El primer viatge del president de la Generalitat és avui a Brussel•les i s’entrevista amb Durao Barroso. Quina valoració en fa?
És una cosa molt positiva i n’hem d’estar molt satisfets. En primer lloc perquè el nou govern dóna prioritat a Europa. I Europa no són afers exteriors, sinó una qüestió interna perquè en formem part. I, en segon lloc, cal recordar que el president Barroso, per qüestions d’agenda, no rep a tothom. Per tant, que rebi el president Mas és una cosa important.
Quina imatge té Europa de Catalunya?
Europa sempre ha vist Catalunya com una part singular dins de l’Estat espanyol. Proba d’això és que ara estem a l’Oficina de la Comissió Europea i d’aquestes només n’hi ha a les 26 capitals europees i, per raons especials, a vuit ciutats més. Per exemple, a part de Barcelona, Milà o Munich.
I això com es concreta…
Doncs generalment la visita de comissaris europeus es concentren a la capital, però Barcelona aquest any ha rebut setze visites de comissaris convertint-se en la ciutat més visitada després de les capitals, fins i tot, més que algunes capitals. Aquesta importància també ve donada per totes les Fires Internacionals que se celebren a Barcelona. Molts comissaris saben que aquí tenen una plataforma de diàleg i de projecció.
Això vol dir que Europa té un coneixement suficient de Catalunya?
Catalunya per Europa no és tan important com nosaltres creiem. Som una part important d’Europa, però aquesta té 500 milions d’habitants. Dins Europa hi ha força ignorància sobre la pròpia història europea, de Catalunya i del fet diferencial català. Igual que passa a Espanya.
I Catalunya mira suficientment cap a Europa o estem massa pendents de Madrid?
Catalunya, a diferència d’una societat civil que de vegades va perdent empenta, té una infraestructura europeista important: el Patronat Català ProEuropa, el Secretariat per la Unió Europea… I els professionals de forma i de dins de l’administració coneixen els mecanismes d’Europa.
El nou delegat de la Generalitat davant de la UE serà Joan Prat, exambaixador de l’OTAN durant el govern d’Aznar. Si tenim en compte que el líder del PP no tenia gaire bona relació amb Europa, és positiu aquest nomenament?
Els diplomàtic som professionals i podem estar en un govern i en un altre, canviant o no de color. Pel país és bo tenir professionals de la diplomàcia que puguin estar en diferents governs. L’ambaixador Prat és un cas clàssic de diferents governs, però per això no el podem vincular a un determinat color polític.
I Senén Florensa és el nou secretari general d’Afers Exteriors… què li sembla?
El senyor Florensa és un gran professional que em mereix un gran respecte. L’he vist actuar en situacions complicades i sempre se’n surt bé. A nivell personal, només en puc fer elogis.
El govern ha anunciat que si cal obrirà més delegacions. Creu que hi ha llocs estratègics d’Europa on Catalunya encara no és present?
Això és una decisió del govern. A mi em preocupa que Catalunya estigui present a la Unió Europea i el centre de decisions d’aquesta és Brussel•les.
I a Brussel•les, la representació catalana és suficient?
A Brussel•les, els diferents governs, hi han tingut gent bona. L’administració catalana està preparada en temes europeus, encara que de vegades no es fa un suficient seguiment de les lleis. El 70% de les noves lleis que s’aproven a l’Estat espanyol i a Catalunya són fruit de decisions que s’han pres al Parlament i al Consell de ministres europeu. Malgrat això, de vegades, parem més atenció respecte allò que passa a Madrid que a Brussel•les.
Potser manca comunicació entre els diputats, els parlamentaris i els eurodiputats…
No. Els diputats, quan se’ls hi demana, van al Parlament de Catalunya. Hi ha una relació fluïda. En aquest sentit sobretot és important seguir l’activitat de la Comissió Europea, ja que abans de prendre una decisió sobre un tema demana l’opinió a agents econòmics i a governs estatals i autonòmics. Hi ha formes d’opinar. A més, a partir del Tractat de Lisboa tota decisió s’envia als Parlaments estatals.
Catalunya, per sortir de la crisi, hauria de tenir més en compte les polítiques que estant duent a terme altres països de la UE?
Espanya i Catalunya per sortir de la crisi s’han de fixar més en el que estan fent els altres països i ho estan fent. Quan els ministres d’economia es reuneixen vol dir que abans hi ha hagut altres reunions a diferents nivells: directors generals, experts… Dins de la UE hi ha un traspàs d’informació molt important entre els diferents estats membres.
Des de la Generalitat els darrers anys s’ha agafat com a referència Filàndia. Voler arribar a ser com els finlandesos és un bon objectiu?
