Polònia i Catalunya. Més enllà del tòpic ‘polaco’ amb què molts espanyols titllen els catalans, ara podrien estar unides pel Tribunal Suprem. És una història juridica i rocambolesca que barreja el magistrat del Tribunal Suprem, Pablo Llarena; un brivall polonès; un jutge de Badalona; Carles Puigdemont i el Tribunal de Justícia de la Unió Europea. Un grapat d’ingredients que podrien esberlar la instrucció del judici del procés que va condemnar a 99 anys de presó als líders independentistes.
Abril de 2018, la policia atura un cotxe
Tot comença el 20 d’abril de 2018, quan la policia de Badalona va enxampar un ciutadà polonès circul·lant amb un permís de conduir albanés que segons l’informe pericial era més fals que una moneda de tres euros. Arran de la denúncia policial, el Jutjat de Guàrdia, aleshores el número 4 de la ciutat, l’11 de juny, el va citar per prendre-li declaració. Va ser inútil. Després de diversos intents, el jutge va dictar una requisitòria de detenció el 27 de setembre.
Però el 16 d’octubre, el Jutjat va rebre un fax un escrit d’una advocada en què declarava que compareixia en nom de l’investigat. Hi adjuntava la vènia de l’advocat d’ofici i la designació de l’acusat al seu favor com a lletrada. L’advocada demanava cessar la requisitòria i assumia les diligències del cas. A més, manifestava la voluntat del seu client de comparèixer al Jutjat.
Qüestió prejudicial
El jutge no ho tenia clar. Si bé entenia que l’hauria de permetre’s personar, la jurisprudència i la llei no eren clares. L’article 118 de la Llei d’Enjudiciament Criminal i la jurisprudència del Tribunal Constitucional de 1989 que l’interpretava permetien que el dret a designa d’advocat es pogués negar en aquells casos que l’acusat romangués absent o en parador desconegut. Un dret que recuperaria quan fos detingut. Tant era així que, coetàniament al cas, el jutge instructor del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, no va permetre personar-se l’aleshores advocat de Carles Puigdemont, Jaume Alonso Cuevillas, pels mateixos motius. Una decisió presa malgrat que no es trobava en parador desconegut i va comparèixer davant la justícia belga.
El titular del jutjat número 4 de Badalona va presentar una qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea. L’instructor entenia que la llei espanyola era contrària a l’article 47 de la Carta Europea de Drets i en especial, a l’article 3.2 de la directiva europea 2013/48 que regula els drets dels sospitosos i acusats en procediments penals, en concret al dret a l’assistència lletrada.
El dotze de març d’enguany, just dos dies abans de decretar-se l’Estat d’Alarma, el TJUE va sentenciar el cas amb la resolució C-659/18. La decisió establia que la llei espanyola i la jurisprudència era contrària a la directiva europea sobre el dret a assistència lletrada durant la fase d’instrucció al·legada pel Jutge i a l’article 47 de la Carta. En aquest sentit, el tribunal va considerar que tot sospitós té dret a la representació lletrada en els procesos penals i no només quan ha estat detingut. Un dret que no es pot demorar, tal i com interpretavala jurisprudència espanyola, per incompareixença del sospitós.
El cas de Puigdemont
Aquesta resolució ha fet aixecar les orelles a l’equip de defensa de Carles Puigdemont, que dirigeix Gonzalo Boye, perquè consideren que és un cas totalment extrapolable al de l’expresident durant la instrucció de Pablo Llarena. De fet, l’instructor de la causa del procés no va deixar personar als advocats de Puigdemont, Toni Comin i Clara Ponsatí fins el 27 de març de 2018, cinc mesos després de començar la instrucció. Precisament, va argüir que no s’havien posat a disposició del Tribunal. En concret, els va permetre personar perquè Puigdemont havia estat detingut a Alemanya i perquè havia tramitat les ordres de Comin i Ponsatí.
Ara els advocats, amb aquesta qüestió prejudicial al sarró estudien com utilitzar-la en el procés del Suprem. En concret, la resolució del TJUE constata que la justícia espanyola no complia els drets europeus de garantir la defensa lletrada i el president i exconsellers en van ser víctimes. Una de les opcions amb què treballen els lletrats de Puigdemont és incloure aquesta resolució com argument clau de la indefensió que s’hauria generat durant la instrucció del cas. Una opció que podria fer trontollar la legalitat de la instruccio del Suprem.
De moment, és un argument clau de Puigdemont i Comin per defensar que no s’atorgui el Suplicatori a l’europarlament. És oxigen per a la seva defensa el fet que qui reclama el seu processament hagi estat el mateix jutge que l’ha tingut durant cinc mesos sense advocat, al marge del que ordenen les normes europees. Poc s’esperava el polonès acabar d’embolicar la troca d’un procés judicial interminable.
