“Tothom parla de referèndum, però ningú diu com vol que sigui la Catalunya del futur. Per això neix exigents.cat. Perquè volem el millor per a nosaltres. Per als nostres fills i filles. Per al nostre país”. Amb aquesta declaració de principis va néixer l’associació Exigents.cat, que vol “engegar un procés obert de generació d’idees i propostes per influir de manera decisiva en la construcció del futur del nostre país”. I per començar a posar fil a l’agulla sobre com pot ser el futur de Catalunya, i sobretot, per donar veu a ciutadans i també experts, s’ha donat el tret de sortida al Congrés Catalunya Futur amb una sessió inaugural sobre els reptes del segle XXI, i com el nou país s’ha de posicionar en l’escenari mundial, dominat per “un sistema capitalista caduc”.
El catedràtic d’història econòmica Josep Fontana, que per raons de salut no ha pogut assistir al Congrés, ha fet arribar un escrit en què assegura que “el repte més greu que afronta Catalunya, com a país del món, és la desigualtat”. Una desigualtat que en el cas de l’Estat espanyol Fontana en situa l’origen “entre els anys setanta i la crisi econòmica actual”, perquè aleshores va començar a posar-se fi a “la política de suport als sindicats, que els permetia tenir poder negociar bé les condicions de treball, i amb la crisi es va acabar una política de forta pressió fiscal sobre les grans empreses”. Dues condicions que han desaparegut i que a parer de l’historiador, endureixen les condicions en què la majoria de la població ha de construir el seu futur.
En la mateixa línia s’ha expressat la catedràtica de sociologia Marina Subirats, que ha assegurat la Catalunya del futur “haurà de decidir per què aposta, si per seguir el capitalisme salvatge i convertir Catalunya en un país competitiu que jugui a primera línia, amb un gran esforç per entrar en circuits globals i tancant les portes als desgraciats del món, o per una altra Catalunya que s’adoni que estem en una fase tòxica del capitalisme”. En aquest sentit, ha apuntat que cal “inventar una nova manera d’organitzar les coses, que encara no la veiem però que la gent jove comença a implantar. I Catalunya pot ser un laboratori de la societat post-capitalista”.
Subirats ha descrit una nova classe mundial, “la classe corporativa, una classe dominant que ja no és nacional, sinó transnacional, que ja no és la burgesia que tenia interès a desenvolupar el seu país, sinó que és una classe deslocalitzada a qui no preocupa en absolut destruir un país perquè no el vol preservar”. I a l’altre extrem, afegeix, hi ha “una classe precària, integrada per persones amb una feina precària però també per persones que es desplacen pel món perquè han d’abandonar el seu país. Gent que és més pobre que els proletaris, que almenys tenien un lloc al món. Això es barreja amb sectors de la classe treballadora que perden posicions i perden els seus habitatges i feines”, relata la catedràtica de sociologia, que ha instat els assistents a reflexionar sobre si Catalunya pot néixer com un nou país sense replantejar-se les bases del capitalisme.
Per la seva banda, el catedràtic de biologia Ramon Folch ha explicat que reflexionar sobre el país “ha d’interessar tothom, tant els que volen viure en una Catalunya independent com els que no, perquè no sabem què passarà“, i ha demanat “un canvi d’actitud de les persones perquè s’impliquin en el procés de definició d’un nou país, amb un nou model de país” A parer de Folch, “seria trist que la gran aposta per construir un país nou es fes replicant un model vell, perquè aquest nou país naixeria mort”. En el cas català, Folch ha remarcat que els empresaris catalans “responen a un model superat però no tan antiquat com la llotja del Bernabéu, no són corruptes i no evadeixen impostos en general”, i s’ha mostrat més crític amb la posició dels altres dos ponents, que han fet una crítica molt més directa al capitalisme. De fet, Folch ha dit que Espanya viu al segle XIX, la Catalunya autonòmica al segle XX, i jo penso com el segle XXI”
Abans d’iniciar el congrés, els assistents han pogut sentir un missatge de l’exdirector general de la UNESCO Federico Mayor Zaragoza, president honorífic del Congrés, que per raons personals tampoc no ha pogut assistir al Congrés: “Demà pot ser tard. La humanitat s’està atansant a punts de no retorn. Ens trobem davant de problemes globals que exigeixen solucions globals. Estem davant de processos potencialment irreversibles, estem deixant que la gent estigui ensangonada a la Mediterrània, què estem fent amb aquest neoliberalisme que augmenta les diferències socials? Hem de tenir la mà estesa, hem d’acollir, no és una possibilitat, és un deure”, ha dit Mayor Zaragoza.
També per missatge de vídeo, l’arqueòleg i antropòleg Eudald Carbonell, que presideix el Congrés, ha assenyalat que el marc legal del sistema polític espanyol “no pot donar resposta a les necessitats actuals, i la societat té l’obligació de propiciar les reflexions per canviar aquest escenari”, alhora que ha considerat que Catalunya es troba “en un moment idoni per construir un nou paradigma de país i de societat”. Carbonell ha vaticinat que l’any que ve, “podrem explicar al món les nostres reflexions i tancarem el cercle, perquè tenim l’oportunitat de participar en un nou món”, ha conclòs.
