Carles Riera: “Necessitem un nou cicle de mobilització social i desobediència civil”

Entrevista al portaveu de la CUP al Parlament, que acusa l’executiu de Torra de “practicar la repressió” i “d’obediència a la Constitució, l’Estatut i les ordres dels tribunals espanyols”

Com llegeix la CUP la remodelació del Govern de Quim Torra, a les portes de ser inhabilitat i que, d’entrada, refreda el calendari electoral com a mínim uns mesos?

La legislatura estava i està esgotada, i un dels principals motius és l’esgotament del Govern. És un Govern que no ha fet cap pas endavant des del punt de vista nacional i tampoc no n’ha fet cap pel que fa a les polítiques socials i econòmiques al servei de la superació de les desigualtats cada vegada més greus. Ni tan sols ho ha fet en un context d’emergència sanitària, educativa, econòmica i social arran de la Covid.

I una altra raó de l’esgotament és la guerra interna entre ERC i JxCAT, que posa el Govern en un permanent atzucac. No hi ha expectativa, i per entrar en un nou cicle polític que ens permeti avançar calen eleccions tan aviat com sigui possible.

Per que fa a la remodelació, pot obeir a la recomposició de l’espai de JxCAT en relació al PDeCAT, també pot respondre a anticipar escenaris de governança si el president Torra és inhabilitat, i en tercer lloc podrien representar un canvi positiu en la línia política del Govern.

Amb quina hipòtesi es queda?

Al nostre entendre és una recomposició de l’espai polític de JxCAT, i per tant, no modifica l’anàlisi de la CUP: la legislatura està esgotada.

La CUP havia demanat reiteradament la dimissió del conseller d’Interior. Finalment, ha estat cessat.

Aquest cessament arriba tard, però arriba. El conseller Buch ha liderat un departament que s’ha acarnissat en la repressió de la dissidència i la protesta independentista, i malgrat no tenir cap expectativa en aquest Govern, hem de celebrar que el conseller Buch ja no dirigeixi els Mossos i que s’hagin produït altres relleus al departament.

Si la CUP hagués estat al Govern, què hauria fet per avançar nacionalment, tenint en compte que al davant hi ha un Estat amb tota la maquinària de poder i repressiva per impedir-ho?

Ser un agent actiu, un motor, des del punt de vista de la mobilització social en defensa del dret a l’autodeterminació. El Govern ha estat un fre a la mobilització independentista, i a més no hi ha hagut lideratge de les institucions, i aquestes s’han de comprometre també amb la reactivació de la mobilització. En segon lloc, tenir una posició molt més ferma davant la repressió i en defensa dels drets civils i polítics, però ens hem trobat amb un Govern que ha practicat la repressió. La repressió dels Mossos d’Esquadra dona continuïtat a la repressiço de la dissidència i la protesta que practica l’Estat. Des del departament d’Interior ha promogut la continuïtat de la repressió. La CUP hauria fer un canvi en el model de seguretat per posar al servei dels ciutadans un cos en defensa dels drets humans, civils, democràtics i polítics.

La CUP, disposada a fer un pas endavant i entrar al Govern si hi ha fites polítiques clares JORDI BORRÀS

La CUP, disposada a fer un pas endavant i entrar al Govern si hi ha fites polítiques clares JORDI BORRÀS

Dieu que el Govern ha practicat la repressió, però paradoxalment, el president Torra serà previsiblement inhabilitat per defensar els drets fonamentals amb una pancarta.

Certament, el president Torra ha mantingut una posició a nivell discursiu, de relat i simbòlic en alguns moments de vocació clarament independentista, i s’ha mostrat favorable a aguditzar les mobilitzacions per tal de confrontar amb l’Estat i exercir el dret a l’autodeterminació. Però no ha tingut cap repercussió en l’acció del seu executiu, al contrari, hem tingut un Govern de gestió autonòmica que no ha volgut generar cap conflicte amb l’Estat, d’estricta obediència a la Constitució, l’Estatut i les ordres dels tribunals espanyols. Hi ha una dissociació molt extrema entre els discursos del president i l’acció del seu equip.

La repressió de l’Estat és, justament, un argument emprat per ERC i JxCAT per no anar més enllà. És, al vostre entendre, un factor rellevant per frenar?

Qui pensi que podrem resoldre aquest conflicte exercint l’autodeterminació i avançar de forma real cap a la República sense repressió, està absolutament equivocat. La repressió és inevitable, i qui no ho vulgui admetre ha de fer un pas al costat. Tant de bo es pogués resoldre sense repressió, però ja hem vist que no. Estem a prop de 2.000 persones que estan sent objecte de repressió per part de l’Estat, i encara ens queda un gran camí per recórrer i una gran repressió per sostenir. Hem de convertir la repressió en un enfortiment moral nostre i en una debilitat moral seva.

I pel que fa a la relació amb Madrid, què hauria fet la CUP des del Palau de la Generalitat?

Avançar en l’exercici del dret a l’autodeterminació. Això vol dir posar sobre la taula que només pot haver-hi una negociació amb l’Estat si es donen com a mínim quatre condicions: que l’Estat ens reconegui com a nació, que ens reconegui com a subjecte polític de ple dret, que reconegui el dret a l’autodeterminació i que habiliti un instrument democràtic per exercir-lo, i finalment, aturar i revertir la repressió. Aquest és el punt inicial de qualsevol procés de diàleg.

