Cançó trista del 20S, sobretot pels fiscals

El gruix de testimonis dels Mossos dels escorcolls desfan el relat de l’acusació

Hi va haver un temps, abans de Netflix, que hi havien sèries de televisió que perduraven. Una de les més emblemàtiques va ser Hill Street Blues, traduïda com Cançó Trista de Hill Street. Una sèrie sobre la vida, miracles i misèries d’una comissaria de policia. Un títol significatiu que aquest dijous ha volat pel vestíbul de l’Audiència Nacional amb un bon grapat de comandaments dels Mossos que han vingut a explicar al judici contra la cúpula d’Interior el que van viure i veure durant el 19 i 20 de setembre. La Cançó ha sonat, trista, sí però sobretot pels fiscals. Tots els TIP que s’han assegut a l’estrada han esberlat l’insistent relat de les acusacions.

 

Sí. Ha estat un mal dia pels fiscals Miguel Ángel Bermejo i Pedro Rubira. Només calia veure’ls-hi la cara, com han renunciat a preguntar o com han canviat de terç quan es trobaven al davant comandaments policials que responien com a professionals i no com a fanàtics d’una causa o com a militants incansables de l’animadversió cap els altres cossos policials. Policies, sí. Però que amb les seves declaracions han fet valer un model policial diferent. Potser els fiscals es pensaven trobar comandaments d’una policia de pa sucat amb oli i s’han trobat uniformats que expliquen amb naturalitat que abans d’obrir caps intenten enraonar. Enraonar, un verb potser massa nostrat per uns fiscals que a hores d’ara ni distingeixen l’ARRO de la BRIMO o en diuen ”Immediació” quan volen dir Mediació.

 

D’entrada, la jornada no s’ha llevat bé. El primer testimoni ha estat el d’Anna Teixidor, cap de protocol a la Vicepresidència el 20S. De fet, encara ocupa el càrrec. Teixidó ha repetit el seu testimoni del Tribunal Suprem. Ha donat detalls com ara que mai va arribar a parlar amb la lletrada del Jutjat 13 a Economia i ha titllat el dia “d’emocional”. Ha tornat a repetir que la idea de fer sortir la secretària pel terrat va ser d’un guarda privat de seguretat. La funcionària ha estat l’encarregada de normalitzar la manifestació en el benentès que no es van registrar incidents importants.Ho ha fet amb una comparació atinada, amb les càrregues de la Brimo a la nit. "Era un perfil diferent al de tot el dia, feia olor d'alcohol i altres substàncies, era un altre ambient", ha relatat. La nota irònica ha estat quan ha confessat que va traduir les consignes dels manifestants a un guàrdia civil, com ara, “els carrers sempre seran nostres”, “llibertat” o “votarem”. Ni que fos grec antic.

 

 

Els TIP, com un sol home

 

Després de Teixidó han començat a desfilar per l’estrada diferents comandaments dels Mossos activats el 19S i 20S. Amb desimboltura, amb convicció i traça han explicat el seu punt de vista, la seva vivència sense passió ni posar-hi més pa que formatge. El primer ha estat el TIP 2748, sotscap a Ciutat Vella a Barcelona, que va assistir a l'escorcoll d'Exteriors a Via Laietana. Ha narrat que es va oferir a col·laborar i que el mateix sergent de la Guàrdia Civil li va demanar que es posicionessin en un lloc discret. Ha anat més enllà quan ha explicat al Tribunal que si bé va demanar que els avisessin “dos minuts abans” quan sortíssin membres de la comitiva. “No ens van avisar”, ha pronunciat amb resignació. Va demanar ARRO que es va personar i ha admès al Tribunal que van rebre per part dels manifestants. “Ens van fer volar gorres, ens van tirar defenses i portàtils, ens van esgarrapar”, ha descrit. Un testimoni que ha permès a la defensa destacar que algú no va col·laborar prou i que aquests no van ser els Mossos.

 

Just després del dos de la comissaria de Ciutat Vella, ha estat el torn del cap de l’ARRO de Barcelona, l’inspector TIP 1907. El seu testimoni ha estat clau per fer passar el clau per la cabota del fiscal que a primera hora del matí (va ser el primer en arribar a Economia) no es va poder articular un cordó i fer-ho més tard hagués estat l’escenari d’una nova Rosa de Foc.

 

 

Els TIP 1254, cap de la comissaria de Granollers, i el 1218, Sotscap de la Regió Metropolitana Nord, han coincidit plenament en el seu relat sobre l’escorcoll al domicili de Josep Maria Jovè a Les Franqueses del Vallès. Fins i tot, com van negociar entre ells abans d’entrar amb l’ARRO per mediar amb els concentrats. Especialment clar ha estat el responsable de la comissaria que ha concisat que es va dirigir a l’alcalde de Les Franqueses per tal de fer aixecar la gent. “Va agafar el megàfon i van marxar”, ha tancat. Gairebé la mateixa història que la del TIP 3082, sotsinspector i cap de la comissaria de Caldes de Montbui. Tenia la zona de control de Bigues i Riells el 20S on van confiscar sobres i paperetes. Ha radiografiat la seva intervenció treien ferro a les protestes que havien reblat els guàrdies civils actuants.

 

Els TIP 2028 i 3179 sotscap de la comissaria de Sabadell i cap de seguretat ciutadana de la mateixa ABP . També han narrat la seva presència i participació en l’escorcoll al Carrer San Ferran de la ciutat per ordre del Jutjat 13. Tots dos han recordat que ja venien alertats per l’escorcoll del dia abans a Unipost i per això, en constatar què passava, van activar ordre públic. Les seves descripcions de les protestes no han passat de comprendre la situació com un girigall. Ha reblat el clau, amb tots els honors, la TIP 5163 que ha declarat per videoconferència. Fou la cap del dispositiu de l’escorcoll de la seu d’unipost a Terrassa. Dues dades fonamentals: el Major Trapero, que havia estat el seu cap en un destí anterior, la va telefonar i la va autoritzar a utilitzar ordre públic. Una actuació que va acabar amb els ARRO aixecant concentrats d’un en un. I una altra, la gent es va acabar aixecant, fins i tot els que tenien aspecte “d’okupa” que el fiscal ha redefinit com els que tenien aspecte de “kale borroka”. El referent basc, l’últim cartuxt que aquest matí els quedava.

 

 

Comentaris