És “el primer gran dret social conquerit després de l’inici de la crisi, amb un consens de país sense precedents”, asseguren els promotors de la ILP sobre la Renda Garantida de Ciutadania, “una eina essencial per lluitar contra la pobresa i les desigualtats, un canvi de paradigma”, en paraules de la consellera de Treball, Afers Socials i Famílies, Dolors Bassa. La llei de Renda Garantida de Ciutadania ha obtingut la llum verda al Parlament amb els vots favorables de tots els partits (133 vots a favor, cap en contra i cap abstenció), després d’un camí certament tortuós per assolir el consens que va començar el maig del 2013. Tot just fa dos mesos, Govern i entitats van signar un acord per establir una prestació econòmica per als 29.000 beneficiaris actuals de la Renda Mínima d’Inserció i també a les 7.000 famílies monoparentals amb una feina parcial que tinguin un sou inferior a l’índex de renda de suficiència de Catalunya, actualment fixat en 664 euros mensuals.
Es tracta d’una prestació econòmica per a persones i unitats familiars que no disposin dels ingressos que els garanteixin els mínims per a una vida digna, però amb l’afegit que l’objectiu és vetllar per la seva inclusió social o laboral i no simplement fer una aportació econòmica sense cap seguiment. És en aquest sentit que Catalunya es converteix en el laboratori del nou paradigma d’ajudes socials, amb una xarxa que ofereix protecció econòmica i les eines necessàries perquè el ciutadà recuperi l’estabilitat social i laboral que ha perdut per múltiples circumstàncies.
Qui pot accedir a la Renda Garantida de Ciutadania?
Podran sol·licitar l’ajut les persones majors de 23 anys –i entre 18 i 23 anys en casos de violència masclista a la llar, tenir menors a càrrec o ser orfe dels dos progenitors- amb un mínim de dos anys de residència al país -no s’aplica a les dones que tenen permís de residència per reagrupament familiar i el perden com a conseqüència de divorci o separació, ni als catalans retornats-, que hagin esgotat totes les prestacions i que no tinguin la quantitat d’ingressos, rendes o recursos econòmics considerada mínima per atendre les necessitats bàsiques d’una vida digna d’acord amb el llindar d’ingressos fixat per l’indicador de la renda de suficiència de Catalunya. Les famílies monoparentals amb fills a càrrec que tinguin contractes a temps parcial amb ingressos inferiors a l’indicador de renda de suficiència de Catalunya també podran rebre la prestació fins a assolir els ingressos corresponents a aquest topall. A més, l’ajut serà compatible, i no computarà com a ingressos per a determinar el llindar econòmic, amb les prestacions econòmiques, públiques i privades de dependència, de beques escolars de menjador i transport, d’urgència per a evitar desnonaments i de beques públiques per a estudiar (de batxillerat o universitàries).
150 euros extra per buscar feina
No tenen dret a la renda garantida de ciutadania les persones que han cessat voluntàriament la seva activitat laboral, els treballadors afectats per un acomiadament si reben una indemnització. Sí que podran rebre la renda amb caràcter temporal fins que rebin la indemnització, però hauran de tornar la prestació quan rebin els diners. És a dir, que serà una mena de préstec públic. Tampoc no hi tindran dret les persones o unitats familiars que disposin de béns mobles o immobles suficients, llevat de l’habitatge habitual.
I una novetat: Tenint en compte que la filosofia de la RGC és no ser un simple subsidi, s’ha establert un complement mensual de 150 euros per a aquelles persones que segueixin un pla d’inserció laboral. De fet, la llei estableix que la persona que rep la prestació ha d’estar disponible per a treballar. “La disponibilitat per a l’ocupació comporta l’obligació d’estar inscrit com a demandant d’ocupació, de no rebutjar una oferta de feina adequada, de no causar baixa voluntària en un lloc de treball i de no sol·licitar l’excedència voluntària”, diu la normativa aprovada. Però si el receptor de l’ajuda rep una oferta de treball i la rebutja, no només perdà els 150 euros, sinó tota la prestació.
Les xifres de la prestació
La prestació començarà a aplicar-se el 15 de setembre amb el 85% dels 664 euros aprovats, i s’implantarà de manera gradual fins a l’1 d’abril de 2020, quan ja se’n podrà percebre el 100%. Per tant, aquest setembre la prestació serà de 564 euros per adult, i un cop desplegada totalment la llei, de 664 euros. Cada import es podrà ampliar segons els membres de la unitat familiar, de manera que dos membres podran percebre 996 euros mensuals; per a 3 persones –una parella i un fill, per exemple- s’estableix una quantia de 1.096 euros; per 4 persones corresponen 1.196 euros mensuals, per 5 persones, 1.208 euros i així progressivament. La prestació serà vigent mentre duri la situació de vulnerabilitat del ciutadà que la percep, sense limitació de temps. El pagament s’ha de fer en dotze mensualitats, per mitjà d’una transferència bancària.
El Govern preveu començar a pagar la renda garantida de ciutadania a partir del 15 de setembre del 2017. Hi accediran totes les persones que ara cobren la renda mínima d’inserció (PIRMI), que ara està dotada amb 426 euros mensuals. En aquest punt de partida, els beneficiaris percebran el 85% de l’IRSC (l’índex de la renda de suficiència de Catalunya), de manera que el primer membre de la família rebrà 550 euros; el segon, la meitat, i 75 euros per cada fill, amb un màxim de tres fills. De forma progressiva, el 2018, està previst que els beneficiaris percebin el 88% de l’IRSC i el 2019, el 94%. Finalment, l’abril del 2020 aquesta renda estarà totalment implantada i les quantitats seran 664 euros al mes per al primer membre de la família; 955 euros si la unitat familiar està integrada per dos membres, i 100 euros per cada fill fins a un màxim de 3. Per tant, la retribució màxima que pot assolir una família és de 1.200 euros mensuals.
Quin cost té aquesta prestació per a l’administració catalana?
Segons les estimacions del mateix Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, la renda garantida tindrà un cost d’uns 600 milions d’euros. Els 288 milions que costarà finançar els primers tres mesos de vida de la nova prestació aquest 2017 ja estan coberts, perquè estan contemplats al pressupost del PIRMI, i la resta, l’executiu confia que s’aconseguirà per la via dels ingressos impositius vinculats a la millora de l’economia.
Una llei sota el focus de Madrid
És possible que el govern espanyol recorri la llei al Tribunal Constitucional si aplica el mateix criteri que va aplicar amb normes similars, com ara l’impost de pisos buits, en què va al·legar que contravenia la constitució perquè instaurava un dret per als ciutadans de Catalunya que no tenen els ciutadans d’Espanya.
