La caverna mediàtica ha reaccionat a la proclamació de la República amb comparacions aberrants, que van en la direcció de donar suport a la Fiscalia en la querella que previsiblement presentarà dilluns contra el president de la Generalitat per un delicte de rebel·lió. En un editorial especial del president del Grupo Prisa i fundador del diari El País, Juan Luís Cebrián, que tracta Puigdemont i els consellers de “banda”, assegura que els líders independentistes “amenacen de convertir el vodevil en tragèdia, com succeeix sovint en els carnavals de Rio de Janeiro”, és a dir, amb violència al carrer. I gosa comparar l’acte democràtic del Parlament amb ETA i amb l’intent de cop d’Estat de Tejero a punta de pistola al Congrés: “Ens trobem davant no només d’una declaració d’independència d’un territori, sinó davant de la més seriosa amenaça contra la democràcia espanyola des que es va aprovar la Constitució. Més seriosa encara que l’intent colpista de 1981, o el terrorisme d’ETA, perquè l’atac prové d’una insurrecció civil, alimentada, programada i atiada des de les pròpies institucions catalanes”.
I el president del Grupo Prisa avança el seu suport a la Fiscalia espanyola i reconeix que, al marge d’allò que estableixi el codi penal, els líders independentistes han de pagar per sedició, rebel·lió i traïció: “Sedició, rebel·lió i traïció són, al marge de les qualificacions penals, els veritables noms que el diccionari aplica sense matisos a l’actitud dels líders d’aquest intent d’iniciar una revolució bolivariana al cor d’Europa”.
Després d’aquestes consideracions, Juan Luís Cebrián reconeix quina és la raó per la qual Espanya ha de reaccionar amb totes les seves armes contra la democràcia a Catalunya. La supervivència del règim del 78 està en joc: “Tot i ser molt greu el desafiament independentista, el veritable desafiament que no es pot permetre és l’amenaça evident que, com a conseqüència del procés iniciat, afecti la supervivència del que s’ha anomenat el règim del 78, gràcies al qual els espanyols han gaudit de la més perllongada etapa de llibertat i el més alt nivell de vida de la seva història”.
I finalment, Cebrián critica que “alguns connotats líders de l’esquerra han sucumbit als cants de sirena del nacionalisme”. Creu que Podemos té “passió per derrocar la nostra democràcia reconeguda en la Constitució del 1978” perquè acull moviments antisistema, però també critica la tebiesa del PSOE en la defensa de la unitat d’Espanya sense fissures: “La socialdemocràcia, últimament més obsessionada pels eslògans i el domini de l’aparell sobre el partit que per oferir un projecte coherent i possible per a Espanya, s’ha perdut en l’ambigüitat que podria conduir a la irrellevància”.
