Carbonell considera que la reunió de Carod amb ETA és de Nobel de la Pau

L'expresident d'ERC lamenta a les seves memòries que la cúpula del partit no donés suport al conseller en aquell moment

L'expresident d'ERC Jordi Carbonell lamenta que la cúpula del partit no doés suport a l'aleshores conseller en cap de la Generalitat, Josep-Lluís Carod-Rovira, quan aquest es va reunir amb ETA. Així ho afirma a les seves memòries, 'Entre l'amor i la lluita' (Proa), publicades recentment, i en les quals critica que l'executiva del partit es "va acovardir" i va acceptar substituir Carod com a conseller en cap per Josep Bargalló, tot i que aquest ha estat un "gran conseller primer".

L'exdirigent independentista retreu a ERC que amb aquest relleu es va plegar a la voluntat del PSC i del líder del PSOE, José Luis Rodríguez Zapatero, quan el que hauria d'haver fet és mentenir Carod al Govern i no cedir davant dels socialistes que amenaçaven amb trencar el tripartit si el conseller en cap no abandonava l'executiu.

"Jo era partidari de resistir: si els socialistes amenaçaven amb trencar, que tinguessin la valentia de fer-ho, però no es podia castigar una persona que havia fet una actuació en el mateixa direcció que a altres els ha valgut molts premis, inclòs el Nobel de la Pau", sosté.

Expulsar Carod del Govern era "injust i políticament negatiu", per la qual cosa, quan la direcció d'ERC va decidir rellevar-lo per Bargalló, Carbonell explica que va abandonar la reunió de l'executiva "indignat i protestant de manera vehement".

Carbonell recorda que és una de les poques persones a les quals Carod va consultar la seva reunió amb ETA abans que es produís, i recorda que li va donar la seva plena aprovació perquè ha avalat que era un bona decisió per contribuir al final de la violència al País Basc.

Després que es publiqués a la premsa la trobada amb la banda, lamenta que comencés una "caça de bruixes violentíssima" contra Carod, de la qual critica que van ser còmplices el líder de CDC i de CiU, Artur Mas, i el d'UDC, Josep Antoni Duran, als qui retreu que van mantenir una actitud "vergonyosa" per la seva agressivitat contra Carod.

Malgrat la seva crítica al partit per aquest episodi, Carbonell fa un balanç positiu del seu pas per ERC, que va presidir entre 1996 i 2004, i que considera "l'únic partit que segueix amb conseqüència el camí cap a la independència de Catalunya i la seva plenitud nacional", paraules que diu poc després que l'hi hagi sorgit a ERC un competidor a l'àmbit nacionalista, Solidaritat Catalana per la Independència (SI).

Memòries de la resistència

Condecorat amb la Medalla d'Or de la Generalitat, Carbonell va ser un dels impulsors de l'Assamblea de Catalunya, l'organisme unitari d'oposició antifranquista en què partits, sindicats i altres organitzacions catalanes van reivindicar el final de la dictadura i l'aprovació de l'Estatut.

Relata en les seves memòries les tortures que va patir a la comissaria després de ser detingut a una reunió de l'Assamblea, el seu pas dues vegades per la presó Model, i els primers grans èxits de l'antifranquisme, com la celebració, el 1977, del primer 11 de Setembre després de la mort de Franco.

"Que la prudència no ens faci traïdors" és la frase cèlebre que sempre se li recorda a Carbonell, tot i que afirma en les seves memòries que el seu axioma favorit és: "Amb Espanya no hi ha res a fer".

 
 

Comentaris