Catalunya es recupera de l'amnèsia del 78

El Parlament anul·la per llei els consells de guerra sumaríssims en presència de familiars i víctimes del franquisme, que han assistit a un ple històric i emotiu

Els familiars de les víctimes del franquisme es troben a les portes del Parlament | Jordi Borràs

 
 

Avui els seus familiars han deixat de ser assassins i delinqüents per passar a ser víctimes innocents d'una dictadura feixista. Una seixantena de persones, víctimes i familiars del franquisme han viscut un moment històric al Parlament de Catalunya. La cambra catalana ha aprovat una llei que anul·la els consells de guerra sumaríssims que van assassinar unes 20.000 persones a Catalunya, gràcies a una llei impulsada per les associacions de memòria històrica i emparada per Junts pel Sí, la CUP i CSQP. Catalunya, gairebé quaranta anys després, ha aconseguit recuperar-se de l'amnèsia de la Transició espanyola. 

 

 

Els familiars han estat rebuts a les portes del Parlament, on han pogut conversar i explicar les seves experiències abans d'entrar a l'hemicicle. Molts d'ells no han pogut contenir les llàgrimes quan els demanaven pel seu cas i per com vivien el dia en què per fi es restitueix la seva memòria personal i la dignitat dels seus familiars. "És un dia fantàstic i trist a la vegada, molts de nosaltres hem perdut els nostres records d'infància i joventut, hem estat menystinguts i hem vist segrestada la nostra memòria familiar i sentimental", explica a El Món la Conxita Redó, a qui el franquisme va assassinar el seu germà Joan de només 18 anys, veí de Cadaqués.

 

 

 

 

 

La Montserrat, l'Imma i la Carme són tres de les quatre germanes de Salvador Puig Antich. El franquisme el va assassinat al garrot vil el 2 de març de 1974 acusat de matar un agent de policia. Puig Antich, militant del Moviment Ibèric d'Alliberament (MIL) és el símbol de la lluita de la seva família per restablir el seu honor, però ni els tribunals espanyols i Estrasburg mai no han acceptat revisar el procés. "Vivim aquest dia amb il·lusió i amb esperança, però el cert és que les coses estan difícils i no sabem si arribarà a bon port. Sigui com sigui, Catalunya sempre s'ha portat bé amb nosaltres, estem encantades amb el nostre petit país", diu a El Món la Montserrat, que també reconeix que el gest del Parlament s'ha fet esperat massa, "per por i per voler quedar bé sempre, el nom de Puig Antich no era massa ben vist, era incòmode", reconeix.

 

 

Les germanes de Salvador Puig Antich, Imma, Montserrat i Carme | Jordi Borràs

 

 

Les víctimes i familiars han esperat durant molts anys que l'Estat espanyol demanés perdó i anul·lés els consells de guerra sumaríssims, però aquest moment pocs compten que arribarà. "Ens empara el sentiment de justícia i de dignitat, no pas el rancor, i donem per fet que l'Estat espanyol no reconeixerà que la Transició va servir simplement per amagar sota la catifa el franquisme", remarca l'Aïda Lonenzo, de l'Associació de Familiars de Represaliats del Franquisme.

 
Un home ensenya la fotografia del seu familiar afusellat | Jordi Borràs

 

 

La llei de reparació jurídica de les víctimes del franquisme posarà fi a la humiliació continuada de víctimes i familiars, que durant quatre dècades han tingut vigents els consells de guerra sumaríssims del franquisme, perquè la democràcia espanyola s'ha negat a anul·lar-los. Així, segons la llei, "es declaren nuls i sense cap efecte jurídic tots els consells de guerra sumaríssims i les corresponents sentències, instruïts per causes polítiques a Catalunya pel règim franquista"

 

 

La llei aprovada estableix que el Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, "d'acord amb la present llei, emetrà a sol·licitud dels processats o dels seus familiars una certificació de la nul·litat del procediment i sentència corresponents". Es calcula que a Catalunya es van dur a terme uns 20.000 consells de guerra sumaríssims, i d'aquesta llei en queden exclosos casos com el del líder d'Unió, Manuel Carrasco i Formigueraperquè va ser afusellat a Burgos, o el del sindicalista anarquista Joan Peiró, jutjat a València.  

 

 

Comentaris