Catalunya és la comunitat autònoma que més lluny es troba de recuperar la despesa que destinava a l’atenció primària el 2009. Segons un informe d’Amnistia Internacional, la desinversió entre 2009 i 2018 arriba al -24%, molt per sobre del -13% que de mitjana cau a l’estat espanyol. També és de les regions que és a més distància de tornar a la despesa sanitària general d’abans de les retallades. Per contra, l’informe destaca que lidera el rànquing quant a despesa destinada a concerts sanitaris, gairebé un 25%, més del doble que la resta de comunitats, que en la majoria de casos se situen per sota del 10%.
En l’informe, que analitza l’impacte de les polítiques d’austeritat, Amnistia lamenta que tot i que el PIB espanyol ha augmentat un 8,6% des del 2009 això no ha suposat un augment equivalent en despesa sanitària pública, que s’ha reduït en un -11,2% durant el mateix període. Per contra, sí que s’ha incrementat la despesa sanitària privada, en un 16,28%.
El mateix patró s’ha repetit a una escala més petita, per comunitats autònomes, amb l’única excepció de les Illes Balears, que sí que recuperen la inversió de fa onze anys. Catalunya és la cinquena comunitat on més cau la inversió respecte 2009, en un -12,37%, per darrere de Castella La Manxa, Astúries, La Rioja i Galícia.
Despesa sanitària per habitant
Una altra xifra “alarmant” segons AI és que entre el 2009 i el 2018 s’ha reduït la despesa sanitària per habitant en un -10,5%, fet que suposa que el 2018 l’Estat va gastar per cada persona 147 euros menys que fa una dècada, amb un total de 1.248 per habitant. En el cas de Catalunya, es destinen 186 euros menys, amb un total de 1.227 per habitant.
Atenció Primària
Un dels focus de l’informe és la despesa destinada concretament a l’àmbit de l’atenció primària, “fonamental per afrontar una crisi sanitària com la pandèmia del coronavirus”. Segons l’organització, ha estat una de les àrees més perjudicades, reduint-se de mitjana en l’última dècada en un -13% a tot l’Estat i en un -24% a Catalunya. L’única comunitat on augmenta la despesa és a Múrcia, on ho fa en un 6,9%.
Quant a les ràtios de personal mèdic i d’infermeria en atenció primària per cada 1.000 habitants es manté similar a l’any 2009 si bé a Catalunya creix un 0,06% en tots dos casos, lleugerament per damunt de la mitjana espanyola.
Salut pública
Pel que fa a la despesa en salut pública Espanya hi destinava 723 milions d’euros el 2009 en front als 604 del 2018. En el cas català, la despesa era de 79 milions i s’ha reduït fins als 62 (-21%).
Concerts sanitaris
D’acord amb el document d’AI, Catalunya encapçala la despesa sanitària en concerts, és a dir, despesa efectuada en la compra de serveis sanitaris a agents privats. Mentre que la variació de la mitjana estatal d’aquest indicador gairebé no fluctua entre 2009 i 2017 i passa del 8,98% al 9,24%, Catalunya és la que més despesa dedica a aquesta partida, amb un 24,89%. La segueixen les Illes Balears (11,1%) i Madrid (10,7%) i en la resta de comunitats és inferior al 10%.
Per tot plegat, Amnistia assenyala que Espanya ha d’adoptar “una estratègia de reforç” del Sistema Nacional de Salut i demana a les autoritats estatals i autonòmiques que prioritzin la recuperació de la despesa total i per habitant als nivells existents abans de les mesures d’austeritat. A més, demanen que s’incrementi la inversió de manera progressiva i que es prioritzi l’atenció primària amb més recursos humans i materials.
De la mateixa manera, l’organització demana reforçar també els mecanismes de rendiment de comptes davant “potencials mesures de restricció de la despesa sanitària”.
