Els serveis d’intel·ligència de l’Estat espanyol han tornat a casa. Amb el nou executiu espanyol de Pedro Sánchez, el Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), torna a estar a les ordres del ministeri de Defensa, després de set anys a les ordres de Presidència. La ministra del ram, Margarita Robles, serà l’encarregada de marcar de prop, el veterà Fèlix Sanz Roldán, el secretari d’Estat director del CNI, així com intentar evitar una guerra interna amb el Centre d’Informació de les Forces Armades, la CIFAS, els serveis d’informació militars immersos en un projecte de canvi per crear l’Oficina d’Informació Militar (OIM) així com l’aprovació d’un nou Pla estratègic de Sistemes i Tecnologies de la Informació de Defensa.
La decisió que “La Casa” -nom amb què es coneix el CNI- torni a Defensa té una clara intencionalitat política. De la mateixa manera que ho fou, quan Mariano Rajoy va ordenar la seva dependència de Presidència, ministeri controlat amb mà de ferro per la llavors Vicepresidenta, Soraya Saenz de Santamaría. El pas a la Moncloa es va justificar a les hores per “l’evolució dels serveis d’intel·ligència” i sobretot, perquè CNI fa servei a “tot el govern espanyol i especialment, al seu president”.
L’adscripció a Defensa, on va nèixer per l’evolució del seu antecessor Centro Superior de Información de la Defensa (CESID), fa trontollar els serveis d’informació i anàl·lisi de les forces armades que es troben en procés de modernització, adaptació i canvi d’orientació estratègia al nou entorn de la defensa dels Estats. El retorn a Defensa també despista la seva feina dins l’àmbit del Departament de Seguretat Nacional, creat al 2012 com un organisme per assessorar el president espanyol de les amenaces en seguretat.
CIFAS es reinventava
Ras i curt, el CIFAS volia ampliar els seus serveis d’informació a escenaris globals i estratègics i no limitar-se a l’anàl·lisi i informació en zones d’operacions. Un projecte que comptava amb recursos compromesos del pressupost públic i amb licitacions de 4.058.891 d’euros per a les futures instal·lacions de l’Oficina d’Informació Militar a la base de Retamares, al País Valencià, on s’hi concentra tot el sanedrí de l’Estat Major de la Defensa amb els comandaments de Ciberdefensa o d’Operacions Especials.
Ara tot el projecte que inclou un Pla Estratègic dels Sistemes i Tecnologies de la Informació i les Comunicacions del ministeri de Defensa. Un projecte que té com a prioritat, segons la instrucció 33/2018 de 6 de juny, firmada pel Secretari d’Estat de Defensa, Agustín Conde, “avançar cap a una única infraestructura integral d’Informació per a la Defensa”. Projectes liderats pel cap de la CIFAS. el general de Divisió Francisco Rosaleny, que hereda la gran conversió del General empordanès Francisco Gan Pampols.
Retorn a la coexistència
Ara bé, el CNI i el CIFAS no serà la primera vegada que conviuen. En el període del 2004 fins el 2011, any que es va fundar el CIFAS quan dos anys abans havia nascut el CNI com a conversió del CESID. Una època en què marcada pels atemptats gihadistes a Madrid, el CNI va crèixer com el centre neuràlgic de l’estratègia d’intel·ligència i el CIFAS acumula les tasques més operatives. Ara bé, el CIFAS està considerat per llei de creació com l’únic interlocutor d’intel·ligència militar del Ministeri de Defensa.
La cohabitació és un misteri i més amb Fèlix Sanz al capdavant, un home nomenat per José Luis Rodríguez Zapatero i que encara té mandat fins el març de 2019. De fet, és un dels 39 militars en servei que es va integrar a les forces armades abans de l’arribada de la democràcia. El secretari d’Estat director del CNI ha estat l’artífex de crear uns serveis d’intel·ligència de majoria civil -que toparia amb el sistema militar-. Concretament, segons les dades del mateix Centre Nacional d’Intel·ligència, la nòmina és de 3.500 efectius dels quals un 66% són civils, un 24% militars; un 8% guàrdies civils i 2% policies.
Sanz Roldán també haurà de gestionar dins a Defensa la incorporació de 500 efectius, enguany 125, més pel servei amb l’avantatge que ja té aprovat el pressupost per aquest 2018, amb 281,95 milions, un 8% més que no pas tenia en caixa el 2017 i els 241 amb què comptava durant el 2016. També s’afegeix a la complicació de la nova coexistència en el mateix ministeri és el comandament de Ciberdefensa militar i el poderós Centro Criptológico Nacional que es troba integrat al CNI, un departament amb recorregut perquè una de les prioritats de la “defensa intel·ligent” és el ciberespai.
El cas català
El canvi d’adscripció del servei també té una lectura catalana. De fet, l’aprovació del nou Concepte Estratègic del CNI 2015-2020, inclou -tal i com recull la Llei de Seguretat Nacional- la defensa dels “valors i principis constitucionals”. Això va fer sospitar que el CNI centraria recursos a Catalunya pel procés polític durant els darrers anys, amb uns 150 agents. Un increment reconegut pel mateix Sanz però justificat per l’amenaça gihadista. Després dels atemptats del mes d’agost a Barcelona i Cambrils, encara ha reblat més aquesta presència.
De fet, el periodista especialitzat en la història dels secrets secrets espanyols, Fernando Rueda, en el seu llibre La Casa II (Rocaeditorial, 2017), relata un virtual operatiu antiindependentista del CNI. Situa a Andrés Cassinello, l’home que va portar Josep Tarradellas i responsable del Servicio Central de Documentación, el SECED, els serveis secrets del tardofranquisme i la transició; així com Javier Calderón, un altre històric dels serveis d’informació. Tots dos suposadament haurien executat un pla de contrainformació per millorar la imatge d’Espanya a Catalunya i per mobilitzar els partidaris de la unitat d’Espanya. Fins i tot, apunta el CNI com organitzador i finançador de la manifestació “Som Catalunya, Som Espanya” del 12 d’octubre de 2013 a la plaça Catalunya.
No cal oblidar que una de les poques conferències públiques del director del CNI es va celebrar a Barcelona. Concretament, el 21 d’abril de 2016 al Cercle d’Economia, amb l’argument de la seguretat i l’empresa.
Un general que torna a Defensa
En tot cas, si el CNI s’entén dins l’estructura de Defensa no deixa de tenir una direcció civil que respon al govern espanyol en global. Ara bé, això no treu que la cohabitació amb els militars faci grinyolar algunes de les seves funcions. Un dels avantatges és que el director del CNI és un general que fins i tot va se cap de l’Estat Major de la Defensa. I això no és sobrer si s’ha de tornar a entendre amb militars.
