntuació entre el 0 i el 4. La mateixa línia es constata respecte la Justícia, que assoleix un pírric 3,23 en un nivell de confiança sobre 10. Un nivell de confiança que baixa fins el 3,11 en el cas del Tribunal Constitucional. En el mateix paquet s’incorporen els mitjans de comunicació, amb un nivell de confiança del 4,30.
Ara bé, el pitjor suspens se l’emporta el Govern espanyol, que obté un 2,77 i els partits polítics entren en el garbuix dels suspesos amb un 3,40 sobre 10. L’exèrcit també rep, amb un 3,27. Dades que mostren, en certa manera, que els catalans han desconnectat treient confiança a les institucions de l’Estat. Una aplicació mental dels resultats de l’1-O.