Una cosa és que l’objectiu sigui assemblar-nos a Finlàndia, però Catalunya a nivell de formació, de tecnologia, d’inversió en la recerca… estem molt lluny de Finlàndia. Encara hi ha un llarg camí a fer!
Quins han de ser els objectius econòmics de la UE?
A nivell econòmic, a tota la UE, l’objectiu és poder créixer i donar ocupació. Però, a més, cal que l’economia de mercat sigui realment una economia social, és a dir, que el model social europeu – educació i sanitat gratuïta-, exemple a moltes parts de del món, es pugui mantenir. Aquest és l’objectiu fonamental.
El president Pujol l’altre dia deia: “Encara que econòmicament Xina és una potència, tothom vol seu europeu, però ningú vol ser xinès”. Aquesta crisi ha fet perdre part de la imatge de continent protector del qual gaudeix Europa?
No crec que Europa quedi tocada perquè estem molt lluny d’altres àrees. Només cal veure les dificultats que té el president Obama per donar cobertura sanitària a tots els ciutadans dels Estats Units. I això a Europa ho tenim. Potser haurem de fer nous càlculs, però el model social europeu s’ha de mantenir.
Davant aquestes revoltes que s’estan produint al Nord d’Àfrica com s’ha de preparar Europa i Catalunya? Preveu una important onada migratòria?
Tot és massa prematur. Esperem que aquests països acabin assolint democràcies més consolidades. De fet, les xifres d’immigració legal s’han aturat amb la crisi perquè hi ha menys ofertes de treball.
La UE ha estat suficientment contundent respecte les revoltes d’aquests països? A diferència d’Estats Units, la veu europea ha estat més tímida.
Estats Units és una sola veu, en canvi a Europa hi ha una sola veu però després de posar-nos d’acord vint-i-sis estats membres. Amb el Tractat de Lisboa s’ha creat el Servei Europeu d’Acció Exterior, és a dir, la diplomàcia europea, però ara tot just s’està construint.
A Europa totes les decisions són lentes….
Gràcies a aquest servei dissabte Nacions Unides aprovava una resolució sobre la venta d’armes a Líbia i dilluns la UE ja l’aplicava. Però, a més, en un cap de setmana s’han congelat comptes bancaris i s’han prohibit l’entrada a la EU d’un determinat grup de persones a l’entorn de Gadafi. Amb aquesta crisi els diaris han destacat més els Estats Units que Europa però quan Europa s’ha posat en marxa ha actuat més ràpid que en altres moments havia fet.
… Però, per exemple, la veu del president permanent del Consell de la UE, Herman Van Rompuy, ni s’ha sentit.
Que hi hagi una veu europea no vol dir que els líders dels vint-i-sis estats no puguin parlar. Ara mateix Zapatero està fent una gira per diferents països islàmics i això no es pot pas impedir.Cal donar-li temps. El Secretariat en aquests moments és més necessari que mai. Perquè aquests països s’estabilitzin necessiten una major implicació amb la UE i la funció del Secretariat en un futur és potenciar inversions europees a la riba sud, trobar finançament per a infraestructures, tractar problemes mediambientals… Les dues del Mediterrani no es poden ignorar i quan la situació s’estabilitzi caldrà reforçar la cooperació.
Quan es va presentar no era més un desig que un realitat abastable?
No, era una realitat que es podia fer, però de vegades la història canvia les coses. La pau i la unió a Europa després de la I Guerra Mundial tampoc va ser possible.
Fa un any i mig la Generalitat va presentar al govern espanyol un document de demandes perquè impulsés a Europa aprofitant la seva presidència. Sembla que res ha canviat…
Globalment, Barcelona durant la presidència espanyola va tenir una presència molt activa. La participació activa de la ciutat va ser important per la imatge de Catalunya, però caldria mirar les coses més concretes.
Un dels punts de demanda era el català. Aquest és un tema que de mica en mica l’opinió pública ha anat entenent i en el qual el govern espanyol ha fet passes. El català, encara que no és un idioma oficial, és present a la UE: hi ha possibilitat de parlar-lo i escriure’l, però ha de ser el consell de ministres de la UE qui aprovi la seva oficialitat.
Un grup de catalans ha portat la sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut al Tribunal d’Estrasburg, creu que té possibilitats?
Aquest tema no cap dins de la jurisdicció i del mandat del tribunal d’Estrasburg, però ja veurem quina interpretació en fan els jutges. Està molt establert en quins casos ha d’actuar cada tribunal i poden dir que la sentència del Tribunal Constitucional és un assumpte intern de l’Estat espanyol.