Cap de les quatre condicions no es donen, però el Govern va acceptar la taula de diàleg amb el PSOE i es podria reprendre al setembre. La CUP no hauria acceptat asseure’s en aquesta taula en cap cas?

No. El Govern ha de denunciar aquest fals diàleg i actuar amb sobirania.

Què vol dir?

Recuperar la sobirania sobre els recursos bàsics i els serveis públics que actualment estan en mans de l’Estat o de les empreses de l’IBEX. Per raons nacionals però també per raons socials, per tal que la provisió d’aquests serveis bàsics estiguin al servei de la gent i no dels interessos de l’Estat o de les elits. I en conseqüència, legislar en favor d’aquests objectius.

Cada vegada que Catalunya ha legislat per recuperar sobirania, la justícia espanyola i l’Estat ho han tallat d’arrel, anul·lant les lleis via Tribunal Constitucional o empresonant dirigents polítics. No sembla un camí fàcil.

Si això implica desobeir l’Estat o no obeir les ordres de l’Estat, la CUP des del Govern aplicaria igualment aquestes lleis i aquestes normatives, assumint tots els riscos repressius que això implica. Ens hem ofert reiterades vegades per entrar a la Mesa del Parlament i ser nosaltres qui facilitem les tramitacions, però se’ns ha mantingut la porta tancada.

Si ens refiem dels sondeigs electorals i dels darrers resultats, és molt probable que la suma d’ERC, JxCAT i CUP es torni a produir. Què exigirà la CUP en aquest escenari per permetre un altre Govern amb aquests dos socis, si és que no intenten un pacte alternatiu?

 

La CUP té l’experiència del 2017, en què érem determinats al Parlament i amb una forta capacitat de condicionar l’acció del Govern. Quan la CUP és forta, canvien coses i passen coses. Però quan la CUP no té força, però facilita la formació del Govern i que Roger Torrent fos president del Parlament, ja hem vist que no hem anat enlloc. De les dues experiències n’hem de treure conclusions alliçonadores per a una propera legislatura. Si la CUP és determinant, des de les institucions es podran fer passes fermes i definitives per exercir l’autodeterminació, si cal, unilateralment. Caldrà una mobilització permanent, amb el suport de la Generalitat i el Parlament, però també dels ajuntaments. Mentre l’Estat no accepti les condicions mínimes per començar a parlar, hem d’actuar unilateralment.

Riera avisa que la repressió és inevitable per assolir la república JORDI BORRÀS

Riera avisa que la repressió és inevitable per assolir la república JORDI BORRÀS

Més enllà de mobilitzacions, potser els ciutadans necessiten tenir un horitzó, com va ser l’1-O.

Volem posar fites polítiques molt concretes per exercir l’autodeterminació i avançar de forma efectiva i real, no simbòlica, cap a la independència. I amb un fort compromís molt actiu per tornar al carrer. És imprescindible que tornem al carrer, necessitem generar un nou cicle de mobilització social i desobediència civil, perquè només així serà possible dur a terme una acció institucional en aquest sentit.

Per tant, la CUP torna a estar disposada a entrar al Govern.

Si hem d’assumir compromisos institucionals per tal de dur a terme aquest programa de ruptura democràtica amb l’Estat, unilateralitat i justícia social, assumirem totes les responsabilitats. Si és per limitar-se a gestionar un Govern autonomista, no hi serem.

La CUP podia deixar en minoria el Govern i tombar-lo si hagués volgut.

Nosaltres ja vam passar a l’oposició quan vam veure que no complia i que a més, feia polítiques contràries a l’autodeterminació i la justícia social. En paral·lel, no deixem de treballar per posar un programa polític, una estratègia que permeti un nou cicle de suma de l’independentisme per avançar. Estem dialogant contínuament amb les altres forces independentistes polítiques i socials per trobar una estratègia compartida que ens permeti iniciar un nou embat amb l’Estat amb un front independentista.

La CUP fa de mediadora entre ERC i JxCAT, en batalla permanent...

Certament, les posicions polítiques d’ERC i de JxCAT no han ajudat i no ajuden. Per un cantó, ERC segueix volent posar expectatives en un diàleg que no porta enlloc i que és fum, i per altra banda, JxCAT és còmplice de polítiques que no només són antisocials sinó que ens manlleven la sobirania. I la guerra que es dona entre els dos partits tampoc no ajuda, crea un clima difícil. Malgrat tot, la CUP segueix fent propostes i plantejant que, malgrat que tenim visions diferents del país, seguim apostant perquè hi hagi l’oportunitat d’un nou cicle de mobilització social i institucional en què l’independentisme sumi per enfrontar-se a l’Estat.

Senyor Riera, ERC aposta pel “diàleg amb l’Estat”, JxCAT parla de “confrontació amb l’Estat”. Quin concepte definiria la CUP respecte a Madrid?

Autodeterminació malgrat l’Estat. Hem d’exercir l’autodeterminació i la sobirania amb l’acord o sense l’acord de l’Estat, aquest és el concepte d’unilateralitat.

 

Comentaris