L’arribada a Perpinyà -la tornada a Catalunya- del president a l’exili, Carles Puigdemont, ha causat una gran reacció entre els catalans de ciutadania francesa que, a l’altra banda de la ratlla, veuen la seva visita com “una etapa important de les relacions entre les terres catalanes” sota el domini de dos estats diferents des de 1659. El moviment Sí al País Català, format per catalanistes de França, ha emès un comunicat on celebra el que consideren un “fet històric” i un pas endavant per una part de Catalunya que consideren “aïllada” i que, amb l’acollida d’aquest gran acte independentista.
Aquest dissabte, afirmen, el Rosselló, el Vallespir, la Marenda i la meitat de la Cerdanya poden “tornar a sortir al mapa i recuperar el tren de la història” després d’haver estat “esborrats fins ara pel centralisme francès”. Sí al País Català vol expressar la seva “plena solidaritat i fraternitat” amb els catalans sota domini espanyol, que consideren “sotmesos a un context democràtic ingrat, qüestionat per la Unió Europea” i estén la mà al president català exiliat i a la resta dels seus compatriotes “en nom de la democràcia, la llibertat i el reconeixement dels catalans del sud cap a les nostres terres, que perceben com un espai de llibertat”.
La celebració de demà, diuen, no només será un pas en el que consideren un “procés de reconciliació dels catalans de França amb ells mateixos” sinó que, a més, ha de començar “la renovació d’una identitat sòlida, moderna i inclusiva” de la zona del país sota domini francès, que volen “associada a un renaixement polític i social” que ha de passar per una relació més estreta amb la resta de catalans, de qui van quedar separats pel Tractat dels Pirineus, que va posar fi a la Guerra dels Segadors i va partir el país en dos.
Sí al País Català es proclama defensor “d’un catalanisme útil, amb òptica nord-catalana, diferent de les preocupacions de la Catalunya autònoma però amb esperit de cooperació”. En aquesta línia, conclouen, hi haurà “un abans i un després” de l’acte d’aquest dissabte perquè Perpinyà, vista arreu del món com a “capital indiscutible de la Catalunya francesa”, ha rebut més atenció mediàtica que “tota la comunicació institucional implementada durant dècades”.
