L’anunci del president Quim Torra de convocar eleccions després de l’aprovació dels pressupostos de la Generalitat, com a resposta a la crisi oberta entre els dos socis de Govern, ERC i JxCAT, arran justament de la retirada de l’escó del president, ha donat el tret de sortida oficial a una precampanya electoral que, de fet, es remunta al 30 de gener del 2018, quan el president del Parlament, Roger Torrent (ERC) va suspendre la investidura telemàtica de Carles Puigdemont. Des d’aleshores, les relacions entre els dos grans partits de l’independentisme, socis al Govern i al Parlament, han penjat d’un fil, i finalment ha estat el president Torra, poc més d’un any i mig després de prendre possessió, qui ha verbalitzat la necessitat de tornar a exposar projectes a les urnes.
Als partits que ja tenen representació s’hi sumarà com a mínim l’oferta de l’extrema dretsa de VOX, que no ha anunciat candidat, però que el 10-N va presentar per Barcelona Ignacio Garriga, i pren forma també un partit liberal-conservador, de tall catalanista i pactista, amb Marta Pascal (ara al PDeCAT) i diversos exdirigents d’Unió, com Roger Montañola i Antoni Fernández Teixidó. No han concretat ni nom del partit ni candidat, però hi hauria Lliures i la Lliga com a mínim, amb un espai electoral que pretén captar el vot convergent més conservador i que refusa l’independentisme de JxCAT. El mateix Roger Montañola ha explicat que aquesta opció no vol situar-se ni en el bloc independentista ni en el constitucionalista, i ha deixat clar que Manuel Valls no hi té cabuda.
Carlos Carrizosa i Lorena Roldán amb el dit amunt en el ple del Parlament. ACN
De l’arc parlamentari actual, quins caps de cartell sonen?
Ciutadans: No hi ha candidat a l’espera d’un acord amb el PP. Inés Arrimadas, cap de cartell el 2017, essent el partit més votat, ha marxat a Madrid, i des d’allà, després de la gran desfeta de Cs a l’Estat, que s’ha quedat amb només 10 escons, ha proposat un acord electoral amb el PPC per recollir el vot constitucionalista sota la marca Catalunya Suma. En aquest acord no s’hi inclou VOX, principal sangonera de vots de PP i Cs. Lorena Roldán va substituir Arrimadas al capdavant del partit, però no queda gens clar que pugui liderar aquesta fórmula, si és que el PP, ara amb només 4 diputats al Parlament, s’hi vol sumar. Per aquest cartell sonen fins a vuit noms: Lorena Roldán (Cs), Alejandro Fernández (PP), Carlos Carrizosa (Cs), Jordi Cañas (Cs), Manuel Valls (Barcelona pel Canvi), Juan Carlos Girauta (Cs), Nacho Martín Blanco (Cs) i Santi Rodríguez (PP).
Junts per Catalunya: No té candidat, però sí molts noms que ballen als mitjans de comunicació. Encara ha de reorganitzar l’espai polític que ha d’ocupar, amb el PDeCAT i la Crida orbitant. Si bé el president a l’exili, Carles Puigdemont, serà el principal actiu electoral, encara no està clar ni tan sols que s’integri a la llista, ni en un lloc simbòlic ni en primeres posicions. I és que JxCAT considera que no tindria sentit tornar a jugar la carta d’investir Puigdemont, ara que té immunitat a Bèlgica i pot tenir ressò al Parlament europeu, ja que per ser diputat a Catalunya hauria de renunciar a l’euro-escó. Alguns sectors dels junters, no vinculats al PDeCAT, aposten per una candidatura liderada per una dona i amb un enfocament de centre-esquerra. Elsa Artadi seria la primera opció, però l’ara regidora a Barcelona no voldria fer el pas. Sonen també les alcaldesses de Girona i de Vic, Marta Madrenas i Anna Erra. Laura Borràs era també una opció, però en trobar-se investigada pel TSJC per suposats delictes en una adjudicació la posarien en el punt de mira de l’oposició.
ERC: Qui té més números és Pere Aragonès, coordinador nacional del partit i que ostenta la màxima representació institucional d’ERC al Govern ocupant el càrrec de vicepresident i conseller d’Economia que ostentava Oriol Junqueras. Aragonès no va formar part de les llistes d’ERC el 2017, però ha pres molta força d’ençà que és al Govern. De fet, el president del Parlament, Roger Torrent, s’havia perfilat també com a candidat, però és Aragonès qui té el suport d’Oriol Junqueras. Els republicans voldrien presentar de cap de cartell el seu líder, però amb la sentència ferma del Suprem són conscients que no podria ser un candidat efectiu. Aragonès, a més, té el suport de Torrent, que s’ha retirat de la cursa per liderar la candidatura a Barcelona: “Si ell decideix fer el pas i la militància l’avala, jo estaré al seu costat”.
El vicepresident del Govern, Pere Aragonès, saluda el president del Parlament, Roger Torrent | ACN
PSC: Aquí no hi ha dubtes. Repeteix Miquel Iceta, amb enquestes que recullen el fruit de la victòria del PSOE a Madrid. Els socialistes i ERC han rebutjat mútualemt la possibilitat de reeditar un tripartit, però els Comuns pressionen en aquest sentit. Sigui com sigui, el PSC aposta per un valor segur com a cap de cartell. Conegut, bon orador i conciliador.
Comuns: El partit ha de fer primàries per triar candidat o candidata, però Jèssica Albiach, que ha pres les regnes del grup parlamentari després de la desvandada de diputats -Joan Josep Nuet i Elisenda Alamany han marxat a ERC, i Xavier Domènech va deixar l’escó-, té molts números per guanyar-les. De fet, l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha expressat públicament el seu suport a Albiach. Si s’aproven els pressupostos de la Generalitat amb el suport dels Comuns, serà un gran actiu electoral, que se sumarà al fet que Podemos formi part del govern espanyol.
CUP: No té candidat o candidata. Els anticapitalistes fan processos de participació interna per decidir el cap de llista, i encara no s’ha posat en marxa el procediment, a l’espera que el president Torra fixi la data de les eleccions. Sigui com sigui, les enquestes que s’han publicat fins ara donen a la CUP molt bons resultats, arribant fins a 9 escons, 5 més dels 4 que té ara, i apropant-se al seu millor resultat del 27-S, on va obtenir 10 escons.
Cayetana Álvarez de Toledo, l’estrella del PPC a Madrid
PP: Residual a Catalunya, es resisteix a deixar-se absorbir per Cs amb una coalició o acord electoral per unificar el vot unionista de la dreta. De fet, algunes enquestes donen als populars un creixement d’escons al Parlament, de manera que no només pararia el cop de la irrupció de VOX sinó que recolliria vot de Cs. Encara no hi ha candidat oficial, però no hi ha massa on triar. Gastat l’actiu de Cayetana Álvarez de Toledo a Madrid, tot i que no es descarta que vulgui entrar en la pugna per ser cap de cartell a la Generalitat, el PP pot jugar la carta d’Alejandro Fernández o de Santi Rodríguez, dos valors experimentats però sense un gran carisma.
