Els darrers mesos els CDRs (Comitès de Defensa de la República) han repuntat de nou les seves activitats com a resposta a les detencions contra persones del seu entorn polític i a la repressió posterior a les accions del Tsunami Democràtic. Entre els dies 21 i 25 d’octubre GESOP ha elaborat una enquesta amb una mostra de 1605 persones majors de 16 anys. L’objectiu és doble: veure l’impacte que tot plegat va tenir entre l’electorat català i afegir-li el que han tingut aquells adolescents que, tot i no tenir dret a vot, juguen un rol de manera indirecta com a ciutadans actius.
El primer que es desprèn és que, tot i les contínues polèmiques amb els polítics independentistes, el seu electorat valora molt positivament el paper que juguen gairebé a diari els CDR. Els votants de la CUP puntuen amb un 7,7 les seves accions quan creuem l’enquesta en base al record de vot de les eleccions del 21D de 2017. Amb un 6,54 per part dels votants de JxCAT i un 6,30 per part dels d’ERC, els simpatitzants d’aquests partits també aproven les accions dels CDR’s. Només els suspenen els votants de partits no independentistes, fent que la mitjana es quedi amb un 4,31.
Fins i tot un 42,7% dels votants de Catalunya en Comú aprova les accions dels CDR
Tot i el suspens en nota mitjana, el 50% de catalans els aproven i un 38,9% els suspenen, xifres que suposen el suport d’una majoria de la població. La dada més destacable, al marge de l’èxit entre els votants de partits independentistes, és que fins i tot un 42,7% dels votants de Catalunya en Comú el 21D aprova les seves accions. Unes dades que evicenciarien que els CDR “eixamplen la base” més enllà de l’independentisme més clàssic. Cal recordar que tradicionalment en pregunta binària el percentatge d’independentistes dels comuns oscil·la del 23% al 25%.
No és el biaix per sexe el que determina un major o un menor suport vers els CDR’s.
Un dels dubtes més recurrents a l’hora d’analitzar moviments socials o determinats comportaments polítics és el paper que juga el sexe. Així com en molts casos es poden veure tendències molt clares, en el cas dels CDR’s observem que, a nivell general, no hi ha cap mena de diferència a l’hora de posar nota entre els homes i les dones.
La diferència entre els CDR’s i la Brigada Mòbil dels Mossos d’Esquadra és, a efectes estadístics, molt més petita del que sembla: la nota que li posen Ciutadans, PSC i PP als primers fa que tot i ser aprovats per la majoria de catalans tinguin la mitjana suspesa. En el cas de la BRIMO també acaben d’aprovar pel suport extrem que obtenen, amb un 12,9% dels enquestats que els hi dóna un 10, i la equidistància dels votants de JxCAT i ERC (un 39,7% i un 36,2% aprova les actuacions de la BRIMO). Per copsar millor l’impacte que tenen les accions dels CDR entre l’independentisme es fa necessari veure com es distribueixen les notes que els hi posen per partit polític.
Quan mirem la distribució que els votants dels partits independentistes donen a les accions dels CDR ens trobem que els tres grans partits destaquen per ubicar el gruix del seu electorat al voltant del 8, amb una tendència entre els cupaires per moure’s entre el 8, el 9 i el 10 i de JxCAT i ERC d’ubicar-se entre el 6, 7 i 8. És un bon nivell de suport si tenim en compte que aquests fan activitats disruptives que trenquen la normalitat. No obstant, si fossin una empresa haurien d’ubicar-se entre el 8, 9 i 10.
Cal destacar que els comuns s’han ubicat en el bloc sobiranista per les característiques de la seva distribució: un 25,23% que els dóna un 0, un 23,36% que no s’entusiasma però els dóna un 5 i un 20,56% que es mou entre el 6, 7 i 8. Se situen de forma estable entre l’espai unionista i independentista.
Catalunya: un sol poble igual d’escèptic a l’hora d’abordar el diàleg sobre la independència.
Si una cosa uneix tots els catalans és quan es pregunta sobre les possibilitats que hi puguin haver sobre que Espanya dialogui mai una secessió. Ens trobem els mateixos patrons i les mateixes estructures de resposta, ja siguin partits independentistes, unionistes, d’esquerres o de dretes.
Només el PP, gràcies a la poca quantitat de casos, trenca la dinàmica dels catalans sobre les possibilitats d’acordar la independència. En aquest cas ho fa enfortint entre els que ho creuen gens probable. En general un 41,7% creu que és gens probable i un 37,4% poc probable. Cal segmentar per edat per adonar-nos d’alguns comportaments diferents: les dues franges més joves destaquen per veure poc probable un escenari on es dialogui per acordar la independència de Catalunya.
La Catalunya que es dibuixa després de les sentències és el d’un país que, tot i dividit, no satanitza les actuacions dels CDR i que veu molt poc factible que es produeixi un escenari dialogat de secessió vers l’Estat Espanyol. Aquestes xifres són en part previsibles i en part sorprenents; la manca d’una sortida política al conflicte ens mostra el perfil d’un ciutadà profundament escèptic. La part sorprenent ve pel cantó dels CDR, doncs fins i tot després de la criminalització dels darrers mesos -molt sovint per part dels mateixos partits independentistes els votants d’ERC, JxCAT i la CUP- els aproven i arriben a ser vistos amb bons ulls fins i tot entre el món dels comuns i el PSC. Catalunya ha encetat el post-procés amb la sentència del Suprem i la repressió posterior, però evidenciant un alt grau de maduresa política.
FITXA TÈCNICA:
Àmbit geogràfic
Catalunya.
Univers
Població de 16 i més anys que porta almenys un any vivint a Catalunya.
Dimensió de la mostra
1.605 entrevistes.
Error de la mostra
L’error mostral és de ±2,5% per al total d’entrevistes, per a un nivell de confiança del 95,5% ip=q=0,5. Per a cadascun dels àmbits territorials l’error mostral és de ±5,0%.
Treball de camp
Entre el 21 i el 25d’octubre de 2019.
